Seria possible imaginar un Internet sense pàgines web? Sense enllaços, clics ni una navegació senzilla i intuïtiva. Tot i que avui costa de concebre, va haver-ho un temps en què la xarxa era exactament així: un espai reservat únicament a tècnics informàtics, capaços de moure’s entre llargues línies de comandaments i adreces impossibles de memoritzar. Tot va canviar gràcies a Tim Berners-Lee, l’inventor britànic de la World Wide Web (WWW), que va capgirar completament les regles del joc digital. La seva creació va convertir Internet en un espai obert, interconnectat i accessible per a qualsevol usuari, des de qualsevol racó del món.
Més de dues dècades després d’aquella gran revolució, Berners-Lee assegura que el web continua sent un “work in progress”, un projecte viu que evoluciona constantment i que encara té un potencial enorme per explorar. Així ho ha afirmat a l’escenari del Talent Arena, l’esdeveniment centrat en el talent digital impulsat per la Mobile World Capital Barcelona i coorganitzat amb la GSMA, que aquests dies converteix el recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona en un autèntic rusc d’idees, on el talent es connecta, es comparteix i es multiplica.
Davant d’una audiència amb més de 500 desenvolupadors —la majoria joves professionals que han aclamat dels grans revolucionaris d’Internet—, el missatge de Berners-Lee ha estat clar: la tecnologia té el poder de construir un món digital millor per a tothom.
Durant la conferència, s’ha mostrat orgullós de l’evolució del web en aquestes dècades, però sense amagar la seva preocupació pels algoritmes de les xarxes socials, “programats per generar addicció entre els usuaris”. Per aquest motiu, ha decidit aprofitar aquest altaveu al cor de Barcelona per convidar desenvolupadors locals i internacionals a crear eines més col·laboratives, més humanes i de codi obert, que empoderin els usuaris en lloc d’atrapar-los.
Sobretot perquè, tal com ha apuntat el periodista de la BBC Spencer Kelly, moderador de la sessió, “la pròxima gran aplicació que canviarà el futur de la tecnologia podria sortir del cervell d’algun dels desenvolupadors d’aquesta audiència”. Entre aquesta generació de creadors que impulsen l’ecosistema digital de Barcelona i que treballen perquè Internet sigui un espai més segur per a tothom. Per a ells, Berners-Lee ha compartit els seus principis de la informàtica, que es poden resumir en una espècie de cinc ‘manaments’ que haurien de guiar qualsevol desenvolupador.
1. Internet com a espai col·laboratiu
“El sistema Web va néixer al CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear), un centre extremadament col·laboratiu”, ha recordat Tim Berners-Lee. La seva idea inicial era senzilla: el Web estava cridat a convertir-se en el sistema de comunicació intern del CERN, una institució on treballaven científics d’arreu del món que necessitaven connectar-se i compartir informació. Però ben aviat es va adonar que aquella revolució podia transcendir les fronteres del centre de recerca europeu i beneficiar tothom. Així va néixer la World Wide Web.
Abans del sistema web, Internet permetia intercanviar arxius, però era un entorn extremadament complex i reservat a tècnics. Tal com ha explicat Berners-Lee: “podies obtenir un arxiu des de l’altra punta del món, però per utilitzar-lo havies de saber utilitzar programes complicats i introduir ordres difícils de memoritzar. No et podies moure lliurement; havies de saber exactament on anaves i escriure l’adreça en qüestió”.
La seva solució va ser tan simple com revolucionària: aplicar el concepte de “clic” en enllaços —que ja existia en dispositius com els CD-ROM— i estendre’l a tota la xarxa. D’aquesta manera, el web es va convertir en una mena de gran CD-ROM global, accessible per a tothom. Berners-Lee va entendre que alliberar aquesta tecnologia al domini públic no només era possible, sinó imprescindible perquè el web fos realment útil.
2. Aplicacions de codi obert i estàndards lliures
Davant d’alternatives com Gopher, un sistema similar desenvolupat per la Universitat de Minnesota que podia acabar convertint-se en una eina de pagament, Tim Berners-Lee va optar per alliberar el sistema web. Posteriorment, va fundar el World Wide Web Consortium (W3C), un organisme gràcies al qual companyies competidores com Apple i Microsoft van col·laborar per establir estàndards comuns, assegurant que tots els navegadors parlessin el mateix llenguatge informàtic: HTML.
“Si estàs dissenyant una xarxa social, pots triar entre inspirar i empoderar els usuaris o contribuir a sistemes nocius”.
Així, el sistema web va créixer de manera unificada, demostrant que la cooperació pot ser més poderosa que la competència. Dècades més tard, Berners-Lee afirma que són els desenvolupadors que avui treballen en tecnologies col·laboratives i de codi obert aquells que el permeten mantenir l’esperança en la humanitat i en la tecnologia, malgrat alguns dels mals usos que s’han generat a Internet.
3. Xarxes socials menys addictives
Berners-Lee també ha advertit sobre un dels grans riscos d’Internet: “La major part del web em sembla positiva, però alguns elements que s’han creat em deceben, com els algoritmes addictius de les xarxes socials”. L’enginyer, guardonat amb el Turing Award l’any 2016 per les seves contribucions a la informàtica, recorda que moltes plataformes que van començar com a espais per connectar amics i familiars, com Instagram, s’han acabat transformant en sistemes dissenyats per maximitzar el temps de connexió i generar dependència.
El seu consell als desenvolupadors ha estat contundent: “si estàs dissenyant una xarxa social, pots triar entre inspirar i empoderar els usuaris o contribuir a sistemes nocius”. És a dir, entre crear aplicacions com TikTok o com Pinterest. Per a Tim Berners-Lee, “l’ètica ha de ser la línia vermella: si saps que el teu sistema pot fomentar dinàmiques tòxiques, replanteja’n el disseny”. L’enginyer britànic també ha celebrat iniciatives legislatives com la impulsada per Austràlia, que prohibeix que els menors de 16 anys utilitzin les xarxes socials, una normativa que Espanya també es planteja replicar.
4. Tecnologies que protegeixin les dades dels usuaris
A més de l’ús addictiu de les xarxes socials, hi ha una altra qüestió que inquieta especialment Berners-Lee: la protecció de les dades personals a Internet. Per fer front a aquesta problemàtica, l’enginyer ha impulsat Solid, un projecte que vol retornar als usuaris el control sobre la seva informació.
En comptes que les dades estiguin disperses als servidors de grans tecnològiques, Solid proposa emmagatzemar-les en “pods” —carteres digitals personals— gestionats per cada individu. Tal com explica el mateix Berners-Lee: “L’aplicació et pregunta: ‘On vols guardar aquestes dades?’ I tu pots respondre: ‘Guarda-les al meu magatzem personal de dades en línia, al meu pod’. Posteriorment, altres aplicacions hi poden accedir només si tu dones permís”. Així, les dades no pertanyen a les grans tecnològiques, sinó a les persones.
“L’ètica ha de ser la línia vermella: si saps que el teu sistema pot fomentar dinàmiques tòxiques, replanteja’n el disseny”
Sobre aquesta base tecnològica, Berners-Lee també treballa en noves eines com Charlie, un assistent d’intel·ligència artificial que, a diferència d’altres xatbots, opera exclusivament amb la informació que l’usuari decideix emmagatzemar al seu propi pod. Així, si algú pregunta quines sabatilles hauria de comprar, Charlie no ofereix una recomanació genèrica sinó que, amb autorització prèvia, analitza les dades personals disponibles per a proporcionar un consell personalitzat.
5. Perquè la tecnologia faci del món un lloc millor
“No estem al final dels temps; Internet és un cicle constant, i estem vivint un nou capítol d’aquest procés”, ha conclòs Tim Berners-Lee. Tot i que en aquest capítol de la història d’Internet la tecnologia presenta riscos, com l’addicció o la vulneració de dades personals, també pot ser una eina per construir un món més just i humà. Sobretot gràcies a les noves generacions de desenvolupadors, a qui Berners-Lee ha animat a crear “aplicacions col·laboratives, creatives i compassives”.
“Imagineu el món que voleu i construïu-lo”. Així concloïa l’enginyer britànic la seva conferència davant de més de 500 desenvolupadors, tant locals com internacionals, recordant-los que la innovació no només transforma la tecnologia, sinó també la vida de les persones. Cada línia de codi i cada projecte té el poder de fer del món digital un lloc millor, més segur i més humà.
