En plena crisi climàtica, la gran qüestió ja no és quines accions hauran de prendre les generacions futures per a afrontar els grans reptes globals, sinó quines mesures s’apliquen avui per assegurar el demà. Perquè davant els grans desafiaments, el futur ja no espera, sinó que es construeix. Per aquest motiu, aules i docents es converteixen en agents fonamentals del canvi, responsables de dotar les noves generacions d’eines i coneixements per afrontar aquests desafiaments.
Amb el propòsit d’analitzar els coneixements i habilitats dels joves de Barcelona i l’àrea metropolitana per a fer front a aquestes amenaces globals, la iniciativa Barcelona+B —impulsada l’any 2022 per Fundació BLab Spain, EADA Business School i Ferrer—, ha liderat un estudi pioner en què han participat més de 2.000 alumnes, d’entre 16 i 24 anys, procedents de 29 centres educatius de la ciutat. El test, anomenat Be Ready for Now —per a emfatitzar que les accions no poden esperar al futur, sinó que comencen ara—, ha conclòs que, tot i que els joves tenen una idea general sobre sostenibilitat i, de fet, es mostren preocupats per l’emergència climàtica i l’impacte mediambiental, els falten eines per a passar a l’acció col·lectiva i començar a prendre mesures.
“Amb la sostenibilitat passa una mica com amb el carnet de conduir: tot i que la majoria aprova la teòrica a la primera sense problemes, tenen més dificultats per a superar l’examen pràctic”, ha subratllat Nacho Fatjó, director de Qualitat de Volkswagen Group España i responsable del programa TALENTIA, durant l’acte de presentació dels resultats d’aquest estudi. Fatjó coneix aquesta problemàtica de primera mà: tot i que els alumnes que entren en pràctiques o que tot just s’incorporen al mercat laboral a Volkswagen coneixen perfectament com s’ha de reciclar, tenen dificultats per a abordar la sostenibilitat des d’una mirada més àmplia i abordar els reptes des del món corporatiu.
Una conclusió que també remarca l’estudi: els joves barcelonins es mostren preocupats per l’impacte mediambiental o el canvi climàtic, però sovint ignoren o desconeixen l’impacte social i les altres cares de la sostenibilitat. Amb tot, si els alumnes que han completat el test haguessin de rebre una qualificació global sobre les seves competències en sostenibilitat aquesta seria un 5,5 (50,5%).
“L’estudi permet afirmar que els alumnes necessiten més context, eines i referents en sostenibilitat, però també els docents demanen les eines pedagògiques adequadres per a treballar aquests conceptes a les aules”, ha resumit Gertrudis Conde, responsable de comunicació de Barcelona+B a BLab Spain. Perquè, com ha subratllat Elena Damiá, directora de Barcelona +B a BLab Spain, els “resultats són només el punt de partida per a començar a plantejar solucions conjuntes entre empreses, ciutadania i centres educatius”. Solucions conjuntes perquè els joves de Barcelona disposin de més eines i coneixements per a afrontar ja en el present els reptes que marcaran el seu futur.
De fet, l’estudi forma part de la iniciativa Barcelona+B, impulsada amb l’objectiu de sumar la capital catalana a la comunitat de canvi del moviment B Corp i mobilitzar, així, empreses, institucions i centres educatius per fer de Barcelona una ciutat més pròspera, sostenible i inclusiva. Així, el projecte Eduquem+B, dins del qual s’inclou aquest estudi pioner sobre les competències dels joves barcelonins, és només un dels eixos d’aquesta iniciativa, que també implica empreses i ciutadania per a construir de forma conjunta un futur més sostenible i socialment compromès.
Passar a l’acció
“L’estudi és el diagnòstic, però ara cal passar a l’acció”, ha remarcat Damiá. Sobretot, perquè aquesta necessitat de passar a l’acció és una de les principals mancances que ha detectat l’estudi Be Ready for Now entre l’alumnat. Així, tot i que els joves tenen un coneixement teòric sobre el concepte de sostenibilitat, només un 42,8% manifesta la seva intenció d’actuar per aquesta causa, mostrant les dificultats que presenten per traduir la consciència i els coneixements en acció pràctica i col·lectiva.
Un repte de passar del coneixement a la pràctica que Tatiana Soler, tècnica d’innovació a la Direcció d’Ensenyaments Postobligatoris i de Règim Especial del Consorci d’Educació de Barcelona, ha reconegut que és un mal endèmic del sistema educatiu. “Valorem molt els coneixements dels alumnes, però no les seves competències. I així, als joves, els falta confiança per passar a l’acció i per fer-ho col·lectivament, ja que en les aules encara hi ha poques ocasions en què treballin de forma col·lectiva”, ha lamentat Soler, qui també ha incidit en la necessitat de dotar els docents d’eines per a treballar aquestes competències.
El test, amb un total de 48 preguntes i una durada d’uns 20 minuts —creat per María Vallejo a partir del marc europeu GreenComp—, ha avaluat les competències dels joves en quatre àrees: coneixement, habilitats, actituds, i un apartat final de validació per a assegurar-se que realment havien entès correctament el concepte de sostenibilitat i els seus diferents impactes.
I precisament ha conclòs que la competència on els alumnes mostren pitjor qualificació és l’acció col·lectiva —amb una puntuació d’un 33,1%—. De fet, davant de preguntes com si assistirien a una assemblea de barri que tractés aquesta problemàtica, més d’un 45% dels enquestats reconeix que no hi assistiria.
Empresa i educació, un propòsit comú
Però com passar a l’acció des de les aules? A aquesta pregunta volen donar resposta a partir d’ara des d’Eduquem+B, amb els resultats de l’estudi com a context. I volen fer-ho generant espais de diàleg entre empreses, ciutadania i centres educatius, ja que els joves que avui es formen a les aules esdevindran els líders del demà, i tindran l’oportunitat, una vegada ja dins del mercat de treball, d’aplicar polítiques sostenibles des de petites i grans corporacions.
Espais de diàleg entre educació i empresa, com el que, de fet, es va generar durant la presentació dels resultats de l’informe. En una taula rodona posterior, Federica Massa-Saluzzo, directora de sostenibilitat a EADA Business School, va destacar que l’estudi ens aporta dades per començar a pensar què fer i va conduir una conversa entre empresa —amb Volkswagen— i educació —a través del Consorci d’Educació— sobre com trobar punts en comú i teixir aliances per a despertar la consciència entre els més joves.
“Cal crear més espais participatius dins i fora de les aules: consells d’estudiants, espais de debats… Com els hem de demanar que participin en un consell de barri si mai han expressat la seva opinió ni a l’escola?”, ha reflexionat Soler. “En definitiva: cal empoderar els joves perquè s’atreveixin a pensar i actuar més enllà de la teoria”. Només així els joves podran començar a aplicar i difondre tots aquests coneixements, primerament en el seu cercle més proper: amics i família, i, d’aquí a uns anys, quan entri al mercat de treball, també en les empreses en què treballin o que fins i tot liderin.
