El canvi climàtic és irreversible. Aquesta és una afirmació amb què la societat moderna conviu des de fa anys. Avui dia, els primers efectes de l’emergència climàtica comencen a ser palpables a la Terra, uns primers efectes que, com les primeres espurnes d’un foc que l’acció humana ha anat alimentant any rere any amb emissions contínues de gasos d’efecte hivernacle, avancen els efectes tràgics que s’estan gestant i que acabaran destruint el planeta. Tot i que, tal com expressa la protagonista de l’obra de teatre Crema, Groenlàndia, els humans estem prenent les primeres passes per a extingir aquesta flama destructiva, hauríem de fer molt més que aquestes primeres passes i, en comptes de caminar, hauríem de començar a córrer.
Tanmateix, no es poden emprendre accions per a mitigar els seus efectes si el conjunt de la societat no és conscient de la gravetat de l’emergència i de les seves conseqüències a curt i llarg termini. Per a divulgar, des del pur rigor científic, alhora que cridar a l’acció, l’Institut de Ciència i Teatre (InCiTe) ha creat conjuntament amb investigadors del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) l’obra de teatre Crema, Groenlàndia. Una producció que, després d’estrenar-se a l’Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella —espai de residència artística de la companyia durant dos mesos—, la producció ha aterrat aquest dijous 26 de juny a l’escenari del Teatre Eòlia.
Aquesta peça teatral és el resultat d’un llarg procés de recerca i cocreació que ha combinat investigadors del canvi climàtic i de les ciències socials vinculats al BSC —entre els quals, Mercè Crosas, Rachel Lowe, Nuria Pérez o Carlos Delgado— i l’equip artístic d’InCiTe. Un projecte que, a més, s’ha materialitzat amb el finançament de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.
Després d’entrevistes i sessions de grup, es van posar sobre la taula diverses temàtiques i exemples que podrien servir representar-se a l’escenari per a abordar el canvi climàtic. “En el procés de creació, van sorgir temes i idees com per poder crear més d’una desena d’obres de teatre”, destaca la investigadora del BSC Mercè Crosas. Finalment, després d’un llarg procés de cocreació, es va decidir apostar pel col·lapse de la circulació de retorn meridional de l’Atlàntic (AMOC), que comença a tenir conseqüències visibles en l’augment del nivell del mar a zones com Groenlàndia. Així, Groenlàndia i les seves glaceres es convertirien en protagonistes d’aquesta història, narrada per la científica Diana.
La investigació científica, doncs, ha estat el punt de partida d’aquest text teatral, però també s’ha convertit en protagonista gràcies a la Diana, a qui l’obra acompanya des que era una nena apassionada pel mar i els seus habitants, fins a la seva etapa universitària i la seva formació com a investigadora, recerca que la porta a viatjar a Groenlàndia i a publicar articles alertant de les primeres conseqüències de l’emergència climàtica.
Però la ciència esdevé alguna cosa més que una mera protagonista, i actua com a base a partir de la qual es construeix el text. Així, al llarg de l’obra s’explica no només com s’origina el canvi climàtic, a més de les evidències científiques de l’acció humana sobre el planeta, així com els possibles escenaris de futur a escala climàtica. A més, els complexos termes científics es manifesten no només en paraules de la Diana, sinó també com un so estrident que separa les diferents etapes en la vida de la investigadora i que, cada pocs minuts, recorda l’espectador que, tot i les diverses reunions entre Estats i els pactes acordats per a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, els diversos Informes de Progrés (CoP) del Pacte Mundial de la ONU demostren que les emissions no han fet més que augmentar en les últimes dècades.
Un rigor científic que comparteixen totes les obres creades per InCiTe, que persegueix l’objectiu d’informar i fer entendre l’espectador la complexitat del canvi climàtic. Com si l’audiència assistís a una lliçó magistral sobre canvi climàtic, com aquelles que van plantar l’espurna de la curiositat a la protagonista i que la faran perseguir els seus somnis d’investigar l’evolució de l’oceà Atlàntic. Així, el propòsit de l’obra és, més enllà d’informar, obrir portes i preguntes perquè cada espectador, individualment, pugui decidir quines accions pren per a mitigar els efectes de l’emergència climàtica, que ja no es pot aturar.
“Els abordatges per solucionar el canvi climàtic són molts i molts complexos i, per tant, després de l’obra, cada persona pot decidir què fer, o fins i tot no fer-ne res. L’objectiu de l’obra no és presentar una única solució com a vàlida, sinó informar i obrir portes”, defensa Susana Eva Martínez. Doctora en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Martínez va decidir l’any 2013, després de més de 25 anys de recerca i docència, penjar la bata d’investigadora per pujar a dalt de l’escenari i fundar InCiTe, companyia de teatre científic que ja ha produït més una quinzena d’obres.
Tanmateix, és la primera vegada vegada que, en més d’una dècada de trajectòria —que la van fer guanyadora del premi atorgat per The New Barcelona Post en el marc de la Nit de l’Empresa i la Cultura organitzada per la Fundació Catalunya Cultura—, la companyia aborda l’emergència climàtica, després d’obres que havien fet pujar a l’escenari malalties com l’Alzheimer o el Parkinson perquè els pacients i els seus cuidadors fossin capaços d’entendre-les.
En aquest cas, acompanyen a Martínez dalt de l’escenari les actrius Anna Roy i Gemma Charines que, per primera vegada, s’enfrontaven al repte de representar una obra científica. “Quan tens un text dramàtic, l’interioritzes i saps que pots canviar paraules, però en el cas del teatre cientíic és molt important mantenir el rigor i emplear els termes correctes. Has de fer el viatge emotiu de la protagonista, la Diana, alhora que fas el viatge intel·lectual d’entendre i retenir els termes científics”, expressa Roy, que encarna la protagonista.
Un viatge intel·lectual que no només ha servit per memoritzar el text sinó que també ha estat crucial en el procés creatiu, ja que les pròpies actrius han servit d’audiència per a determinar quines parts no s’acabaven d’entendre. “Estem sobreinformats sobre el canvi climàtic però, a la vegada, desconeixem el seu origen; no ha estat fins als meus 58 anys que personalment he descobert què són els residus fòssils i la seva implicació”, assegura Charines.
A més del viatge intel·lectual, el públic també assisteix al viatge emocional de la Diana, i el seu neguit pel sistema científic competitiu que imposa publicar articles contínuament o la frustració al veure que, tot i les evidències científiques, la societat no es mobilitza. Així, biografia personal i història col·lectiva es relacionen i entrellacen perquè el canvi climàtic afecta no només la vida d’aquesta investigadora, que creix admirant el paisatge del seu estimat delta, sinó la de tots els humans.
Després d’aquest viatge intel·lectual, la reacció és l’esperada: un primer silenci aclaparador, senyal que l’audiència està retenint els conceptes que han pujat dalt de l’escenari a la vegada que paeix com l’emergència climàtica afectarà el planeta, que ve seguit d’una infinit de preguntes en el debat post-funció sobre petites accions —com reduir el consum de carn, optar per transports menys contaminants o mobilitzar-se perquè s’adoptin mesures des dels governs— que ajudin a mitigar els efectes del canvi climàtic. Tanmateix, l’objectiu de l’obra no és oferir respostes sobre quina mesura és més efectiva, sinó obrir preguntes que cremin en el nostre interior i ens interpel·lin abans l’irremediable canvi climàtic no cremi les glaceres de Groenlàndia, o qualsevol altre punt del planeta.
