Sentir-se intimidat per una pantera davant milers d’ulls expectants abans de sobrevolar la Roma més llegendària, i d’aquí respirar la tranquil·litat gelada de la coberta del Titanic abans de la col·lisió, i explorar els seus tresors i records que continuen descansat en el fons de la mar. Són experiències que només es viuen a la imaginació o, ara, a la cúpula de l’Arenas. La multinacional francesa Eclipso es va instal·lar al setembre a la cúspide del centre comercial, amb la finalitat d’oferir expedicions del passat mitjançant realitat virtual, com una experiència cultural basada en la precisió dels detalls històrics.
Allà, persones que passegen lentament es distribueixen de forma desendreçada per una sala, mentre alguns estiren la mà cap al no-res, altres somriuen i altres fins i tot semblen retrocedir amb por. Serà la pantera. O potser l’iceberg? I és que la sala està preparada per a acollir més d’una experiència de manera simultània.
Ara, són el Titanic i el Coliseu: aviat se sumarà també l’ascens a l’Everest, amb l’expedició que el va coronar per primera vegada el 1953. No es necessita més que una sala preparada i posar-se les ulleres per submergir-se en el Titanic, en les masses del Coliseu o en qualsevol experiència que es programi en el centre. En la primera, al costat de passatgers del transatlàntic, explorant les seves converses i entreteniments; en la segona, seguint els passos del gladiador Flama, entre passejos pel mercat fins al més fosc del Coliseu i l’esclava glòria de l’arena.
“Sempre prioritzen la realitat: no és una pel·lícula, és informació cultural”
El camí d’aquests episodis històrics per arribar fins als ulls de l’espectador no és ràpid ni simple. “Amb el Titanic, vam estar dos anys amb la recerca, i deu mesos amb la producció, amb 30 programadors”, explica Alirio Padeiro, general manager d’Eclipso Barcelona. “Totes les experiències que programem són nostres, i estan molt treballades. Sempre prioritzen la realitat: no és una pel·lícula, és informació cultural”, reivindica Padeiro.
El cas del Titanic és paradigmàtic: “La idea que es queda és la de la pel·lícula de James Cameron, però és una pel·lícula de Hollywood; aquí anem a la realitat del que va passar”. I ho fa en un viatge de mitja hora sense recórrer al dramatisme i sense recrear-se en l’enfonsament, sinó posant l’accent en l’exploració de les seves restes i en els moments de quotidianitat que es van viure en el transatlàntic. “El nostre objectiu és oferir una activitat cultural, connectant la tecnologia disponible amb la capacitat que tenim d’aprendre”, remarca Padeiro des del centre, obert al setembre.
El fet que les produccions siguin d’Eclipso permet que no tinguin data de tancament: es poden allargar fins que ho considerin oportú, sense que resti espai a incorporar noves propostes, com la de l’Everest. “La intenció és anar sumant experiències”, que circulen per una xarxa internacional de centres d’Eclipso, que frega una desena d’espais en ciutats com París, Londres, Nova York, Bordeus i Sevilla, mentre es prepara per a noves obertures també a Àsia i Amèrica Llatina.
Un eix cultural de noves tecnologies
Dins d’aquest circuit internacional, “Barcelona no hi podia faltar”. “A nivell cultural, Barcelona és una ciutat europea que és difícil deixar de costat. Ens semblava impossible no ser-hi”, subratlla Padeiro. A més, Eclipso no ha desembarcat en qualsevol lloc de la ciutat: ho ha fet a una cúpula de l’Arenas que aspira a convertir-se en un eix cultural vinculat a les noves tecnologies.
Eclipso suma en aquesta direcció al costat de l’espai d’oci multisensorial Ikono, i al centre expositiu immersiu Giga, que ara convida a viatjar a l’Antàrtida a través de la tecnologia. “L’objectiu és crear un pol cultural potent”, amb experiències que es complementen.
Més enllà de la sala
Però els plans d’Eclipso a Barcelona no es queden en aquest pol cultural, sinó que volen transcendir-lo i portar les seves experiències més enllà. A més de créixer en el centre sumant noves experiències, es proposen desenvolupar un concepte pop-up amb el qual portar-les a espais com a empreses, escoles o centres per a persones majors.
La versatilitat de la tecnologia ho permet, encara que no sigui tan senzill com portar les ulleres i prémer el play: “Hem de dibuixar de manera virtual la sala en la qual es farà l’experiència i calibrar-la al format de l’espai, i preparar la sala”. Llavors, sí: només fa falta posar-se les ulleres i deixar-se portar fins a moments del passat per la tecnologia del futur.
