El Cercle d’Economia i la pregunta que Europa no pot ajornar

Pot Europa decidir per si mateixa en un món que s’ha tornat més incert, més fragmentat i més competitiu? La resposta, lluny de ser evident, la debatran durant tres dies grans representants del nostre teixit empresarial de l’1 al 3 de juny a Barcelona amb motiu de la 41a Reunió Anual del Cercle d’Economia, que enguany repeteix escenari al Palau de Congressos de Catalunya sota el lema Autonomia estratègica d’Europa: mite o realitat?.

Aquest any, el Cercle proposa plantejar el debat a través de tres mirades —Catalunya, Espanya i Europa— i quatre preguntes concretes, que serviran de fil conductor: pot Europa tenir sobirania tecnològica? Pot descarbonitzar sense perdre competitivitat? Qui finançarà la seva transformació? I en quins sectors pot aspirar a liderar? Més que un marc conceptual, són preguntes que deixen al descobert els dilemes operatius del projecte europeu.

“Estem sobrediagnosticats i el que volem és aterrar aquests diagnòstics, aterrar aquests informes a la realitat espanyola i catalana”, ha sintetitzat aquest dimarts el director general del Cercle, Miquel Nadal, en la presentació de la Reunió. L’objectiu és explícit: passar del consens teòric —inclòs el de l’informe Draghi— a decisions concretes en àmbits com la tecnologia, l’energia o el finançament.

El context actual no acompanya: “Segueix havent-hi massa incertesa, i la incertesa no és una bona amiga per a les empreses”, ha apuntat la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà. Europa, diu, ha après a conviure-hi (amb la incertesa), però encara no a governar-la.

I qui passarà del diagnòstic a l’execució? Caps de cartell locals i internacionals, del món de la governança, la política i l’empresa. Entre ells, els habituals del circuit institucional, com el president del Govern, Pedro Sánchez, el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, o el president de la Generalitat, Salvador Illa; i també una representació empresarial que vol anar més enllà dels noms previsibles. No faltarà tampoc, com és un habitual, el Felip VI per a l’entrega del Premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea que enguany rebrà el periodista Martin Wolf per la seva trajectòria “en defensa d’una Europa unida, oberta i democràtica”.

El cartell de la 41a edició de la RCE combina grans corporacions amb nous actors que operen en àmbits clau per a l’autonomia estratègica europea. Hi participaran directius com Juvencio Maeztu (IKEA), Tomás Muniesa (CaixaBank), Marc Murtra (Telefónica) i Antoni Brufau (Repsol), juntament amb perfils menys mediàtics però centrals en el nou cicle tecnològic, com Audrey Herblin-Stoop (Mistral AI), Antoine Bordes (Helsing) i Luis Sentis (Apptronik). “Ajuntarem cares conegudes i d’altres que no ho són tant, però totes representatives d’empreses que tenen un paper fonamental en l’autonomia estratègica d’Europa”, ha resumit Nadal.

“De fons, una idea travessarà tota l’edició: Europa excel·leix en diagnòstic, però falla en execució”

La trobada reforçarà també la seva dimensió geopolítica. Més enllà del debat intern europeu, el Cercle vol entendre com es veu el món des de fora. “Tenir visions d’altres regions és essencial”, ha defensat Nadal. Per això, hi haurà veus de la Xina, l’Índia i els Estats Units, en un intent de llegir els canvis de l’ordre global no només des de Brussel·les, sinó també des de Washington, Pequín o Nova Delhi.

Al mateix temps, la reunió tornarà a posar sobre la taula un dels grans reptes recurrents del projecte europeu: la seva capacitat de posar-se d’acord. En un context de fragmentació política, el Cercle planteja si és possible trobar espais compartits entre dreta i esquerra en qüestions com la defensa, la política industrial o la gestió migratòria. A més, el Cercle mantindrà la recent aposta pels formats alternatius i, en el programa, inclourà també formats participatius, amb sessions en què els assistents guiaran el debat, i discussions específiques sobre reptes empresarials com l’absentisme laboral o el relleu generacional a l’empresa familiar.

De fons, una idea travessarà tota l’edició: Europa excel·leix en diagnòstic, però falla en execució. Investiga com ningú, però escala pitjor que els seus competidors. I segurament la reunió d’aquest any no resoldrà aquesta paradoxa, però sí que aspira a fer-la més tangible —i, sobretot, més accionable. A passar del mite, a la realitat.