El Liceu desplega la nova temporada: 194 funcions per qüestionar el ritual operístic

Abans que s’aixequi el teló i la funció es desplegui, es genera un silenci que s’escampa per tota la sala i sembla aturar el temps per uns instants. Al Gran Teatre del Liceu aquest instant ha esdevingut gairebé un ritual: les llums s’apaguen, la sala queda en penombra, l’orquestra acaba d’afinar, el director entra al fossat i la batuta s’alça… tot queda en suspens abans del primer so. L’òpera funciona, així, com una mena de litúrgia quotidiana. Un ritual que, alhora, es trenca des de dins: la solemnitat de les veus i les notes —que sovint prenen la forma d’una pregària— conviu amb passions desfermades, conflictes i ruptures sobre l’escenari. És en aquesta tensió entre ritual i ruptura on s’articula la nova temporada del Liceu, que, sota el lema de Des(sacralitzar), desplegarà 194 funcions i reunirà grans veus com Anna Netrebko, Asmik Grigorian o Sondra Radvanovsky.

“L’òpera és, alhora, temple i escenari, litúrgia i provocació, pregària i crit”, ha expressat Víctor García de Gomar, director artístic del Gran Teatre del Liceu, durant la presentació de la temporada 2026/2027. I hi afegeix: “El Liceu es concep com un temple d’interrogacions, on el conflicte entre allò sagrat i allò profà travessa cada obra”. Des d’aquesta tensió constant entre ritual i ruptura s’articula el fil conductor de la nova temporada: el Liceu esdevé un espai que desafia els fanatismes de qualsevol temps i on cada títol d’òpera —juntament amb les disciplines que hi dialoguen— es converteix en una eina per repensar la responsabilitat de l’art sobre el món contemporani i la seva capacitat de resistència.

Aquesta reflexió conceptual es concreta en 194 funcions al llarg de la temporada, amb 9 títols d’òpera escenificada i 4 en versió concert, a més de 17 funcions de dansa, amb l’ambició d’arribar als 300.000 espectadors. La temporada parteix del gran repertori clàssic —amb obres com La bohème, I Capuleti e i Montecchi, La clemenza di Tito o La fanciulla del West— i avança cap a relectures contemporànies i noves mirades sobre el gènere operístic, com The Exterminating Angel de Thomas Adès, juntament amb noves produccions com Jenůfa de Janáček i La flauta màgica de Mozart, signada per Marcos Morau.

Aquesta programació artística s’aixeca sobre un pressupost de 63,1 milions d’euros, el més elevat fins ara de la història del Liceu, que situa la temporada 2026-2027 com la més ambiciosa de la història del teatre també en l’àmbit econòmic. Es tracta d’un pressupost rècord, basat en un model d’equilibri entre ingressos propis (52%) i finançament públic (48%), sempre sota la premissa de no generar deute ni desviacions pressupostàries. 

En només una dècada, el pressupost del Liceu ha crescut en vint milions d’euros, però ho ha fet sense renunciar a una idea clau: la qualitat artística no és negociable. De fet, sumant la despesa artística al pressupost per a l’orquestra i el cor del Liceu, prop de la meitat del pressupost de la institució es destina directament a l’activitat artística.

Els grans títols de la temporada

La nova temporada arrencarà el 25 de setembre amb Aida de Giuseppe Verdi, una de les òperes més monumentals del repertori musical, amb direcció musical d’Antonello Manacorda i Josep Gil. En mans de l’artista iraniana Shirin Neshat —qui també ha treballat en l’estètica de tot el llibret de la temporada—, aquesta coproducció del Liceu amb l’Opéra national de París transforma el títol clàssic en un relat que dialoga amb tensions contemporànies com la identitat, l’exili, l’opressió i la fragilitat del poder.

Aquesta lectura s’inscriu en el fil conductor de la temporada, on l’òpera deixa de ser només un ritual aliè per assumir una dimensió de responsabilitat amb el present, com a espai d’interrogació del món contemporani. Aida esdevé, així, un mirall de conflictes actuals —reflexionant sobre temàtiques com el poder i la guerra, però també la fragilitat dels desplaçats i la lluita per preservar la identitat i la dignitat en aquests contextos—. L’òpera inclourà un repartiment de primer nivell amb veus com Anna Netrebko —una de les grans soprano actuals, que no actuava a Barcelona des de 2021— i Anna Pirozzi en el paper d’Aida, i Yusif Eyvazov i Piotr Beczała com a Radamès.

Durant la temporada, el Liceu presentarà noves produccions que amplien aquest fil artístic. És el cas de Jenůfa, de Leoš Janáček, que es podrà veure del 8 al 22 de maig en una nova producció d’Àlex Ollé, que explora com la tradició pot acabar convertint-se en una forma de control moral dins la comunitat. Asmik Grigorian i Nina Stemme encapçalen el repartiment d’aquesta proposta que comptarà amb la direcció musical de Jonathan Nott, que assumeix la direcció de l’orquestra del Liceu a partir de la temporada 2026/2027, en substitució de Josep Pons, després de 14 anys al capdavant de la formació. 

L’arribada de Jonathan Nott com a director musical marca l’inici d’una nova etapa per a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. “Fer música és com saltar en paracaigudes: saltar al buit o confiar que [l’orquestra] obrirà el paracaigudes per tu”, ha expressat Nott durant la roda de premsa. Per inaugurar aquesta nova etapa artística del teatre, el Liceu presenta el concert Benvingut Jonathan Nott. Una nova primavera musical, el 3 de desembre, que serà el primer concert de la temporada sota la seva direcció musical, que també s’inscriu dins la programació oficial del 150è aniversari de Pau Casals, celebrant el seu llegat. 

Tot i aquesta nova etapa, el Liceu vol mantenir el vincle amb Josep Pons, figura clau en la redefinició de l’orquestra en els darrers anys. Ara, ja com a director honorífic, l’objectiu és que pugui continuar dirigint un títol per temporada. En aquest cas, Pons portarà la batuta d’una altra de les noves produccions que presenta el Liceu: La flauta màgica, de Wolfgang A. Mozart, signada per Marcos Morau —coreògraf i cofundador de La Veronal—, que es podrà veure del 5 al 29 de juliol.

Entre els grans títols de la temporada també destaca el nou cicle dedicat a Wagner a la tetralogia de L’anell del Nibelung, un dels projectes més ambiciosos del Liceu en els darrers anys, en coproducció amb la Bayerische Staatsoper. No es tracta només d’una sèrie d’òperes, sinó d’un projecte que es desplegarà al llarg de diverses temporades, fins al 2030, amb un títol per any, i que proposa una mirada de conjunt sobre grans qüestions com el poder, la religió i la idea d’immortalitat. El punt de partida serà Das Rheingold, que es podrà veure del 7 al 21 de febrer, amb direcció d’escena de Tobias Kratzer i direcció musical de Jonathan Nott. 

En un altre extrem, The Exterminating Angel, de Thomas Adès —una de les grans estrenes de la temporada, que es podrà veure del 15 al 22 d’abril—, proposa una mirada contemporània sobre una societat atrapada en les seves pròpies convencions. Basada en la pel·lícula homònima de Luis Buñuel (1962) i estrenada com a òpera el 2016 al Festival de Salzburg, l’òpera arriba al Liceu amb Calixto Bieito com a director escènic. 

Finalment, la temporada 2026/2027 viurà també un altre dels seus moments àlgids amb La rosa dels set pètals (del 4 al 6 de juny), la segona òpera comunitària del Liceu. Tot, en una temporada que tampoc s’oblida dels grans títols del repertori operístic clàssic, com La fanciulla del West de Puccini —que torna a l’escenari del Liceu després de 43 anys—, La Bohème o I Capuleti e i Montecchi de Bellini. 

Mentre tota aquesta programació es desplega a l’escenari, el Liceu també projecta el seu futur. Un futur que dibuixa l’ampliació del seu temple —l’espai on es materialitza aquest ritual operístic— amb una segona seu: el Liceu Mar. Amb cinc projectes finalistes ja seleccionats, la institució preveu escollir la proposta guanyadora entre setembre i octubre, amb l’horitzó que el nou equipament pugui ser una realitat, com a mínim, l’any 2032. Però, tal com ha remarcat Salvador Alemany, president del Liceu, el projecte “no es pensa només des del continent sinó també des del contingut”, amb la voluntat d’obrir espais a disciplines que avui no tenen cabuda al teatre de la Rambla i d’impulsar nous formats de creació, formació i reflexió sobre l’òpera i les arts del segle XXI.