De la visita a cellers al ioga entre vinyes, passant per vermuts musicals o pícnics a l’aire lliure, l’enoturisme a la província de Barcelona s’allunya del model clàssic i es reinventa amb noves mirades. Les propostes actuals responen a inquietuds més diverses —des del turisme saludable fins a les experiències familiars o culturals— i conviden a viure el vi més enllà del tast.
Comarques com l’Alt Penedès, el Bages, el Maresme, el Vallès Oriental o el Garraf aposten per un model més inclusiu, sostenible i experiencial, amb l’objectiu de connectar els visitants amb el territori d’una manera autèntica. Aquesta evolució del sector reflecteix un canvi de paradigma clar: l’enoturisme ja no es viu com una activitat especialitzada, sinó com una experiència propera i arrelada que posa en valor la vinya, la gastronomia i la identitat local.
Deixant enrere el tast clàssic
“Els cellers han deixat enrere l’enoturisme purament dirigit a wine lovers o experts. Han entès que l’oferta ha d’anar molt més enllà”, afirma Gerard Domingo, director de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya. Aquest canvi ha estat clau per arribar a nous públics: famílies, parelles joves, grups d’amics o persones que simplement volen desconnectar i gaudir d’una experiència en plena natura. “Cada vegada hi ha més cellers que tenen most a casa seva. No és anecdòtic. Té molt a veure amb allò que les famílies busquen: experiències per compartir”.
Aquesta obertura també ha anat acompanyada d’un creixement de l’interès cultural. Espais com el VINSEUM – Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, a Vilafranca del Penedès, el Cava Centre de Sant Sadurní d’Anoia, el Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges, o els petits museus familiars que conserven i expliquen la història del territori, reben cada vegada més visitants atrets per aquesta dimensió patrimonial i històrica del món vitivinícola.
En paral·lel, les festes de la verema s’han consolidat com a moments clau del calendari enoturístic. “Al final, són expressions de la identitat, la singularitat i la història d’un territori”, apunta Domingo, que afegeix: “Com més elements tinguem que puguin explicar-se a través de festes, museus o fins i tot festivals de música —que també se’n fan molts—, més completa serà la proposta enoturística”.
Aquest setembre, per exemple, la província de Barcelona acull festes de la verema destacades: la Festa de la Verema al Penedès amb propostes enogastronòmiques als cellers durant tot el mes; la XXXVIIIa Festa de la Verema de Cubelles, els dies 5 i 6, amb propostes familiars i música en directe; la 51a edició de la Festa de la Verema d’Alella, del 4 al 10, que omple el poble d’activitats, tastos i cultura popular; i la jornada festiva de Pacs del Penedès, el 28 de setembre, amb una programació que combina gastronomia, música i tallers per a totes les edats. A més, el 4 d’octubre se celebra a Artés la Festa de la Verema del Pla de Bages, amb mostra de vins, presentació anual dels productes dels cellers, espectacles, fira d’artesans i activitats familiars.
Cellers que marquen la diferència
L’evolució del model enoturístic no només es percep en les tendències generals, sinó que pren forma en les pràctiques concretes d’alguns cellers que han sabut innovar, connectar amb nous públics i redefinir el vincle amb el territori a través de propostes singulars.
“Hi ha un canvi de model clar: l’enoturisme no pot limitar-se a consumir el territori, ha de generar retorn i sentit”
Un exemple clar és el Celler Can Roda, a la DO Alella, que ha incorporat activitats com el ioga entre vinyes —amb tast posterior—, orientades a un públic que busca desconnexió, benestar i inclusió. Per a Gerard Domingo, aquestes iniciatives converteixen el celler en “un espai de trobada i de cura”, alhora que participa en projectes de salut i de cohesió comunitària.
Propostes que abans podien semblar puntuals, com els vermuts entre vinyes, s’han consolidat com a formats capaços de generar comunitat. Sovint es fan en espais amb encant, com terrasses envoltades de natura, i atrauen un públic ampli. “Els cellers veuen quins recursos tenen al seu abast i els integren al projecte”, destaca Domingo. Són experiències obertes i accessibles, fins i tot per a qui no beu vi, però vol sentir-se part del paisatge.
També destaca el cas d’Oller del Mas, a la DO Pla de Bages, actualment el celler més visitat de Catalunya, malgrat no competir pel volum d’ampolles amb altres grans noms. La seva fortalesa rau en haver entès el funcionament del turisme actual i haver apostat per un model integrat. Han creat el seu propi operador per gestionar visites i han desenvolupat una oferta completa amb hotel, golf i cabanes immerses en el paisatge. Per a Domingo, “ofereixen una diferenciació real, amb valor i proximitat”.
La reconeguda Família Torres també ha fet un pas ferm cap a un model més arrelat i sostenible. Han obert el restaurant El Celleret, on aposten pel producte de proximitat, i organitzen activitats que connecten amb la natura i els valors ambientals. “Aquí hi ha un canvi de model clar: l’enoturisme no pot limitar-se a consumir el territori, ha de generar retorn i sentit”, afirma el director de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya.
Finalment, el cas d’Alta Alella, el celler més visitat de la DO Alella, evidencia com una aposta decidida per la singularitat pot reforçar una marca. Ja des dels seus inicis van impulsar un enoturisme obert i innovador, amb iniciatives com el maridatge a bord d’un veler a alta mar. Accions com aquesta, que traslladen l’experiència més enllà del celler i connecten amb els valors del territori, exemplifiquen la voluntat de repensar l’enoturisme des d’una mirada valenta i compromesa.
Les anomenades Rutes del Vi de Barcelona proposen gaudir del paisatge i de la cultura del vi, de cava i escumosos a tres zones vinícoles amb Denominació d’Origen —DO Penedès, DO Pla de Bages i DO Alella—, que ofereixen un ampli ventall de propostes prop de Barcelona ciutat. A través de les 3 rutes —Ruta del Vi del Penedès, Ruta del Vi DO Pla de Bages i Ruta del Vi DO Alella— es poden trobar propostes per visitar cellers, fer tast de vins i viure experiències enoturístiques com les esmentades.
Una visió de conjunt per repensar el model
L’estudi Wine Travel Observer, impulsat per l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, ofereix una radiografia detallada del sector i aporta dues idees clau per entendre el moment actual. Aquesta segona edició ha identificat 1.090 negocis vinculats a l’enoturisme a Catalunya, que ofereixen activitats relacionades amb el vi i el turisme. Entre aquests, destaquen 435 cellers visitables, 470 restaurants, 102 establiments turístics, 60 agències de viatges i 23 empreses de serveis.
“L’enoturisme, amb tots els actors que hi formen part, pot ser la punta de llança de Catalunya per canviar el model turístic i posar en valor la feina dels productors”
Tal com explica Gerard Domingo, l’estudi aporta dues conclusions principals. La primera és la necessitat de construir un relat compartit que permeti identificar l’enoturisme sota uns mateixos paràmetres i que actuï com un segell de valor reconeixible. La segona fa referència a l’equilibri territorial: “Tot i que bona part de l’activitat enoturística es concentra en entorns rurals, les ciutats tenen un paper important com a plataformes de connexió i de difusió”, explica. És el cas de molts visitants que recorren el Penedès, però s’allotgen a Barcelona, fet que reforça la necessitat d’establir vincles més sòlids entre ciutat i territori.
Un altre dels punts destacats de l’estudi és la seva anàlisi territorial, que posa el focus en la distribució dels cellers visitables. “Els territoris de la demarcació de Barcelona tenen 182 cellers visitables, que gairebé és la meitat de tots els de Catalunya”, apunta. Dins de la província, el Penedès lidera l’oferta amb 152 cellers, seguit per la DO Pla de Bages, amb 17, i la DO Alella, amb 13. Tot i les seves dimensions més reduïdes, la DO Pla de Bages i la DO Alella destaquen per la seva intensitat i per la seva maduresa dins del sector.
Allargar l’estada i sumar complicitats: el repte del nou enoturisme
De cara al futur, un dels grans reptes és aconseguir allargar l’estada mitjana dels visitants. “L’enoturisme, amb tots els actors que hi formen part, pot ser la punta de llança de Catalunya per canviar el model turístic i posar en valor la feina dels productors”, apunta el director. Es tracta d’un nou enfocament per contribuir a la dinamització de les economies d’interior i a la preservació del territori.
L’especialista també destaca el creixement del pes de la restauració dins de l’experiència enològica. Cada cop més restaurants aposten pels vins locals i esdevenen prescriptors dels seus productors. Paral·lelament, es multipliquen les sinergies entre cuiners i cellers, donant lloc a propostes més arrelades i amb valor afegit. “Junts som capaços de generar més valor”, assegura Domingo. “Al cap i la fi, el vi és gastronomia líquida”.
En definitiva, l’enoturisme a la província de Barcelona ja no pot entendre’s com una simple visita a un celler. Es tracta d’una experiència 360°, que implica diversos actors i que ofereix una gran varietat de propostes per a públics molt diversos: famílies, amants dels museus, grups d’amics amb ganes d’aventura o foodies apassionats pels ingredients locals. És una manera de conèixer el territori amb tots els sentits, que alhora el cuida, el projecta i el transforma. Enoturisme a prop de Barcelona, moltes experiències per descobrir.
Més informació a: www.barcelonaesmoltmes.cat/vins-cellers i www.barcelonaesmoltmes.cat/gastronomia
