Generalment, formar i aprendre són conceptes que s’associen a un espai físic concret: aules amb pupitres, bolígrafs i projectors. Tanmateix, en els últims temps aquesta concepció està canviant: els bolígrafs s’han convertit en ordinadors i les pissarres en projectors. Però Lagertha Project va un pas més enllà i subverteix aquestes estrictes normes, transformant el professor en un patró de vaixell i les quatre parets de l’aula en un veler que navega pel litoral barceloní.
El pioner projecte, impulsat per A Bordo Lab, té l’objectiu d’impulsar i accelerar projectes d’economia blava liderats per dones. Així, aquest programa no només vol trencar amb la clàssica metodologia d’ensenyament dins de l’aula, sinó que també es proposa subvertir l’escassetat de referents femenines i dones emprenedores. En l’última dècada, el nombre de startups fundades per dones s’ha mantingut invariable: assolint un escàs 20% tant a escala catalana o estatal, i fins i tot europea.
Les deu candidates seleccionades per a formar part d’aquest pioner projecte venen a combatre aquestes xifres i demostrar el potencial dels seus projectes d’economia blava —és a dir, que, de manera directa o indirecta, tenen relació amb el mar i el seu ecosistema—. Ho fan en un sector altament masculinitzat, amb els timons i el rumb marcat, majoritàriament, per homes. I en un sector econòmic que, a més, es troba en ple creixement, especialment a Barcelona, després que la UNESCO triés la capital catalana per a instal·lar el primer, i únic, centre per a impulsar l’economia blava.
Ho fan, a més, prenent d’exemple i inspiració vikingues com Lagertha que, en una societat guerrera com la seva, no buscaven lluitar contra els homes o arrabassar-los el seu paper, sinó demostrar que podien competir al mateix nivell, i fins i tot aconseguir superar-los. Així, les participants del programa prometen ser aquestes noves Lagerthes: vingudes des de diferents parts d’Espanya, des de les Canàries fins a les Terres de l’Ebre, comparteixen un mateix amor pel mar, a més d’una mateixa empenta i lideratge, que les ha portat a voler emprendre el seu propi projecte professional.
Aquestes deu participants —seleccionades entre el gairebé centenar de candidatures rebudes— es reuneixen puntualment cada cap de setmana, al llarg de tot un mes, al Barcelona International Sailing Center (BSIC). Durant aquest mes, cada cap de setmana suposa un aprenentatge pràctic sobre com abordar, continuar o reenfocar els seus projectes, a través d’un pioner mètode que combina la formació a l’aula sobre tecnologies pioneres que poden aplicar en els seus projectes, com la intel·ligència artificial o la realitat augmentada, amb mentories i lliçons pràctiques a bord del veler.
La navegació, repartida en tres hores cada dissabte del mes que dura el projecte, suposa un moment informal i relaxat per a posar en pràctica i adonar-se en primera persona de la importància del lideratge o del treball en equip, tant dins com fora del veler. A més, també s’emporten valuoses lliçons sobre l’ofici de patró o sobre com realitzar certes maniobres a bord d’un veler, interioritzant el complex i tècnic llenguatge usat en aquest sector. Però aquests coneixements no són purament teòrics, sinó també pràctics i és que, per torns, les Lagerthes es van intercanviant els diferents papers dins del veler: des del timó a les escotes, perquè puguin ser conscients de la importància que es respectin les jerarquies dins del vaixell i que tota la tripulació vagi perfectament coordinada per a les maniobres.
Per a algunes, aquesta experiència representa una de les primeres vegades que surten a navegar, mentre que per a d’altres solcar el mar fins i tot arriba a formar part de la seva rutina o estil de vida, però per a totes elles suposa una valuosa lliçó sobre lideratge i treball en equip, extrapolable als seus diferents projectes. Projectes que, així com la seva experiència prèvia en navegació, també es troben en diferents estadis: des d’idees incipients fins a alguns en fase de creixement.
Projectes, a més, totalment variats: des d’aplicacions mòbils que integren una calculadora de la nostra petjada de carboni per a reduir l’impacte mediambiental dels viatges o un cercador que permet conèixer si una crema solar és nociva per al nostre cos o el mar, fins a una marca que reutilitza les teles de les veles o un documental interactiu sobre l’impacte mediambiental. El programa, que també es complementa amb mentories individuals a càrrec de Cristina Sáenz de Pipaón, detecta les necessitats de cada participant i les ajuda allà on més la necessiten: des del coaching personal a l’elaboració d’un pla de negoci.
Navegant cap a la utopia
El veler suposa un espai informal i idíl·lic perquè les deu dones participants de Lagertha Project comentin de què els ha servit allò après a classe o els dubtes que tenen sobre com aplicar aquests coneixements al seu procés d’emprenedoria. És en aquest moment informal quan es produeix la màgia: les participants es retroalimenten i ajuden amb les seves diferents idees, aconsellant-se sobre com continuar o reenfocar l’estratègia. Una sinergia entre les participants que traspassa el veler i fins i tot els dies de formació, ja que, encara que la major part del programa es concentri durant el cap de setmana, les participants estan en contacte continu a través de Whatsapp, per on es comparteixen idees sobre com millorar o reenfocar els seus respectius projectes i fins i tot enllaços o recursos que els han ajudat.
La navegació en si mateixa també suposa un aprenentatge ja que emprendre és gairebé com navegar. És a dir, per molt que ens fixem un destí concret, a vegades s’ha de canviar el rumb i fins i tot fer marxa enrere. “Navegar al mar és un aprenentatge continu, mai deixem de formar-nos i d’entrenar la nostra intuïció”, comenta el patró del veler amb el qual la meitat de Lagerthas realitzen la mentoria. L’emprenedoria, així mateix, tampoc no és un camí lineal: “a vegades cal ajustar les veles i virar, canviar el rumb però sempre tenint molt present el nostre destí”, resumeix Pat González, impulsora i CEO d’A Bordo Lab, l’acceleradora de projectes d’economia blava que es troba darrere d’aquest projecte d’emprenedoria femenina.
“Quan decidim emprendre hem de dissenyar el nostre recorregut des de la utopia, sense condicionals, perquè sinó acabem plantejant-lo des de la viabilitat i, com segurament hi haurà condicionants com la falta de temps o de finançament que ens tirin cap enrere, llavors mai l’acabarem duent a terme”, anima González a les participants del programa mentre es troben a bord del veler. I afegeix: “aquesta utopia que dissenyem ha de ser el nostre far, i després hem de plantejar-nos: què necessitem per a fer realitat aquest somni? qui em pot oferir allò que necessito?, i així és com comencem a navegar cap al nostre destí”, afegeix.
De fet, A Bordo Lab és el resultat de creure que aquesta utopia amb la qual se somia es pot convertir en realitat. Va ser durant la pandèmia que González, que acumula anys assessorant projectes d’innovació, va sentir la crida del mar. Sense haver navegat prèviament ni disposar de contactes o coneguts en el sector, va decidir formar-se i explorar aquesta passió marítima que tant l’omplia. I, de pas, convertir-la en la seva motivació professional: dissenyant diferents programes orientats a accelerar projectes d’economia blava.
Després de mesos i fins i tot anys prototipant aquests programes, va ser al gener de 2024 quan va decidir crear A Bordo Lab, acceleradora que, segons defineix González, concep el mar tant com propòsit, impulsant projectes d’economia blava, com a eina, és a dir, que serveix com a excusa o motiu per a transmetre coneixements sobre lideratge i equip. Per aquest motiu, des d’A Bordo Lab organitzen des de teambuildings a bord del veler fins a programes de mentories concrets, enfocats a diferents col·lectius que, per diferents raons, tenen més dificultats per a organitzar-se i emprendre projectes: des de nenes de primària i secundària (amb el programa Spark Girls), fins a persones en edat de prejubilació o jubilació (Late Bloomers) o persones amb discapacitat (We did it), i un llarg etcètera.
“L’objectiu és empoderar aquests col·lectius, així com fem a Lagertha Project amb les dones emprenedores, de manera individual, per a després generar un impacte col·lectiu”, afegeix González. Però la utopia de González no acaba aquí: aquests projectes també estan guiats per un far que il·lumina el seu camí. És a dir, que en certa manera serveixen d’assaig i prova per a un objectiu major: un vaixell clàssic de fusta que navegui de manera permanent pel Mediterrani, atracant de port en port, i que pugui actuar com un laboratori i accelerador de projectes d’economia blava però que, en comptes d’estar atracat en terra, navegui permanentment.
De moment, els diferents programes serveixen com un primer laboratori de projectes. Així, Lagertha Project, a més d’estar impulsat per A Bordo Lab, també compta amb la col·laboració de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, Telecos.cat i la Fundació Ship2B. El programa, valorat en 8.800 euros per a cada participant, està totalment subvencionat gràcies al cofinançament de la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation EU.
Navegar i emprendre, dos camins no lineals
Les hores de navegació, així, més enllà de connectar amb les companyes, també serveixen per a compartir els dubtes que puguin sorgir en el camí cap a les diferents utopies de cada participant. El mar, així mateix, també s’encarrega d’oferir lliçons en primera persona que van més enllà de la conducció d’un veler: com, per exemple, com gestionar una crisi, sigui a bord d’un veler o d’una organització.
Perquè fins i tot quan la navegació sembla senzilla, amb les condicions meteorològiques totalment favorables, i el rumb està ja totalment encaminant, fins i tot si s’està arribant al port de destinació, els esdeveniments poden patir un canvi de rumb. Un aprenentatge que les Lagerthas van viure i experimentar en primera persona durant una d’aquestes mentories a bord: ja que, en el moment més inesperat, el motor pot sobreescalfar-se i deixar de funcionar. És en aquest moment quan les lliçons sobre lideratge i treball en equip cobren més sentit que mai, amb una tripulació totalment coordinada i seguint les ordres d’un patró que es mostra tranquil i segur per a aconseguir arribar a port.
Aquests aprenentatges a bord del veler es complementen amb formacions sobre tecnologies disruptives també dins de l’aula: amb classes específiques sobre intel·ligència artificial, blockchain, Internet of Things (IoT) o realitat virtual i augmentada, de la mà d’expertes com Montse Guàrdia o Eli Bonet. Aquestes formacions, en aparença una mica més convencionals que les que tenen lloc a sobre del vaixell, tampoc s’ajusten al format tradicional de classe magistral, sinó que el seu objectiu és que les participants incorporin de forma pràctica aquestes tecnologies en els seus projectes.
Així, per exemple, després de conèixer com s’idea i es treballa un projecte de realitat augmentada de la mà de Patrícia M. Val, productora creativa de Futura Space —estudi de tecnologies immersives que ha desenvolupat projectes per a Vueling o El Celler de Can Roca—, i fins i tot experimentar-ho en la seva pròpia pell gràcies a ulleres que incorporen aquesta tecnologia, és el moment de pensar com poden aplicar aquestes tecnologies als seus propis projectes o als de les altres participants.
“Amb tot els coneixements, aquesta setmana he afrontat el treball d’una altra manera”, comenta una de les participants del programa en finalitzar un intens cap de setmana. I és que, encara que la majoria combinin de moment el seu projecte d’emprenedoria personal amb altres treballs, a través d’aquestes mentories, tant a bord com en terra, comencen a construir el camí cap a aquesta utopia que es torna cada vegada més possible. Animades per una incansable Pat González que els recorda que el seu present ja forma part del passat, “ja que és producte de les decisions que es van prendre en el passat”. I que, per tant, per a canviar el seu futur i acostar-se a aquesta utopia primer “han de prendre el timó i posar rumb a aquest anhelat destí”.
