GOOD NEWS | TRUE STORIES
SUBSCRIU-TE
ES | CAT

El més llegit

Homes elegants

Durant una època, el tema de l’elegància i l’estil em va preocupar força. Pel carrer detectava immediatament la gent ben vestida i intentava analitzar què era el que els feia més elegants que els altres. També comprava revistes de moda franceses i m’ho passava d’allò més bé mirant les fotos i llegint els articles: he de dir que a França hi ha periodistes seriosos i de molt talent especialitzats en moda, cosa que no passa a tot arreu. No m’agradava anar amb gent mal vestida i no m’entrava al cap que algunes de les meves amigues no es divertissin anant de compres i disfressant-se davant del mirall. Durant un temps fins i tot vaig tenir un blog de moda que va tenir certa fama. Les entrades sobre elegància masculina estaven sovint entre les més celebrades. A poc a poc em vaig anar avorrint, però si alguna cosa vaig aprendre durant aquella època juvenil i una mica frívola és que l’elegància masculina —com la femenina— no és una qüestió física sinó mental.

Un home elegant llegeix. Un home elegant és generós i porta roba vella. Un home elegant no vocifera a  Twitter. Un home elegant no fa servir tirants ni armilles, tret que sigui un home elegant corpulent.

Un home elegant llegeix. Un home elegant és generós i porta roba vella. Un home elegant no vocifera a  Twitter. Un home elegant no fa servir tirants ni armilles, tret que sigui un home elegant corpulent. Els tirants i les armilles són les dues úniques peces que els queden millor als grassos que als prims. Un home elegant sol ser intel·ligent, la poca-soltada no és gens chic. Un home elegant no fa experiments amb la seva barba ni amb les seves patilles. Un home elegant ha llegit els novel·listes russos. Un home elegant no parla —més— de nacionalisme. Un home elegant sap canviar la roda d’un cotxe, sap fer arròs a la cubana i no té por dels gossos. A un home elegant li agraden els nens. A un home elegant li agraden les dones. La majoria dels heterosexuals afirma que adoren les dones, però no és cert: en realitat se senten més còmodes entre homes. Un home elegant té amigues.

Un home elegant ha llegit Proust. Un home elegant no menja mai barretes energètiques. Un home elegant gasta més en llibres que en roba. Un home elegant sap arromangar-se la camisa, literalment i figurativament. Un home elegant no es fa selfies. Un home elegant no porta joies i té sentit de l’humor. Albert Camus, Samuel Beckett, Miguel Delibes, Ernest Hemingway i Vladimir Nabokov eren homes elegants. Si no sabeu què posar-vos per resultar elegants, imiteu-los, o encara millor: llegiu-los.

Homes elegants

Durant una època, el tema de l’elegància i l’estil em va preocupar força. Pel carrer detectava immediatament la gent ben vestida i intentava analitzar què era el que els feia més elegants que els altres. També comprava revistes de moda franceses i m’ho passava d’allò més bé mirant les fotos i llegint els articles: he de dir que a França hi ha periodistes seriosos i de molt talent especialitzats en moda, cosa que no passa a tot arreu. No m’agradava anar amb gent mal vestida i no m’entrava al cap que algunes de les meves amigues no es divertissin anant de compres i disfressant-se davant del mirall. Durant un temps fins i tot vaig tenir un blog de moda que va tenir certa fama. Les entrades sobre elegància masculina estaven sovint entre les més celebrades. A poc a poc em vaig anar avorrint, però si alguna cosa vaig aprendre durant aquella època juvenil i una mica frívola és que l’elegància masculina —com la femenina— no és una qüestió física sinó mental.

Un home elegant llegeix. Un home elegant és generós i porta roba vella. Un home elegant no vocifera a  Twitter. Un home elegant no fa servir tirants ni armilles, tret que sigui un home elegant corpulent.

Un home elegant llegeix. Un home elegant és generós i porta roba vella. Un home elegant no vocifera a  Twitter. Un home elegant no fa servir tirants ni armilles, tret que sigui un home elegant corpulent. Els tirants i les armilles són les dues úniques peces que els queden millor als grassos que als prims. Un home elegant sol ser intel·ligent, la poca-soltada no és gens chic. Un home elegant no fa experiments amb la seva barba ni amb les seves patilles. Un home elegant ha llegit els novel·listes russos. Un home elegant no parla —més— de nacionalisme. Un home elegant sap canviar la roda d’un cotxe, sap fer arròs a la cubana i no té por dels gossos. A un home elegant li agraden els nens. A un home elegant li agraden les dones. La majoria dels heterosexuals afirma que adoren les dones, però no és cert: en realitat se senten més còmodes entre homes. Un home elegant té amigues.

Un home elegant ha llegit Proust. Un home elegant no menja mai barretes energètiques. Un home elegant gasta més en llibres que en roba. Un home elegant sap arromangar-se la camisa, literalment i figurativament. Un home elegant no es fa selfies. Un home elegant no porta joies i té sentit de l’humor. Albert Camus, Samuel Beckett, Miguel Delibes, Ernest Hemingway i Vladimir Nabokov eren homes elegants. Si no sabeu què posar-vos per resultar elegants, imiteu-los, o encara millor: llegiu-los.