El dia de Sant Jordi, l’alcalde Jaume Collboni va publicar una fotografia, al seu compte personal d’Instagram, en la qual apareix agafat de la mà de qui es dedueix que és la seva parella. Els dos homes hi surten d’esquena, l’alcalde porta una americana blau fosc, camisa blanca i sabates, mentre que el seu acompanyant va amb ulleres de sol, roba més informal i vambes, i porta una rosa a la mà, se suposa que regalada per l’alcalde. Malgrat que sigui una foto feta des del darrere, a Collboni se l’identifica perfectament perquè té el rostre lleugerament girat cap a la seva parella, en canvi la cara d’ell queda pràcticament amagada i tampoc se l’ha etiquetat a la imatge, s’entén que per preservar-ne l’anonimat.
La parella camina pel passeig de Gràcia i no sembla que cridi l’atenció de ningú —la foto deu ser feta a primera hora del 23 d’abril, perquè a diferència del que passarà a partir del migdia, no s’han d’obrir pas entre la multitud a cops de colze—. En el llenguatge de la premsa gràfica, podríem dir que es tracta d’un robat o, més exactament, d’una fotografia amb aparença de robat, no perquè sigui una fotografia feta per un paparazzi, sense el permís de la parella, sinó perquè, lluny del clàssic posat, propi d’una portada de l’Hola!, la foto de Collboni i parella busca transmetre espontaneïtat i autenticitat.
Malgrat tot, estic convençut que ni la composició de la fotografia ni la decisió de publicar-la i de fer-ho precisament per Sant Jordi no en tenen res d’improvisació, tota al contrari, és una imatge molt pensada i publicada amb una clara intencionalitat. Perquè no es tracta d’un gest purament personal, sinó també polític. Ho confirma el fet que la fotografia vagi acompanyada d’un text breu, però ple de significat, “Amor, cultura i orgull”, reforçat amb dues icones molt potents: la bandera de l’Arc de Sant Martí i el cor vermell. Collboni, amb aquesta publicació, reivindica no només per a ell sinó per a tot el col·lectiu el dret de mostrar-se enamorat pels carrers de la ciutat, també per Sant Jordi, i combatre així els qui consideren que la vida amorosa de l’alcalde pertany a la seva esfera privada i que no cal proclamar-la als quatre vents, sobretot si és gai.
Pot semblar una obvietat, però, amb els temps que corren, potser paga la pena subratllar-ho: Collboni té el mateix dret de fer-ho, de mostrar-se en públic en parella, que en el seu moment ho van poder fer Colau, Trias, Hereu, Clos o Maragall. En el seu cas, però, com a membre d’un col·lectiu que encara ha de lluitar pel dret a la visibilitat, que encara necessita referents i que sempre ha d’estar amatent als intents dels qui els voldrien tornar a l’armari o a llocs pitjors, aquest gest, a més, té una càrrega política innegable.
També em vaig alegrar que la major part dels comentaris que tenia la publicació fossin per felicitar l’alcalde. En aquest sentit, vaig pensar que quina sort que l’alcalde faci mesos que va abandonar el femer d’X, on puc imaginar les reaccions que hauria generat la foto. Només cal veure l’allau d’insults homòfobs que ha rebut el jove futbolista del Barça Héctor Fort pel simple fet d’aparèixer en una divertida fotografia feta durant una gala de l’esport solidari amb la meva estimada Briggita Lamoure, cupletista i activista LGTBIQ+, en braços. No em vull ni imaginar què passaria si, per exemple, el pròxim Sant Jordi, un jugador del primer equip del Barça, per dir alguna cosa, s’atrevís a fer el mateix que enguany ha fet l’alcalde Collboni.
