Un riu gris que avança sense pausa. Aquest és l’escenari habitual d’un divendres laborable al metro de Barcelona. Passatgers amb pressa per complir amb la llarga llista d’obligacions que comporta la rutina. Tanmateix, aquest divendres un element inesperat trenca la normalitat: una perruca blau elèctric, un vestit rosa que destaca entre els vestits d’oficina i una Poké Ball preparada per treure el Pokémon que amaga en qualsevol moment. Són aquests els indicis que indiquen que, a la capital catalana, aquests dies s’ha obert un portal: Manga Barcelona. Un portal que connecta directament amb el país del Sol Naixent i amb la màgia de la cultura japonesa, amb les seves receptes, la seva artesania, les seves tradicions i, per sobre de tot, els seus còmics, històries i personatges.
El portal, de fet, només s’obre un cop l’any: a principis de desembre. No és d’estranyar, per tant, que una llarga cua de joves, famílies i veterans esperessin impacients aquest divendres l’obertura de portes de Manga Barcelona. “Fa un any que penso en els vestits que portaré aquests quatre dies”, confessa Raze, que ha cosit i confeccionat ella mateixa els vestits i les perruques, amb l’ajuda de la seva mare, per a convertir-se en múltiples personatges de sèries i còmics. “Hem estat setmanes sense dormir i sense parar de cosir, fins i tot ahir em vaig adormir a les tres de la matinada retocant els últims detalls de la perruca”, afegeix, tot i que sembla que no li pesa la falta de son perquè la il·lusió és major.
Quan s’obren les portes del portal, la multitud no camina, corre, impacient per descobrir les novetats que porta la 31a edició del saló. Un total de 302 expositors repartits per més de 90.000 metres quadrats del recinte Gran Via de Fira Barcelona. Als aparadors, una infinitat de manga de tots els autors —internacionals i nacionals—, temàtiques i tipologies, peluixos de personatges emblemàtics de la cultura anime i productes exclusius portats directament del Japó.
“El saló és, per sobre de tot, un espai de trobada, un lloc on reunir-se i expressar-se, envoltat de persones que comparteixen les mateixes aficions”, resumeix Meritxell Puig, directora de FICOMIC, entitat organitzadora de Manga Barcelona i Còmic Barcelona —el saló centrat en el món del còmic, que se celebra cada primavera a la ciutat—. És, a més, un espai “on viure experiències i moments únics, descobrir novetats i conèixer els creadors dels teus personatges favorits”, afegeix Puig.
Entre la llarga llista de convidats que, fins dilluns, passejaran pel saló signant exemplars, destaquen noms com Gou Tanabe, reconegut per les adaptacions de l’univers de Lovecraft, o els mangakes Tsutomu Takahashi, que presentarà els seus últims treballs —com Jumbo Max o Guitar Shop Rosie— i Akemi Takada. També hi haurà espai per a la música, amb un concert exclusiu dedicat a Cowboy Bebop, amb la banda original Seatbelts i la compositora Yoko Kanno, una oportunitat única per ballar al ritme d’un espectacle que es podrà veure per primera vegada fora del Japó.
Però conèixer els artistes o ballar al ritme de les intros d’animes populars són només algunes de les múltiples activitats que aquest portal únic ofereix. Degustar receptes japoneses com un ramen calent —ideal per a aquestes dates hivernals—, takoyakis (boletes de pop) o mochis. Aprendre a dibuixar com un autèntic mangaka. Practicar arts marcials com l’aikidō. Passejar-se entre els diferents stands de les editorials, entre les quals hi ha grans noms com Norma Editorial —una de les grans responsables de la introducció del manga a Espanya— o Planeta Manga per triar la pròxima lectura, mentre un gegant Luffy de One Piece salta per sobre dels caps dels assistents. Provar videojocs exclusius de la mà de Nintendo, que ocupa un espai central al saló… Tot, amb un bubble tea, un Yakult o una cervesa Asahi a la mà, perquè, encara que són productes que habitualment ja es poden trobar a la ciutat, es gaudeixen més compartint-los a Manga Barcelona.
Perquè, per sobre de tot, el saló és un espai d’expressió. “El millor del saló és poder ser un mateix: fer cosplay —caracteritzar-se d’un personatge de manga, anime o videojocs—, vestir-se amb perruques extravagants o vestits impossibles sense que això resulti estrany i fer-ho envoltat de gent que viu aquesta afició amb la mateixa intensitat”, resumeix Dazzling. En aquest portal, els estranys, de fet, són aquells que no van caracteritzats o no porten cap element dels seus personatges favorits.
Especialment, des de la pandèmia, molts joves es van connectar entre ells a través de les xarxes socials. I és al saló on, any rere any, aquestes relacions es desvirtualitzen i es materialitzen: “Cada dues passes et trobes amb algun amic o conegut que segueixes a les xarxes socials… No cal quedar prèviament ni preguntar-los si vindran, perquè saps que tots hi seran; és una data que bloquegem al calendari cada any”, afirma Raze, que acumula 15 anys acudint al saló, des que els seus pares la van portar per primera vegada amb 8 anys.
De subcultura a cultura de masses
Manga Barcelona es converteix, així, en un pont entre diferents generacions. Tot i que el manga s’associa habitualment a joves i adolescents, als seus passadissos conviuen nens que compren els seus primers còmics, famílies que acudeixen conjuntament al saló (des d’avis fins a nets) i veterans que reviuen la nostàlgia de les primeres sèries que els van introduir en aquest món que ja mai no han volgut deixar enrere.
Els joves que avui hi assisteixen amb els seus amics van ser els nens que venien acompanyats dels seus pares, seduïts pels dibuixos animats que van marcar la seva infància, des de Doraemon a Naruto, passant per Sakura, caçadora de cartes, o Inuyasha. Així ho han viscut les il·lustradores Hanavbara, dues germanes bessones que van acudir per primera vegada al saló quan eren només unes nenes, animades pel seu pare, i que ara tornen com a il·lustradores amb Planeta Manga i amb més de 500.000 seguidors al seu Instagram. “Tornar com a il·lustradores és com tancar un cercle: un homenatge a aquelles nenes que any rere any acudien felices per poder gaudir del manga i l’anime durant uns dies”, expliquen aquestes germanes de Barcelona, que van començar a dibuixar inspirades en l’estil retro japonès dels anys 90 com a hobby i que ara ja preparen el seu primer còmic.
Les germanes han estat unes de les moltes persones que han vist créixer el saló en els últims anys: des d’un petit racó per a aficionats a l’Estació de França fa 31 edicions fins a ocupar més de 90.000 metres quadrats al recinte Gran Via de Fira Barcelona, després de passar també per La Farga i pel recinte de Montjuïc de Fira. Una evolució que, per a la directora de FICOMIC, demostra el creixement del manga en les últimes dècades: “el manga ha deixat de ser una afició de nínxol, gairebé com una subcultura, per convertir-se en una cultura de masses”. Així ho demostren les xifres del festival: només en l’anterior edició, en què el saló va celebrar el seu 30è aniversari, va reunir més de 167.000 visitants.
L’afició pel manga a Catalunya, de fet, no és tan antiga: va ser a la dècada dels 90 que van començar a arribar les primeres històries escrites en japonès, impulsades pel fenomen de Bola de Drac. A poc a poc, la distància entre el Japó i Barcelona s’ha anat escurçant i avui la connexió és tan estreta que no només al saló viatgen cada vegada més autors japonesos, sinó que fins i tot els mangakes professionals que treballen des de la ciutat veuen les seves històries publicades al Japó —i, qui sap, si potser algun dia veuran un anime inspirat en els seus personatges—, com Konata, que s’ha alçat amb el Manga Barcelona Award a la categoria de millor manga d’autoria espanyola. La mascota oficial del saló, de fet, és un emblema d’aquesta connexió: explica la llegenda que accidentalment un panot va caure a les aigües d’una platja de Barcelona, provocant l’obertura d’un portal, del qual va sorgir Onachan, que avui és un dels personatges indiscutibles del saló, entre abraçades i selfies.
Ara, aquestes generacions que gaudien amb les aventures dels colorits personatges han crescut i han transmès aquesta fascinació als seus fills, sent un espai que connecta totes les generacions. Molts d’ells, de fet, és a través del còmic, i específicament del manga —ja que és, amb diferència, el formato més consumit—, que s’han aficionat a la lectura. “El saló és també una porta d’entrada a la lectura per a molts nens i adolescents”, subratlla Puig. I és gràcies a aquest tipus de lectures, així com altres gèneres com el romantasy o el young adult, que els joves s’han convertit en la franja d’edat que més llegeix a Catalunya: més d’un 76% de les persones de 14 a 24 anys ha llegit un llibre en l’últim trimestre. Entre ells, més d’un 37% ha llegit almenys un còmic.
A Manga Barcelona, cada visitant que travessa l’entrada inicia un viatge cap a la imaginació i la fantasia, envoltat de persones que comparteixen la seva afició i que, com ells, omplen el metro de la ciutat de perruques i vestits colorits. Un portal obert que connecta generacions i demostra que la passió pel manga ja no és un simple entreteniment: és també una forma d’expressió, de passió per la literatura i, en definitiva, de connexió.
