Seria la versió barcelonina del que ha succeït a les zones industrials de diverses ciutats, i versió barcelonina vol dir dificultats amb les llicències i amb el finançament, escepticisme inicial, més reconeixement exterior que interior i un greu problema d’espais disponibles.
Però també vol dir proximitat amb el 22@, connexió amb el públic jove i internacional i, sobretot, el repte de la gestió de l’èxit. No sabem el que tenim. I, si no ho sabem, no ho sabrem gestionar. La Claudia Costa i la Glòria Morera sí que ho saben, i d’aquí aquesta entrevista.
— Què sou, i què feu a Barcelona?
— Som el mateix que fa deu anys, i de fet, si no fóssim el mateix, ja no hi seríem. L’entusiasme, malgrat els mil inconvenients, ens fa mantenir exactament la mateixa idea: som una associació sense ànim de lucre (si bé això de “sense ànim de lucre” no és del tot honest perquè sí que necessitem diners), i amb ànima de productora.
— Ànima de productora. Què produïu?
— Promovem el Poblenou com a districte creatiu de Barcelona. Al principi en dèiem “districte de l’art i la creativitat”, però ara ens enfoquem directament al concepte de creativitat en sentit ampli. I això ho fem mitjançant la programació d’esdeveniments participatius, la comunicació de la nostra activitat i l’establiment de connexions arreu de la ciutat.
— I això és fàcil, a Barcelona?
— No. Barcelona és una ciutat complicada per a emprendre, des de la iniciativa privada. Sí que rebem suport econòmic de l’Ajuntament, però ens fixem en altres ciutats del món que tenen moltes més facilitats de suport públic, i no només en diners, sinó també en permisos i llicències, en acompanyament, en política fiscal… Ara tenim contacte amb Indústries Creatives, amb l’ICUB i amb el Districte de Sant Martí, que ens ajuden a sobreviure juntament amb les quotes de socis i els patrocinis.
— Tanta diferència hi ha, en comparació amb altres ciutats?
— Europa i Estats Units funcionen de manera molt diferent, d’entrada. Partim de referències molt diverses. A San Francisco, per exemple, hi ha una associació molt potent que es dedica precisament a anar en contra de la gentrificació. I això inclou anar en contra d’activitats com la nostra, que si tenen èxit acaben òbviament donant valor a un barri. El que passa és que no hi podem renunciar: nosaltres creiem que impulsem la creativitat del barri, i això només ho podem fer partint d’espais abandonats o amb preus baixos. No hi ha més opció.
— Aleshores, el vostre èxit pot comportar la vostra pròpia mort?
— L’èxit per nosaltres ha estat crear una comunitat de professionals vinculats entre si, a partir de l’existència de La Plataforma com a galeria al barri, i arriba un moment que aquesta capacitat de crear vincles creix i deriva en grans esdeveniments, com l’Open Day o l’Open Night. Tothom acaba sabent que al Poblenou hi ha una gran explosió de creativitat, art, disseny… Moriríem d’èxit si no fóssim permeables al veïnat, però justament el que ens diferencia del 22@ és que estem impregnats de vida veïnal.
— Al principi sí que semblàveu molt associats al 22@.
— Ara no posem el centre en la tecnologia, o en el canvi del barri cap al desenvolupament digital, sinó que posem el centre en l’expressivitat i creativitat dels ciutadans. Quan vam començar, era el moment de la post-crisi i això va ser un drama a nivell europeu. Tothom provava de salvar el cul, i poca cosa més. Nosaltres en aquell moment, juntament amb els creadors, vam treballar a nivell local i només aleshores vam aconseguir internacionalitzar el projecte per tal de fer-lo atractiu arreu del món. Unim, així, la comunitat d’artistes d’aquí amb el públic de tot arreu.
“Moriríem d’èxit si no fóssim permeables al veïnat, però justament el que ens diferencia del 22@ és que estem impregnats de vida veïnal”
— Llavors estàveu ben soles. Ho recordo.
— No hi havia ni tan sols el Disseny HUB, quan vam començar! Tot això era zona golfa, de festa, convivint amb magatzems abandonats i buscant aquella xurreria de camí cap a casa. Ara el Poblenou és un barri connectat, integrat a la ciutat i al món: si el 22@ és un concepte empresarial i vertical, la qual cosa està molt bé, nosaltres partim d’un concepte horitzontal i social i per tant ens hem de complementar. Junts podem fer barri i podem fer ciutat, i ja estem col·laborant en moltes coses, especialment amb escoles que volen vincular-se amb totes dues entitats. I encara volem trencar més barreres envers el món del 22@, de la mateixa manera que cada cop més empreses ens venen a buscar per tal que hi prestem serveis i les connectem amb el territori.
— Quants esdeveniments feu, doncs?
— D’anuals fixes, sis: l’Urban Talks (converses sobre el districte, la ciutat i la creativitat); l’Off Llum (el festival lumínic de cada hivern), l’Ar-De (el circuit de galeries d’art, showrooms i museus del Poblenou que dona a conèixer artistes emergents i consagrats i dissenyadors nacionals i internacionals); l’Open Day (deu hores ininterrompudes on podreu gaudir d’una programació exclusiva d’exposicions, art, disseny, fotografia, dansa, música en viu, DJ’s, xerrades, workshops, tallers, visites guiades, gastronomia…); l’Open Night (una nit on els espais de Poblenou Urban District obren les seves portes i ofereixen un ampli programa d’activitats culturals), l’assemblea interna de socis…
— Això en quants llocs diferents?
— Estem parlant d’una gestió de 133 espais escampats, amb una agenda molt variada d’esdeveniments, on la cosa interessant són els continguts: i en això hi col·laboren restaurants, hotels, discoteques, empreses, estudis, galeries, sales de concerts… Tots ells ens ajuden a produir i a fer uns continguts innovadors i interessants.
— La galeria és la gènesi de tot això, doncs?
— La galeria Plataforma obre el 2010, la Clàudia ho fa ella sola. Però aquesta solitud demanava poder sortir de les parets, cercar una mica de moviment, observar el potencial de les entitats i empreses existents al barri i obrir-ho tot per a fer el “nou districte creatiu de Barcelona”. I sí, som únics a la ciutat. Només L’Hospitalet ha impulsat alguna cosa semblant, salvant les distàncies.
— I és molt esclau, és clar.
— Molt: l’infern de les llicències, el seguiment dels projectes, la producció, la cura per l’associació, la comunicació i promoció…
— Quina seria la vostra principal fragilitat ara mateix?
— Doncs que el territori està canviant dràsticament, i això, que es deu part a l’èxit del districte, provoca un augment de preus i una escassedat de l’espai industrial disponible. Ja no hi ha aquells espais lliures i abandonats del principi. Què ens caldria, si féssim una carta als reis? Més espais. De fet, voldríem un gran espai que ens servís de seu estable i que no ens faci derivar certes activitats al nord del districte, on costa més que la gent arribi.
“El territori està canviant dràsticament, i això, que es deu part a l’èxit del districte, provoca un augment de preus i una escassedat de l’espai industrial disponible. Ja no hi ha aquells espais lliures i abandonats del principi”
— L’Ajuntament no hi pot ajudar?
— L’Ajuntament ha de provar de ser més empàtic i flexible amb els permisos i llicències. Ens ajuden, però com que no hi ha espais es troben amb uns murs que haurien de poder vèncer adaptant les normatives a aquesta necessitat. De fet, estaria bé poder treballar més de la mà amb Paisatge Urbà.
— I a nivell internacional, on us busquen més?
— Els Estats Units i Sudamèrica en general estan molt interessats. Tenim més reconeixement a fora que a casa, com passa ben sovint en aquesta ciutat. Estem col·laborant amb el projecte Conexiones Creativas de Bogotà, o amb diversos seminaris a Xile, a Valparaíso. També cridem molt l’atenció a països del nord d’Europa, i a diverses empreses de Real Estate, és clar.
— Si vull participar a l’Open Day, què he de fer? M’heu de contractar com a artista?
— En absolut. La convocatòria és oberta, amb un jurat especialitzat, i es presenten uns 130 artistes d’arreu. Sí que sovint convidem artistes de la nostra “pedrera”, que hagin col·laborat amb nosaltres abans, perquè inevitablement es creen vincles forts. Però és una convocatòria totalment oberta, a tota la ciutat i a tot el món, i especialment a la gent del barri.
“Som uns facilitadors, uns connectors: ja portem 22 edicions del mapa creatiu del districte, que inclou moltíssimes entitats i particulars”
— Sou un motor cohesionador del districte, doncs.
— Últimament, també fem d’intermediaris per a prestar serveis concrets a empreses i entitats del barri, que poden derivar en comissions i encàrrecs per a artistes concrets. Som uns facilitadors, uns connectors: ja portem 22 edicions del mapa creatiu del districte, que inclou moltíssimes entitats i particulars. I del que estem més satisfetes és de l’afluència de públic, que, malgrat que a vegades costa al vessant nord, és d’un èxit espectacular.
— Compte amb no morir d’èxit, com dèiem, doncs.
— De l’èxit se n’ha de viure.