Fa només uns anys, traslladar la major fira audiovisual del món a Barcelona no era, ni de bon tros, una decisió evident. L’epicentre del mercat europeu es concentrava al nord: Regne Unit, Alemanya i França havien liderat històricament la indústria, mentre que els congressistes espanyols representaven només una petita part de l’Integrated Systems Europe (ISE). Tot i això, Mike Blackman (Georgetown, 1958), director de l’ISE, i el seu equip van apostar per la capital catalana. No només pel seu clima, hospitalitat i qualitat de vida, sinó també per la seva connectivitat, infraestructures i suport institucional. A més, començaven a intuir el potencial d’una indústria que encara tot just començava a enlairar-se.
Una indústria, la catalana, amb un potencial encara més gran del previst inicialment. L’any 2020, el sector audiovisual català concentrava unes 3.600 empreses; avui ja s’apropa a les 4.500 i supera els 9.000 milions d’euros de facturació en conjunt. “Barcelona s’està projectant al món com un gran hub audiovisual, amb projectes com el futur Catalunya Media City que la continuen impulsant”, afirma Blackman, qui assegura sentir-se “orgullós” de considerar Barcelona casa seva. Des que el saló es va establir a la ciutat, el director de l’ISE reparteix la seva vida entre Múnic i la capital catalana. En paral·lel al creixement de la indústria catalana, el mateix ISE també s’ha impulsat de la mà de Barcelona, fins a convertir la ciutat en una part essencial de la seva identitat. Només en la darrera edició, va reunir més de 85.000 assistents d’arreu del món i va generar un impacte econòmic de 520 milions d’euros a la ciutat.
— Push Beyond és el lema amb què l’ISE desembarca a Barcelona amb la seva edició més ambiciosa. Què significa realment anar més enllà?
— Push Beyond significa no conformar-se. Des de l’equip de l’ISE no volem seure i dir: “ja som el congrés audiovisual més gran”. Al contrari, ens preguntem constantment què podem millorar, com podem evolucionar i com fer que l’esdeveniment sigui encara millor. Tampoc la indústria audiovisual es conforma: no deixa de superar nous límits, crear solucions i generar un efecte wow continu. Aquest és l’esperit del lema d’aquest any: animar fabricants, creadors i usuaris a continuar evolucionant.
— Quines tecnologies estan marcant ara mateix aquesta evolució de la indústria?
— La intel·ligència artificial és encara un dels grans eixos. Portem diverses edicions abordant-la, però les seves possibilitats continuen sorprenent-nos. I és fonamental parlar tant dels seus avantatges com riscos. Sempre dic que la IA és com creuar el carrer: si no mires a esquerra i dreta, et poden atropellar. Amb la intel·ligència artificial passa exactament el mateix: si no ets conscient dels seus riscos, pot ser perillosa.
“La intel·ligència artificial és com un tornavís: és una eina fantàstica, però cal saber quin tipus utilitzar i com fer-ho”
— Hi ha una preocupació real a la indústria pels riscos de la IA?
— El gran temor és encara la pèrdua de llocs de treball, i jo sempre repeteixo el mateix: la IA no et treu la feina; te la treu qui sap utilitzar-la millor que tu. Per aquest motiu és clau aprendre a fer-ne ús. És una eina molt potent, però no substituirà mai el criteri humà, la sensibilitat o el toc personal; encara sona massa robòtica. Per exemple, jo no voldria ser entrevistat per una IA, encara que sí que pot ser de gran ajuda per redactar l’article posterior. La intel·ligència artificial és com un tornavís: és una eina fantàstica, però cal saber quin tipus utilitzar i com fer-ho.
— Una eina especialment útil per als creadors.
— Per als creadors i per a tota la indústria. Parlem d’edificis intel·ligents, sales de reunions intel·ligents o fins i tot probadors intel·ligents: espais que fan la vida més còmoda. Un bon exemple és The Edge, a Amsterdam, un dels edificis més intel·ligents del món, capaç d’ajustar la temperatura, la il·luminació o el so segons el nombre de persones presents a una sala de reunions, o d’indicar a algú on ha d’aparcar per arribar a temps a una reunió.
— Més enllà de la intel·ligència artificial, hi ha altres tecnologies que generen riscos. Per això estreneu el Cybersecurity Summit. La ciberseguretat és ja una prioritat per al sector?
— Sense dubte. Cada cop més instal·ladors prenen precaucions i els clients finals també són més conscients i exigents. Tanmateix, els atacs recents a grans infraestructures han demostrat que les xarxes i els sistemes audiovisuals poden convertir-se en una porta d’entrada per als ciberdelinqüents. Fins i tot nosaltres, com a organització, revisem constantment les nostres xarxes, aplicacions i dades.
“La IA no et treu la feina; te la treu qui sap utilitzar-la millor que tu”
— Una altra novetat és Spark, un espai dedicat a la creativitat. Per què era necessari? S’havia deixat en segon pla als creadors davant la tecnologia?
— Avui hi ha més creadors que mai, però necessiten eines per crear. Un pintor necessita un llenç i un pinzell; avui aquestes eines canvien i es tornen més sofisticades i digitals, però la creativitat continua sent el motor. El nostre paper és mostrar aquestes noves possibilitats. A més, la tecnologia fa que la creativitat sigui més accessible: avui es pot rodar una pel·lícula amb un mòbil, amb costos molt més baixos i de bona qualitat.
— Amb tots aquestes element, apunteu a l’edició més ambiciosa fins ara.
— Cada edició ho és. Aquest és el veritable significat de Push Beyond. Sempre ens preguntem com fer-ho millor i escoltem la indústria. Treballem amb una visió a llarg termini: l’equip ja pensa en l’edició del 2028, perquè cada edició requereix almenys 15 mesos de preparació. Aquest creixement i visió de futur responen a l’expansió de la indústria: l’audiovisual ha deixat de ser un sector especialitzat i forma part de la nostra vida quotidiana. Només cal mirar Barcelona: transports, botigues, restaurants, estadis… T’imagines un partit del FC Barcelona sense pantalles gegants?
— També serà l’edició amb més superfície expositiva.
— Sí, amb 1.710 expositors distribuïts en 101.000 metres quadrats. Aquest any hem traslladat la tradicional zona de registre a un espai exterior per guanyar 3.000 metres quadrats addicionals. La demanda no para de créixer i l’any 2027 tindrem un repte majúscul, perquè ja no hi ha més espai disponible.
“És decebedor no disposar del Hall Zero per al 2027. Però ens adaptarem, com també ho fa la indústria.”
— Sobretot amb un recinte que comença a quedar-se petit… I amb el futur Hall Zero no disponible fins a l’edició de 2028. Com afronteu aquest límit?
— Ho entenem: les llicències i inspeccions de seguretat requereixen temps. La nostra prioritat és garantir la seguretat d’assistents i expositors. Tot i que és decebedor no disposar de Hall Zero per al 2027, però ens adaptarem, com també ho fa la indústria. Estem treballant amb Fira en diverses solucions, com instal·lar estructures temporals annexes als pavellons per guanyar espai.
— Es planteja utilitzar altres espais complementaris com Montmeló, com farà el Mobile World Congress enguany?
— Montmeló és una instal·lació fantàstica: personalment, soc un gran fan de la Fórmula 1, però és lluny del recinte firal. De moment, no el veiem com a espai expositiu, encara que sí per a esdeveniments especials, activitats nocturnes o per incloure-ho a visites tècniques a la ciutat, mostrant com els esports de motor incorporen l’audiovisual.
— Com és la relació amb el Mobile? Hi ha certa competència?
— Són mercats diferents. Compartim menys de deu expositors. Barcelona hauria d’estar molt orgullosa d’haver-se convetit en la seu dos dos majors esdeveniments del món en els seus respectius sectors.
— Per què, en el vostre cas, vau apostar per Barcelona?
— Al principi hi havia dubtes: el mercat estava al nord: Alemanya, Regne Unit, França… i els congressistes espanyols representaven només un 3%. Avui, en canvi, és el nostre principal mercat. Recordo la primera edició a Barcelona el 2022: el clima (estàvem acostumats a temperatures fredes a Amsterdam o Brussel·les), el sol, l’hospitalitat de la gent, els hotels i restaurants, l’oferta cultural i d’oci… i vaig pensar: “Hem encertat: aquest és el lloc adequat”. Un congrés no és només negoci, també és experiència. I Barcelona ens impulsa.
“Un congrés no és només negoci, també és experiència. I Barcelona ens impulsa”
— Què és el que més t’ha sorprès de la ciutat?
— La implicació real de les administracions i l’hospitalitat de la ciutadania. No només t’animen a venir: t’acompanyen durant tot el procés. Aquí s’ajuda per orgull de ciutat, no només per interès econòmic.
— Com ha influït Barcelona en l’ISE?
— Ens ha ajudat a créixer internacionalment, especialment a Llatinoamèrica: l’idioma i la connectivitat hi ajuden molt. Però també a Àsia i Orient Mitjà. Al principi vam perdre part dels congressistes del nord d’Europa, però el creixement global ha superat totes les expectatives.
— I l’ISE a Barcelona, com l’està influenciant? Quin llegat voleu deixar a la ciutat?
— Volem que la ciutat creixi amb la indústria audiovisual. Des de la primera edició, moltes companyies del sector s’hi han establert. Però el nostre objectiu és generar un major impacte a la indústria catalana: crear ocupació de qualitat i oportunitats creatives, especialment per als joves. Aquest ha de ser el nostre llegat: ocupació i creixement a llarg termini.
— L’ISE es projecta sempre a Barcelona o creieu que, com a Amsterdam, la ciutat podria quedar petita?
— Com diu el refrany: mai canviïs una carta guanyadora I Barcelona és el nostre. A més, quan el Hall Zero estigui operatiu, serà una de les quatre millors instal·lacions firals d’Europa. A això s’hi sumen el sol, la qualitat de vida, l’oferta cultural i la gastronomia. És molt difícil pensar en un altre lloc millor.
