La Setmana Santa ofereix un respir enmig del calendari i de la rutina accelerada, un espai d’introspecció i pausa. En un present vertiginós, la música sovint també actua com a refugi, oferint un moment per a respirar i mirar endins. Al Festival de Pasqua de Peralada, aquestes dues experiències s’entrellacen de manera singular. Lluny de l’espectacularitat de la cita d’estiu, que enguany celebrarà la seva 40a edició durant els mesos de juliol i agost, la versió de Pasqua del festival empordanès aposta per la intimitat i la contemplació.
Aquest esperit íntim i reflexiu es reforça en la quarta edició del festival que, del 2 al 5 d’abril —de Dijous a Diumenge Sant—, busca establir un pont entre el patrimoni musical barroc i la creació contemporània. “El Festival de Pasqua de Peralada genera un clímax i una comunió única entre públic i artistes”, assegura el seu director artístic, Oriol Aguilà, celebrant que, després de tres edicions, la cita ja s’ha convertit en “un referent europeu amb segell propi”.
“La música barroca sacra, interpretada en la intimitat de l’església gòtica del Carme, crea una atmosfera profundament introspectiva, molt diferent de l’ambient de l’edició d’estiu”. Una introspecció que, segons Aguilà, encara pren més sentit en el context actual: “en temps d’incertesa i conflictes internacionals, espais de reflexió i connexió com aquest són més necessaris que mai”. I el públic ho confirma: “melòmans fidels que busquen un espai de silenci, de pausa i d’espiritualitat, cadascú a la seva manera, en l’era dels dispositius mòbils, les xarxes socials i la intel·ligència artificial”.
El festival va néixer l’any 2023 amb un objectiu clar: desestacionalitzar la cultura —per a complementar l’edició d’estiu a Peralada— i crear un festival de Pasqua que, tot inspirant-se en grans cites europees, aportés una mirada local. I la cita musical no pot tenir un millor esenari: “durant la Setmana Santa, la Costa Brava es converteix en regió de reunions familiars i trobades d’amics i, alhora, convida a la introspecció profunda”, valora el director artístic del festival. “En aquest context, l’Empordà mereixia un festival de Pasqua que dialogués amb les grans cites europees”, afegeix. A tots aquests objectius, encara s’hi sumava una altra motivació: els organitzadors de la cita ja havien intuït una certa afició del públic per la música barroca, un gènere que Aguilà descriu com “el format cool de la música clàssica per la seva renovació i versatilitat”, i que és precisament el focus principal del Festival de Pasqua de Peralada.
Del dolor a la llum: un recorregut emocional
Del 2 al 5 d’abril, la quarta edició del festival proposa un viatge emocional que travessa alguns dels grans temes de l’imaginari de Pasqua: la foscor i el dolor, la fragilitat humana, la recerca de sentit, la lloança a Déu i, finalment, la llum i l’exaltació. En aquest itinerari, conviuen obres sacres de diferents èpoques —del barroc al repertori fúnebre— amb propostes contemporànies que amplien els límits del llenguatge musical i reforcen l’aposta visual de la cita.
Aquest recorregut s’inicia dijous 2 d’abril (Dijous Sant) amb una de les grans fites del festival: la recuperació moderna d’Il Cristo condannato d’Antonio Caldara, tres segles després de la seva primera interpretació a la Viena imperial, que va tenir lloc precisament un Dijous Sant de 1717. Al Festival de Perelada, aquesta primera representació de l’oratori en època moderna —del qual no existeix cap gravació íntegra— combina càrrega dramàtica i profunditat espiritual que convida a reflexionar sobre la culpa i la redempció.
La recuperació del patrimoni musical és, de fet, una de les grans apostes del festival. Aguilà relata que, d’entre totes les cançons antigues que el festival vol recuperar, van escollir aquest oratori per la vinculació de Caldara amb Catalunya: l’òpera que va compondre com a regal de noces de Carles d’Àustria cap a la seva esposa, Elisabet-Cristina de Brunsvic, va suposar la primera representació operística a Catalunya i l’entrada de l’òpera italiana a la península Ibèrica, estrenada el 2 d’agost de 1708 a la Llotja de Mar de Barcelona. La recuperació d’aquest oratori en època moderna ha suposat un gran treball documental i arxivístic per a elaborar una nova edició de la partitura, i també suposarà tot un repte interpretatiu, de la mà de Vespres d’Arnadí i el Cor Francesc Valls —formacions residents del festival—, sota la batuta de Dani Espasa i Pere Lluís Bosca.
Divendres Sant, el protagonisme serà per a William Christie, figura clau en la recuperació del repertori barroc, que dirigirà les Leçons de ténèbres de François Couperin —després que hagués de cancel·lar la seva actuació en l’anterior edició d’estiu del festival—. Es tracta d’una de les obres més íntimes i expressives del barroc francès, basada en les Lamentacions de Jeremies, on la música acompanya simbòlicament l’extinció progressiva de la llum. El concert, que es completarà amb obres de Marc-Antoine Charpentier i Marin Marais, culminarà amb el lliurament de la Medalla d’Honor del Festival a Christie, en reconeixement de la seva trajectòria artística i els valors que ha defensat.
Dissabte Sant, el festival explorarà la dimensió del dolor i la mort amb una doble proposta: Vox Luminis debutarà a la cita empordanesa amb l’Ein deutsches Barockrequiem, un programa integrat per obres de compositors alemanys del segle XVII i inicis del XVIII; mentre que a la nit O Vos Omnes oferirà Officium Defunctorum de Tomás Luis de Victoria, una de grans mostres de la música fúnebre hispànica.
El darrer dia, el festival aposta novament per un concert matinal —format estrenat en la darrera edició—, que clourà la cita amb un gest de llum i serenitat. La Franz Schubert Filharmonia debuta al festival amb un programa dedicat a Mozart i Schubert, acompanyada pel Cor Francesc Valls i sota la direcció de Guillermo García Calvo i Pere Lluís Biosca. A més, la participació de quatre solistes guanyadors del premi Festival de Peralada del Concurs Tenor Viñas reforça el compromís de Peralada amb el talent emergent: “el festival ha d’actuar com un facilitador, com una finestra oberta al món perquè l’immens talent català, tant cors, orquestres o intèrprets, es projectin i reconeguin”, remarca Aguilà.
Al costat del recorregut pel patrimoni musical europeu, el festival manté una aposta clara per la creació contemporània. Enguany, aquesta aposta es materialitza en la instal·lació performativa La luz del lobo no pesa, d’Aurora Bauzà i Pere Jou, en col·laboració amb Jou Serra i amb la participació del Cor Bruckner Barcelona. Suspesa al claustre del Carme, que s’estrena com a espai en el festival, l’obra combina llum i so, transformant fragments de De lamentatione Ieremiæ Prophetæ d’Alonso Lobo en textures vocals i paisatges acústics, ampliant els límits del concert tradicional. La instal·lació és, de fet, la primera fase d’un projecte multidisciplinari que culminarà aquest estiu amb LOBO, una peça teatral que s’estrenarà al Festival Grec de Barcelona.
La dimensió visual també es reflecteix en la imatge gràfica de l’edició, amb la pintura Martiri de Sant Sebastià, de l’entorn de Guido Reni —un dels màxims representants del classicisme barroc de l’escola bolonyesa—, procedent de les col·leccions del Castell de Peralada. L’obra, marcada per un fort dramatisme i una il·luminació característica del barroc, reforça visualment la dimensió espiritual del festival.
Una finestra al món
Malgrat només quatre jornades, el Festival de Pasqua de Peralada continua creixent en ambició artística i projecció internacional. “El calendari de la Setmana Santa no es pot estirar, i ens falta espai per a totes les propostes i el talent existent”, admet Aguilà, demostrant l’interès creixent que desperta un projecte amb només quatre edicions.
De cara al futur, el repte de la cita musical és consolidar el model i reforçar la dimensió internacional, fent que les produccions pròpies puguin circular més enllà del festival, com ja ha succeït a Finlàndia, amb The Fairy Queen al Savonlinna Opera Festival, i a Roma, on va viatjar al costat de l’Escolania de Montserrat. Amb aquesta ambició internacional, el festival es vol reafirmar com un espai on la contemplació i l’espiritualitat es troben amb el talent local, i on la creació catalana es projecta cap al món.
