“La música sembla que sigui menys cultural perquè ens veuen contents i ballant”

Quan Sidecar va obrir portes fa més de 40 anys, el novembre de 1982, només hi havia tres sales a la ciutat amb música per a joves. Eren Zeleste, després Razzmatazz, Karma i Magic. Entre totes, no tenien aforament per a més de 1.000 persones. A això, se sumava que l’Ajuntament els ignorava i la policia feia batudes, segons recorda el fundador de Sidecar, Roberto Tierz. “Venint d’aquí, el recorregut ha estat molt positiu, sempre cap amunt, aconseguint canviar la percepció que la societat tenia de nosaltres”, ha remarcat en una nova sessió del cicle The New Barcelona – Moments Estel·lars, dedicada a analitzar la capitalitat musical de Barcelona. El cicle està organitzat per The New Barcelona Post amb la col·laboració de la CASA SEAT,  Must Media Group i Barcelona Global.

Tierz estava acompanyat a la sessió pel director d’Apolo i codirector del festival Primavera Sound, Alberto Guijarro, amb la moderació de la periodista Ana Boadas. Ell va arribar a la sala del Paral·lel deu anys més tard que el naixement de Sidecar, aportant la cultura club amb “un club de clubs”. “Érem uns joves entusiastes que vam començar a fer el que ens agradava. Sense adonar-nos-en, va començar a créixer”, ha recordat el seu director des de 1995. I, sense l’Apolo, no s’entendria el Primavera Sound, nascut fa 22 anys. “Volíem un festival molt divers on poder tocar músiques diferents, però coneixent tots els estils i portant el més representatiu. La mateixa idea de club de clubs d’Apolo la vam fer amb el Primavera amb festival de festivals”, ha exposat.

Ara, unes dècades després, el panorama musical de Barcelona s’ha expandit, no només amb l’aparició de més sales i la popularitat dels festivals locals, i sense batudes, sinó donant una oportunitat als cantants i grups locals de començar a figurar i projectar-se en grans escenaris. “No és gratuït que una Rosalía, una Rigoberta Bandini o altres artistes que han sortit d’aquí hagin pogut arribar on han arribat. Hi ha tot un entramat cultural que ha ajudat: escoles de música, sales, revistes, managers, promotors… Hi ha una estructura al voltant que ha ajudat a fer que tots aquests artistes puguin créixer”, ha sostingut Guijarro.

Aquesta efervescència es tradueix en molta diversitat d’estils musicals, ha seguit Guijarro, tot i que ha avisat que Barcelona moltes vegades s’acomoda i s’aburgesa, i ha de venir la perifèria a ajudar-la a salvar els mobles, com s’ha vist recentment amb la lliçó que li han donat les ciutats metropolitanes amb l’eclosió que han viscut amb les músiques urbanes. “La informació ara arriba a través d’Internet, permetent que l’extraradi la rebi al mateix temps que els capitalins, la qual cosa està provocant un cert desconcert a Barcelona”, ha coincidit Tierz.

Però també hi ha debilitats, com la uniformitat que el fundador de Sidecar creu que s’ha establert a les sales amb la pèrdua d’aquest caràcter amateur que compartien els que entraven en aquest negoci abans. “Qui eren els empresaris que obrien sales de concert fa 40 anys? L’Alberto era discjòquei, jo tocava la guitarra, David Lafuente de Salamandra era bateria… Érem amants de la música i ara ha canviat, són economistes, gestors d’empreses culturals… Això fa que tot s’uniformi. Trobo a faltar aquest punt més excèntric”, ha defensat.

Tenint al codirector del Primavera Sound a la conferència, no ha faltat la pregunta sobre les tensions que va haver-hi fa un any amb les administracions locals que es van acabar traduint en la seva expansió a Madrid, després de no aconseguir poder fer dos caps de setmana a la capital catalana. “En cap moment hem volgut deixar Barcelona, som d’aquí. Nosaltres volíem fer una doble data a la ciutat, que ens va funcionar molt bé l’any passat i vam fer sold-out. Continuem sent una companyia independent i, a tot el món, la música s’està concentrant en grans multinacionals, per la qual cosa a vegades ens costa arribar a certes contractacions, ja que aquestes multinacionals tenen 50 festivals i poden oferir 50 festivals, la qual cosa trenca el mercat. Amb dos caps de setmana a Barcelona, més la data de Porto i altres que tenim, era una manera de competir al mercat amb ofertes interessants per als artistes”, ha explicat. Madrid es va fer pas entre altres ciutats interessades a acollir el Primavera, no només pel volum d’assistents potencials, sinó també perquè li va posar totes les facilitats per al seu aterratge. L’any passat, amb el doble cap de setmana a Barcelona i uns 500 concerts, el festival va deixar 384 milions d’euros a la ciutat i va crear 8.000 llocs de treball, un impacte que es va estendre a altres sectors com hotels, restaurants i taxis. També va arribar a Sidecar, com assenyala Tierz, qui té detectat un repunt de públic els dies del festival.

No ha estat l’única desavinença amb les administracions que s’ha exposat en la nova sessió de The New Barcelona – Moments Estel·lars. Tierz ha lamentat que la música no rebi el mateix tracte que la dansa, el teatre o la lírica. “S’ha avançat molt, però encara no estem al mateix nivell que altres sectors de la cultura”, ha remarcat. “La música té un problema de marca, sembla que sigui menys cultural si ens veuen contents i ballant”, ha subratllat Guijarro. “Haurem d’anar als concerts deprimits, potser ens valoren més”, ha coincidit Tierz. I Guijarro ha afegit, després de veure com s’afavoreix més a esdeveniments esportius com la Copa Amèrica: “Hi ha una mica de Benvingut Mr. Marshall. Ve la Copa Amèrica i de seguida es posen d’acord, però no valoren un festival de música que ha crescut aquí”.