El Campus Mundet veurà emergir un nou centre de recerca internacional. L’antic teatre del campus de la Universitat de Barcelona (UB) es convertirà en el Barcelona Center for Applied Neurosciencies (BCAN), que aspira a ser referent internacional i motor de la recerca i la innovació en l’àmbit de la neurociència i de la neurotecnologia aplicada a la salut.
Amb aquest nou centre, Barcelona reforçarà el seu paper com a pol científic i d’atracció de talent i d’inversions. Les obres per posar-lo en marxa començarà previsiblement el 2027, i acabaran el desembre de 2028, per donar forma a un centre que ambiciona convertir-se en referent internacional des d’una faceta multidisciplinària i intersectorial. Així, donarà cabuda a professionals i agents de l’àmbit de la recerca i la innovació, i també de la sanitat, la docència, la tecnologia i el món empresarial. Per acollir-los, l’edifici inclourà laboratoris i zones de recerca avançada, així com una neuroincubadora amb espais de validació tecnològica de nous projectes.
Liderat per la UB a través de l’Institut de Neurociències, el BCAN està obert a la resta d’universitats públiques de Barcelona que treballen en aquest àmbit, amb la finalitat de maximitzar el seu impacte. El centre, que compta amb el suport de la Generalitat i de la Diputació, s’aixecarà amb un pressupost de més de 11,8 milions d’euros, assumits a parts iguals per la Diputació i els fons europeus Feder.
“Nova era per a la neurociència”
El BCAN no només es proposa ser referent internacional, sinó representar el punt de partida “d’una nova era per a la neurociència”, com ha defensat Jordi Alberch, director de l’Institut de Neurociències. Precisament Alberch lidera el projecte des que es va presentar a la Diputació i a la Generalitat fa tres anys, amb la voluntat de “fer un salt científic sense precedents en l’àmbit de la salut mental”, amb el desenvolupament d’equipaments tècnics i del coneixement. De fet, el BCAN serà un centre únic en les seves característiques a nivell estatal, i pocs centres d’Europa podran igualar la seva capacitat en àmbits que aniran des de la neurociència cognitiva fins a la neuroestimulació, bases genètiques, biomarcadors i intel·ligència artificial aplicada, entre d’altres.
El llarg recorregut del projecte ha permès anar avançant en diverses línies en paral·lel a l’arribada del finançament, com l’adquisició de material i equipament, i una primera contractació de personal que ha donat peu a la Unitat de Neurociència Cognitiva. I és que no hi ha temps a perdre: la incidència de les malalties neurològiques i mentals va en augment, la qual cosa converteix en una prioritat la recerca en aquest àmbit. En aquest sentit, s’estima que a Europa hi ha deu milions de persones amb demència i es calcula que aquesta xifra es pot duplicar el 2050, mentre que uns quaranta milions de persones presenten quadres clínics de depressió. En aquest context, el BCAN vol exercir un paper determinant en l’abordatge d’aquestes malalties, convertint Barcelona en un referent internacional en desenvolupament i innovació en neurociència aplicada.
Un nou ressorgir per a les Llars Mundet
La seu del centre s’instal·larà en l’antic teatre de les Llars Mundet, que transformarà l’espai en el centre de recerca mantenint la memòria de l’edifici. Ho farà amb un projecte liderat per Barceló Balanzó Arquitectes i Scob Arquitectura i Paisatge, guanyador d’un concurs públic al juny, que reconeix la singularitat de l’edifici, obra de Josep Maria Baldrich i amb una capacitat de 1.300 espectadors.
El recinte, de 14 hectàrees —amb sis de bosc— adquirirà aquest nou rol de referent en neurociència en els mateixos espais que es van aixecar el 1954. Llavors amb el nom de Llars Anna Gironella de Mundet, l’espai va prendre forma per dedicar-lo a l’atenció de persones en situació vulnerable. Les instal·lacions —impulsades per substituir la Casa de la Caritat del Raval, que havia quedat obsoleta— van arribar a acollir més de 2.200 persones entre personal laboral i residents, que incloïen orfes, ancians i persones malaltes. El recinte va començar a quedar en desús en la dècada dels 80 i 90, i la Diputació va cedir l’edifici del teatre a la UB per ampliar el seu Campus Mundet el 1994.
Des de llavors, i encara que la UB ha utilitzat parcialment els laterals de l’edifici, la sala central de l’auditori ha continuat en desús, i ara acollirà el nou BCAN. Per mantenir aquesta memòria, el projecte conserva elements característics de l’immoble, com les graderies del teatre, que queden integrades en la nova organització de l’espai. També posa en valor el llegat artístic del teatre, amb peces de Josep Guinovart, Julio Bono i Armand Olivé, que es converteixen en fil conductor de l’espai. L’objectiu? Hibridar la memòria artística i patrimonial amb la innovació científica i tecnològica, perquè convisquin de manera natural en el centre.
Les obres aprofitaran l’estructura existent i utilitzaran sistemes industrialitzats en sec per reduir temps, residus i costos, per tenir llest com més aviat millor un edifici que inclourà una coberta verda amb plaques fotovoltaiques, eines per a la gestió integral de l’aigua i materials de baix impacte, dins d’un model arquitectònic que busca la sostenibilitat i l’adaptabilitat.
Amb aquest projecte, la Barcelona científica sumarà un nou pol de recerca, en un camí que la ciutat transita des de fa anys, amb projectes com el del nou Clínic, centre Fraunhofer, la Ciutadella del Coneixement, el CaixaResearch Institute i múltiples infraestructures científiques de primer ordre, en una aposta clara per la ciència i la innovació des de la capital catalana.
