El 2025 ens ha sacsejat, i molts hem acabat l’any amb una migranya emocional. Entre la tensió global, els desastres climàtics i titulars apocalíptics sobre la IA arrasant indústries senceres. Com a fundadora, he vist com els sistemes trontollen… i com el dubte s’instal·la ràpidament. Però també he vist una altra cosa: fortalesa crua, voluntat indestructible i una solidaritat que ve al rescat a la velocitat del llamp. En les dones a qui faig mentoria i amb qui col·laboro veig que lideren des de la passió, no des del pànic. I hi veig un indici d’alguna cosa més: la possibilitat real que l’esperança torni.
Vull compartir bones notícies, extretes d’experiències reals de fundadores i creadores de comunitat.
Durant un viatge recent a Madrid, mentre organitzava un sopar per al llançament del negoci d’una amiga, vaig passar 48 hores immersa en un microcosmos vibrant de creativitat i innovació al barri de Justícia. Passejar pel carrer Pelayo era com entrar en una pel·lícula indie: aparador rere aparador liderat per dones, des d’una moderna apotheke de benestar, Dr. You, fins a la botiga conceptual d’alta costura Casona, passant pels suplements moderns APIH. Fundadores provinents de diferents àmbits i països, algunes amb experiència en el món de la moda a Nova York, altres amb formació financera o una devoció espiritual inspiradora, però totes unides per un mateix element en comú: passió pel seu treball i un desig compartit d’enriquir la seva ciutat.
En només aquella petita illa de carrers de Justícia, baixant pel carrer Pelayo, els contactes, els consells i l’ajuda fluïen amb naturalitat. Vaig escoltar històries d’emprenedores donant-se suport en el més quotidià: des d’entregues fins a presentacions per a clients. Una demostració viva d’una comunitat que es teixeix des de la col·laboració, no des de la competència. L’energia del barri em va recordar aquell Williamsburg previ al boom: cru, honest, ple de textura i possibilitats; definit no per grans marques, sinó per persones, propòsit i creativitat. Aquell cap de setmana em va reafirmar per què crec tant en els projectes amb propòsit, en les dones que s’ajuden mútuament i en el poder del veïnat, la identitat i els valors compartits com a base d’un lideratge significatiu.
De tornada als Estats Units, també m’anima l’acció popular que està sorgint com a resposta a la por i la injustícia. Un exemple clar és el Pink Poster Club, un grup de pressió fundat per dones al meu poble natal, Evanston (Illinois), que va mobilitzar els veïns per resistir les batudes injustes de l’ICE. En lloc de retirar-se o limitar-se a recaptar fons, es van organitzar de manera proactiva. Van formar “brigades de mares”, equipades amb kits de xiulets, recursos legals, ajuda bilingüe i xarxes comunitàries preparades per protegir les famílies vulnerables. Allò que va començar com un modest canal a les xarxes socials es va convertir ràpidament en una acció col·lectiva impactant que va fer prou soroll per canviar la narrativa i atraure l’atenció nacional. Les fundadores, humils en comparació amb tot allò que estan aconseguint, simplement expressen que estan protegint els infants que van a la mateixa escola que els seus.
¿No és aquesta la manera més reveladora de simplificar per què ens hem d’unir per aprofitar el poder de la comunitat? Accions com aquestes són les que em fan tenir esperança.
Com a líder, sovint recordo la meva primera gran oportunitat després de sortir de la universitat: unir-me a l’equip de comunicació de la campanya presidencial de Barack Obama el 2008. Impulsada per la meva fe en el canvi i en la participació ciutadana, vaig aprendre de primera mà allò que es pot aconseguir amb visió, mobilització comunitària i esperança. L’optimisme no és només una manera de pensar; és el combustible que necessiten les fundadores i els agents del canvi per convertir la seva visió en realitat.
Així que sí, crec que el 2026 exigirà fortalesa. Viure en estat de xoc o en “mode defensiu” no servirà de res. Però aquells que combinin una visió a llarg termini amb un propòsit, la resiliència amb l’empatia i l’acció amb el cor no només sobreviuran. Es transformaran. Desitjo que l’esperança torni; no una esperança efímera, sinó aquella que construïm nosaltres mateixos als nostres “barris” de Justícia i Evanston, gràcies en part a l’energia de dones intel·ligents i valentes.
