En els darrers tres anys, un cop superat el sotrac de la pandèmia, els principals economistes i entitats empresarials i de recerca del país han alertat en els seus informes d’una evidència en els indicadors clau de la macroeconomia: el creixement de la productivitat en la darrera dècada s’havia gairebé estancat, tant a Catalunya com a Espanya, fet que ens allunyava de l’evolució de les principals economies europees. I això no és pas banal: la productivitat és un indicador estretament lligat a la renda per càpita d’un país i, en última instància, al nivell de benestar d’una població.
De fet, el director general del Cercle d’Economia, Miquel Nadal, l’any 2024 exemplificava el seu impacte en l’economia així (pocs dies abans de la Reunió anual de l’entitat): “Com més alt és el nivell de productivitat d’un país, més alts són els seus ingressos, menys són les hores treballades, millor és la distribució de la renda i menor és la pobresa relativa”.
I hem vist néixer enguany diferents propostes per revertir aquesta tendència negativa, com la Iniciativa per la Productivitat i la Innovació del Cercle d’Economia, o el Pla per a la Productivitat i la Competitivitat de Foment. Entre les receptes més conegudes destaquen l’augment de la inversió productiva, i la inversió en recerca i desenvolupament.
I encara que els resultats d’aquestes iniciatives no són pas visibles en l’evolució de l’indicador encara, el to del discurs comença a canviar per a molts economistes, que han observat “una inflexió a l’alça en la productivitat, que era un deute pendent en l’economia catalana”. Així ho ha anunciat aquest dimarts el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, durant la seva revisió trimestral dels indicadors de l’economia catalana. Les xifres indiquen, evidentment, que la productivitat ha recuperat els nivells del 2019, previs a la pandèmia, i comença a situar-se “en el cercle virtuós de l’economia”.
El concepte de cercle virtuós explica que “estem entrant en una fase de creixement en què s’estan retroalimentant els factors positius”, afirmava Rovira. És a dir, el bon comportament de l’ocupació ha afavorit el creixement del consum privat i l’impuls de la inversió (tant productiva com de construcció) i això, juntament amb la resiliència de les exportacions, ha provocat un creixement de l’economia i, de nou, millor comportament de l’ocupació. A més, també ha provocat, com dèiem, un canvi de tendència en la productivitat.
Amb aquest cercle virtuós, la Cambra ha revisat a l’alça les seves previsions de creixement del PIB, incrementant tres dècimes la seva previsió de l’economia catalana pel 2025 (2,9%) i mantenint en el 2,4% la del 2026. És una revisió optimista, si es compara amb les estimacions fetes pel Govern (2,5%) o la del BBVA Research (2,6%).

En aquest “optimisme moderat”, però, l’entitat ha volgut remarcar dues possibles alertes. La primera, exògena: el risc a l’horitzó que suposa l’impacte dels aranzels dels EUA en tota la seva magnitud. És a dir, si bé els EUA només representen el 3-4% de les nostres exportacions, França, Alemanya i Itàlia sí són economies amb major pes de les exportacions als EUA i, per tant, una desacceleració per a elles sí que ens podria afectar de manera indirecta. Ara bé, Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha celebrat “la bona diversificació de mercat de les nostres exportacions, i els nous països i mercats on estem exportant”.
La segona alerta? L’absentisme laboral. Aquesta sí, una causa ben endògena i preocupant. De fet, l’últim Informe sobre absentisme de Randstad Research atorga una molt mala posició per a Espanya: és el país amb més absentisme laboral de la Unió Europea.
El pal a la roda de la productivitat: l’absentisme laboral
La productivitat d’una economia s’acostuma a mesurar envers dos criteris. O bé per hora treballada, o bé per treballadors. En els estudis macroeconòmics es fa de les dues maneres perquè, en el fons, aporten dues lectures diferents. I, de fet, l’evolució també és diferent.
“Les hores no treballades per incapacitat temporal es troben en aquests moments en màxims històrics”
Si bé la productivitat per hores ha tingut una clara evolució a l’alça en els darrers tres anys, superant els nivells previs a la pandèmia, en el cas de la productivitat per treballador a temps complet, l’evolució no és tan positiva. De fet, l’indicador s’ha apropat als nivells precovid, però encara no els ha superat.
El motiu? L’absentisme laboral. S’han incrementat les hores no treballades. De fet, les hores no treballades per incapacitat temporal es troben en aquests moments en màxims històrics i suposen el 5,8% del total de les hores efectives pactades.
La Cambra alerta que aquesta “és una tendència a l’alça des del 2013 i s’ha accentuat en els darrers anys, tant a Espanya com a Catalunya, que estan registrant les taxes més altes d’Europa”. Ara bé, els motius d’aquest absentisme laboral —en format d’incapacitat temporal— no s’atreveixen a desxifrar-los. Els economistes de l’entitat eviten atribuir-ho “únicament a un factor cíclic” i apunten que, probablement, hi ha causes més profundes, de tipus social i cultural, que serà imprescindible analitzar i treballar perquè la millora de la productivitat no s’aturi abans d’haver-se consolidat.