Som qui som quan existim en la mirada de l’altre. “Tots tenim una necessitat fonamental a la vida: ser reconeguts. Necessitem la mirada de l’altre per reconèixer-nos a nosaltres mateixos”. La reflexió l’ha fet aquest dilluns 13 d’octubre al Teatre Principal de Terrassa el fundador i actual president d'honor de La Fageda, Cristóbal Colón, mentre era reconegut per la patronal Cecot com a Personalitat del 2025 a una de les nits més importants de l’any per al teixit empresarial català, la Nit de l’Empresa de Cecot. Una vetllada en què la patronal, directius i representants institucionals s’han reunit per reconèixer (i mirar) l’esforç de molts empresaris i empresàries: “Fer empresa no és mai un camí fàcil”. Per descomptat, no han faltat les tocades de crostó de Xavier Panés, empresari i president de la patronal.
Aquestes paraules de Colón, sobre la mirada de l’altre i el reconeixement, tenen especial sentit en nits com les de Cecot —que ha celebrat, per cert, la seva 30a edició—: els premiats, els representants institucionals i alguns patrocinadors estan asseguts a l’escenari, esperant el seu torn, durant tota la gala. I el públic, els mira. Els reconeix. Entre el públic, hi ha dos expresidents de Catalunya: Artur Mas i Pere Aragonès.A l’escenari, formant part de la posada en escena, hi són Xavier Panés i Cristóbal Colón, i també el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper; Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, José Alberto Carbonell, president Port de Barcelona, Marta Raventós, presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris; i altres directius, representants d’entitats i de les empreses premiades. A l’escenari hi ha més de 28 persones.I qui no hi és, però hi havia de ser? El ministre d’Indústria i Turisme Jordi Hereu i Salvador Illa, president de la Generalitat, qui s’excusa per motius de la Dana a Terres de l’Ebre.La recuperació de la dignitat perduda
En un teatre que “se’ls ha quedat petit”, tan ple que ha hagut d’habilitar dues sales annexes per seguir l’esdeveniment, els assistents han reconegut amb un aplaudiment especialment llarg —i emotiu— la trajectòria de Cristóbal Colón al capdavant de La Fageda, i la seva tasca per dignificar la vida de persones en situació de vulnerabilitat a través d’una "feina digna", i amb sentit. Perquè per a Colón, “el sentit del treball és un treball amb sentit”, i això, beu de tres condicions: “que ens permeti guanyar-nos la vida, que ens ajudi a desenvolupar les nostres capacitats i que ens faci sentir que formem part de quelcom superior a nosaltres mateixos”.Psicòleg de formació, Colón va impulsar fa més de quaranta anys un projecte que va revolucionar la integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental a la Garrotxa. Ara, ho veiem amb forma de iogurts, gelats i melmelades, però les labors de La Fageda, “un projecte de bojos”, van començar l’any 1982 amb treballs encarregats per altres empreses i tasques de jardineria. Convençut que el treball podia ser una eina transformadora, Colon va crear la Fageda amb 15 persones, la majoria d’elles procedents de l’hospital psiquiàtric de Salt. “Volia que recuperessin, a través de la feina, la dignitat que havien perdut”, ha afirmat Colón. Avui dia la cooperativa de referència de l’economia social compta amb més de 600 treballadors.
La societat del benestar, en risc
Ben alineat amb aquesta filosofia, Panés ha remarcat el camí de “fer empresa” i ha posat en valor “la comunitat”, però ha volgut aprofitar l’altaveu per compartir —com és habitual— la seva “recepta per a generar progrés i riquesa compartida”, amb un missatge de responsabilitat i alerta: “La societat del benestar està en risc. A Catalunya, a Espanya i a Europa”.Xavier Panés: "Aquí no hi ha ideologia. És pura aritmètica"L’envelliment de la població, les jubilacions massives i l’augment de la taxa de dependència posen en dubte, segons Panés, la viabilitat del model actual. A Espanya, de fet, el grup de persones que entra a la jubilació cada any és més nombrós que el de 25 anys que entra al mercat laboral. I aquesta “trampa demogràfica” de no-renovació encara s’accentuarà més els anys vinents.De fet, la taxa de dependència (que calcula la proporció de població de més de 65 anys respecte a la de 25-64 anys) és actualment del 36%, el que significa que per cada jubilat hi ha 2,6 persones en edat de treballar, i les previsions demogràfiques apunten que arribarà al 61% el 2050, és a dir, només 1,6 persones. Què provocarà aquest escenari? Una caiguda dels ingressos fiscals de l’Estat i un augment de la despesa pública, és a dir, “una situació d'insostenibilitat de les finances públiques, si no hi fem res”.“Aquí no hi ha ideologia —afirma contundent Panés—. És pura aritmètica”, encara que algun crostó polític sí que el toca en el seu discurs: “Aquest hauria de ser l’ordre: millorar la productivitat i la capacitat de generar riquesa de les petites i mitjanes empreses per poder-la repartir, i no com pretén la ministra de Treball, que està determinada a ofegar les empreses amb mesures que dificulten la nostra viabilitat i que fomenten la cultura del no-treball”. I de nou, torna a esclatar un aplaudiment no protocol·lari i sincer entre el públic.
