Quan va arribar a la Clariana de Glòries, va trigar uns segons a entendre què li resultava estrany.
No era la Torre Glòries brillant al fons. Ni la gent llegint a l’herba. Ni aquelles persones tornant d’un congrés. Ni els nens corrent entre arbres acabats de créixer.
Eren els ocells.
Va recordar que, anys enrere, aquell lloc era només trànsit, fum i presses. Ara, en canvi, hi havia silenci suficient perquè tornessin els ocells. I persones que s’hi quedaven sense mirar l’hora.
Mentre caminava, va pensar que Barcelona sempre havia tingut aquest talent: transformar-se sense deixar de ser ella mateixa. Potser per això la ciutat fa més d’un segle que s’explica al món. La Societat d’Atracció de Forasters ja ho intuïa el 1908.
I mentre els ocells travessaven el cel de Glòries, va entendre que hi ha ciutats que no només es visiten: hi ha ciutats que, quan les comparteixes, encara creixen una mica més.
INFORMACIÓ
Il·lustració: Laufer Ilustración
Text: The New Barcelona Post
Títol: “Eren els ocells”
Contacte: https://www.lauferilustracion.com/
