Veu que la veïna ha estès la roba com cada dia. La tovallola a ratlles vermelles i blanques, la roba interior i la bata. Sent que té la ràdio de fons i que de tant en tant contesta. Està mirant com evolucionen els geranis que li va regar l’estiu passat quan nota que s’acosta, arrossegant les sabatilles i el caminador. Obre la porta de la terrassa i treu el cap. Un somriure gairebé imperceptible és suficient perquè totes dues marxin cap a dins. Tornen un parell de minuts després amb les seves respectives tasses. La seva treu massa fum i la bufa. L’Arsènia seu perquè li toqui una mica el sol, ulls tancats i panxells a l’aire. Li pregunta si necessita que li compri alguna cosa al mercat, si ha anat al metge a mirar-se el genoll, si aquesta tarda vindrà el seu fill, però li nega feblement amb el cap mentre s’intenta acostar una mica més a la calor. Quan l’església toca les nou, s’acomiada d’ella fins demà.
.
INFORMACIÓ
Il·lustració: Stefanija Jankovska
Text: Cristina Martín Valbuena
Títol: “Núvols violetes”
Contacte: https://www.instagram.com/stefanija_jankovska_art/
