Podria dibuixar aquelles rajoles hidràuliques mil vegades. Les va observar tantes estones que no s’equivocaria en cap forma, en cap color, en cap peça torta o amb les vores picades. Fins i tot, podria assenyalar on s’acumulava la pols. Si tanca els ulls, les veu com si les estigués trepitjant ara mateix. Com si estigués eternitzant un bol de Colacao amb massa galetes ofegades o un plat de macarrons que ha marejat amb la forquilla. Com si estigués llegint tots els llibres que va devorar a la cuina, molts esquitxats de tomàquet. Com si estigués mirant tot el que feia la mare, com si estigués explicant tot el que li deia al pare. Però fa molt que ja no les trepitja. La casa es va tancar i es va abandonar, ocupada per altres, després convertida en pis turístic. Moltes vegades l’observa des del carrer, amb por de topar-se amb algun veí supervivent als anys i a tota la resta que la reconegui. Des d’una distància prudent, el primer que visualitza és sempre el mateix.
INFORMACIÓ
Autor:
Il·lustració: Pola Wickham
Text: Cristina Martín Valbuena
Títlol: “Rajoles hidràuliques”
Web: https://polawickham.com/
