Les dificultats en l’accés a l’habitatge representen un dels hàndicaps més complexos per viure a Barcelona. El diagnòstic està clar i és compartit pel sector públic i el privat; les causes ja generen més debat i, les solucions, encara més. Malgrat la diversitat de punts de vista i prismes amb els quals s’enfoca aquest desafiament, tots tenen un punt de partida comú: l’aposta pel diàleg i per la col·laboració público-privada.
Representants de tots dos sectors ho han constatat a la primera sessió del nou cicle Eixample Talks. Organitzat per The New Barcelona Post i Pimec, el debat ha comptat amb Jaume Fornt Paradell, subdirector general d’Habitatge Protegit associat de l’Agència d’Habitatge de Catalunya; Carles Sala, director del Col·legi d’APIS i membre del grup de treball d’habitatge de Pimec; l’arquitecta Blanca Noguera, cap del servei d’Habitatge i Innovació de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), i Xavier Güell, director de *CBRE Barcelona.
En un debat conduït per la directora de The New Barcelona Post, Elena Busquets, els quatre ponents han repassat les causes de la situació de l’habitatge, però no s’han quedat en l’anàlisi, sinó que han llançat propostes que van des de la construcció de més habitatge fins a repensar espais d’edificis per fer-los compartits. Tot des de la voluntat de col·laborar des de l’àmbit públic i el privat, com ha destacat també el president de Pimec, Antoni Cañete, que ha obert la trobada al costat de l’editor de The New Barcelona Post, Guillem Carol.
Totes elles parteixen de la necessitat que sector públic i privat vagin de bracet: “Cal buscar el mínim comú múltiple, i a vegades alguns estan interessats a buscar el màxim comú divisor”, ha avisat Sala, en una trobada que ha reunit representants del sector a la renovada seu de Pimec. La sessió, que podrà recuperar-se en format pòdcast a Spotify o en vídeo a Youtube, ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat, Bankinter, el Port de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Mustmedia i LLYC.
“És necessari un salt d’escala importantíssim en la promoció d’habitatge protegit, i aquest salt d’escala no el donarem sense la col·laboració público-privada”, ha emfatitzat Fornt. I és que, com ha ressaltat, crear habitatge protegit “és de les poques mesures útils per sortir de la situació actual; hi ha altres instruments, però aquest és fonamental”.
Tot això en el marc del pla de la Generalitat de crear 50.000 habitatges protegits fins el 2030. Per crear aquest habitatge públic, un dels primers passos ha estat mobilitzar sòl públic en el qual situar habitatge, i aquí han entrat els ajuntaments, ja que la major part del sòl públic és de propietat municipal.
Com a mesura per incentivar la construcció més enllà de la metròpolis barcelonina, per als promotors serà indiferent si construeixen a Barcelona o en un petit municipi allunyat de la capital: cobraran el mateix preu pel lloguer. No obstant això, els inquilins no pagaran el mateix: el lloguer estarà un 20% per sota del preu de mercat de cada zona. I la diferència de preus? Ho subvencionarà la Generalitat durant 28 anys, com ha explicat Fornt. Amb aquest nou sistema, ha apuntat a la possibilitat que es converteixi en “l’inici d’una nova dinàmica de col·laboració público-privada”.
Sala, que ha aplaudit el pla dels 50.000 habitatges, ha insistit que “la col·laboració públic-privada és indispensable”. El també membre del grup de treball d’Habitatge de Pimec ha llançat una màxima: “L’habitatge hauria d’allunyar-se de la ideologia” i, sobretot, buscar vies de col·laboració.
També Güell ha reclamat col·laboració del sector públic, perquè el privat formi part de la solució, des del diàleg: “El sector privat pot contribuir a solucionar el problema, però no se’l pot obligar, se l’ha d’acompanyar”, ha remarcat. De fet, Güell ha atribuït la situació actual de l’habitatge precisament al fet que “s’ha legislat d’esquena al sector privat”, amb mesures com la reserva del 30% d’habitatge protegit a Barcelona i la regulació dels preus del lloguer.
El director de la consultora ha posat el focus concretament en el 22@, on ha insistit a demanar que es modifiqui la normativa per permetre aixecar més habitatge. És més, Güell ha garantit que nombrosos inversors tenen interès a construir a la ciutat quan la normativa els sigui més favorable: “Hi ha milers de milions esperant a entrar i ajudar a solucionar el problema de l’habitatge. L’única cosa que cal fer és posar-los la pista d’aterratge perquè entrin”.
L’habitatge des de la innovació social
Des del punt de vista públic de la metròpolis barcelonina, Noguera ha anat més enllà, i ha defensat abordar aquesta qüestió contemplant l’habitatge com un element “que ajudi a travar el territori”.
La responsable del Servei d’Habitatge i Innovació de l’IMPSOL ha defensat creuar el debat sobre l’habitatge amb sistemes d’innovació social, “atendre com viu la societat i què necessita, amb assumptes com la solitud i la reducció de recursos econòmics, amb propostes com la creació d’espais compartits en els edificis”.
Fornt ha posat sobre la taula un altre element que pot contribuir a pal·liar el problema de l’habitatge: la industrialització de la construcció, amb noves tècniques que l’accelerin i fins i tot puguin arribar a abaratir-la. És una peça més d’una resposta a un repte que ha de ser polièdrica, atacant el problema des de diversos angles de manera precisa. I és que, com ha ressaltat Sala, la de l’habitatge és una qüestió que requereix ser tractada amb mesures concretes traçades a bisturí: “Ha de tractar-se quirúrgicament, i no a cop de destral”.
