Era l’any 1996 quan la Yoko Suzuki va venir a Barcelona per primera vegada. Hi arribava per descobrir la ciutat com a turista. Recorda molt bé que en aquell moment, “la Sagrada Família tenia només la façana del Naixement, i tota la resta eren obres”. Va comprar un pòster d’aquesta obra de Gaudí i quan va retornar al seu país, al Japó, el va penjar en una paret de casa. Aquella imatge acompanyava el seu dia a dia, a més de deu mil quilòmetres de Barcelona i tretze hores de viatge en avió, sense que mai imaginés que algun dia seria organista de la Sagrada Família.
Cinc anys més tard, el 2001, va tornar a Barcelona per aprendre música espanyola i clàssica amb Alicia de Larrocha com a mestre. La pianista i compositora catalana, amb gran projecció internacional, era considerada una de les millors intèrprets de piano. Ja al bressol, Larrocha rebia les millors vibracions d’una mare i una tieta que havien après a tocar el piano amb el mestre Enric Granados. Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, Larrocha va esdevenir, també per a la Yoko, tot un mite.
L’havia descobert un dia a una biblioteca de la universitat de música de Musashino, a Tòquio. “Vaig escoltar una gravació de piano interpretada per Alicia de Larrocha que em va enamorar. A partir d’aquell moment, vaig començar a aprendre música espanyola al Japó. Allà gairebé ningú la coneixia ni l’interpretava, però jo vaig buscar una pianista que conegués la música espanyola i la vaig trobar. I amb ella vaig començar a aprendre a interpretar De Larrocha”.
Un temps després, aquella professora la va esperonar perquè vingués a Barcelona per aprendre a tocar amb la mateixa Alicia de Larrocha. Per què no? De vegades, les fites més desitjades no són tan lluny. “Per a mi allò era un somni, però ho vaig fer, vaig venir i vaig aconseguir ser alumna seva”, explica la Yoko. Un cop instal·lada a Barcelona, va entrar a l’Acadèmia Marshall, coneguda també com a Associació Musical Granados-Marshall. És l’escola de piano que l’any 1901 va fundar a Barcelona el cèlebre compositor i pianista lleidatà Enric Granados i que després va continuar portant Frank Marshall.
Els inicis amb el piano
La Yoko va néixer a Tòquio. La seva mare tocava el piano des de ben jove i el seu pare era pastor de l’Església Unida de Crist. “Cada diumenge hi havia culte, i la gent cantava”, rememora. “Els meus pares m’explicaven que jo m’apropava al piano i jugava amb les tecles, i amb tres anys ja em vam posar una professora de piano, encara que la meva mare també m’ensenyava a tocar”.
La família vivia en una casa al costat de l’església on hi havia piano i orgue. “Jo sempre havia sentit el so dels dos instruments. Vivíem en un poble i hi havia poca gent que pogués acompanyar el culte amb el piano o amb l’orgue. I, tot i que jo encara era molt petita, vaig començar a fer-ho, tant amb el piano com amb l’orgue, i em van posar també un professor d’orgue”, explica.
Seguia classes de piano als tres anys i orgue als sis, a Tohoku, el poble al nord-est del Japó on vivia amb la seva família. Quan en va tenir nou, es van mudar a viure a prop de Tòquio, on va continuar fent classe amb un altre professor i va començar a estudiar solfeig, harmonia i composició amb altres professores. Amb divuit anys va entrar a la universitat de música Musashino, a la biblioteca de la qual va escoltar per primer cop Alicia de Larrocha. La cèlebre pianista catalana impartia classes magistrals a l’acadèmia Marshall. “Per poder assistir a les classes de Larrocha, primer calia passar un examen”, recorda. I ella el va superar. Per tant, va arribar aquell dia tan especial en què va rebre la primera classe d’Alicia de Larrocha. La primera de moltes sessions d’aprenentatge al seu costat.
“En les classes amb ella, no sols aprenia música, parlàvem de les coses de la vida, del nostre dia a dia. No tot era el piano. Menjàvem i bevíem juntes i xerràvem”. I en recorda alguna d’aquestes lliçons de l’experiència. “Em deia que ser concertista de piano era meravellós, però molt esclau. Necessites hores i hores d’assaig des de molt petita”. Perquè —afegeix rememorant les paraules de la seva mestra al teclat— “el piano és una orquestra en un sol instrument i, per tant, en una composició, l’intèrpret ha de saber tocar tots els instruments i el teu cap n’és el director. És per això que cada dit de les teves mans es fa càrrec de diferents sons. Cada nota d’una obra ha de ser memoritzada perquè toquem sense partitura”.
En tres anys va acabar el màster de música espanyola i avui fa concerts a tot el món. Des de fa tretze anys, la Yoko acompanya amb la música d’orgue algunes de les eucaristies que es fan a la cripta de la Sagrada Família. “És un honor i estic molt agraïda de poder oferir la meva música en la Cripta de la Sagrada Família on està enterrat Antoni Gaudí”, expressa. I en aquest espai tan especial, la pianista japonesa ha fet també diversos concerts, hi ha tocat peces que ella mateixa ha compost i dedicades a Gaudí.
Amb motiu del norantè aniversari de la seva mort, Suzuki va dedicar una peça a Antoni Gaudí que va titular Font de Llum, un homenatge a l’arquitecte que va compondre expressament i es va estrenar el mateix dia 10 de juny —dia de la mort de Gaudí— a la cripta de la Sagrada Família. “Vaig tornar a tocar-la aquest any per al centenari de la seva mort i ara tinc una nova obra que estrenaré a Reus, la seva ciutat natal”.
Ella, venir a Barcelona ho va fer per aprendre música, però aquí reconeix que va rebre un fort impacte de les obres de Gaudí i sentia que “volia estar en aquesta ciutat on hi ha moltes de les seves construccions”. El que més l’inspira de Gaudí “és que les seves obres estiguin tan vinculades i inspirades en la natura”. A més —afegeix—, “Gaudí era una persona humil, i aquesta idea a mi m’ajuda a compondre pensant en ell”.
Compondre l’ha ajudat a entendre els compositors als quals interpreta. “Quan assajo una obra, intento posar-me en el lloc de qui la va compondre. Vull endevinar què va ser el que va fer compondre aquesta melodia, quins eren els seus pensaments i què es volia transmetre. El dia del concert, intento fer arribar aquest missatge amb la meva música. Hi ha moltes obres de les quals no tenim informació, aleshores imagino i invento una història, un missatge que transmeto a l’espectador”. A vegades, però, també admet que mentre toca, “penso en altres coses i em veig obligada a concentrar-me”.
Lluny queden ja aquells primers mesos a Barcelona. “Vivia amb molta il·lusió ser aquí, però alhora em preocupava començar a viure en un nou lloc tan lluny del Japó. No parlava castellà ni català i, sense telèfons intel·ligents, havia de portar el diccionari i el mapa sempre amb mi. Però la gent sempre va ser molt amable amb mi”. Entre elles, les tres professores, Alicia de Larrocha, Carmen Bravo (vídua de Frederic Mompou) i Carlota Garriga em van ensenyar la seva música amb molta paciència i sempre els estaré molt agraïda”.
Havia tocat cada diumenge a la cripta, però ara s’ho compagina les misses dels diumenges amb una altra organista. I també algun cop toca en misses que se celebren entre setmana. Aquest divendres, 10 d’abril, farà el concert d’homenatge a Gaudí al Círcol de Reus, on estrenarà la composició Pedra Eterna composta per a l’arquitecte. Els Amics de Gaudí de Reus, esperen aquesta interpretació amb candeletes. Té també concerts programats per al 28 d’abril a Calella, el 14 de maig a Barcelona i el 15 de maig a Sant Salvador, a Tarragona, a més de les actuacions en altres països.
La Yoko espera amb il·lusió la gran festa de l’aniversari de la mort de Gaudí, amb la presència del Papa Lleó XIV. “L’any 2010, quan va venir el Papa Benet XVI, ja vaig assistir a la celebració a la Basílica. Va ser impressionant la seva benedicció. Tot això és molt emotiu i serà emocionant”.
Des del 2010, ella viu molt a prop del temple. Durant vuit anys va viure gairebé al davant i gaudia contemplant com anava canviant des de casa. “Aleshores construïen la façana de la passió i la torre de Maria. M’agradava molt veure com anava creixent”. I, afegeix, “també m’agradava molt veure els jardins verds i com anaven canviant els colors de la vegetació en cada estació. Ara que la torre de Jesús està acabada, la Sagrada Família és impressionant”.
