Sónar+D 2026: El futur ja no és a les pantalles

Durant anys, el Sónar+D es trobava a la Fira Montjuïc, compartint espai amb el festival de dia. Tanmateix, aquest 2026 marca un punt d’inflexió: l’esdeveniment se separa del Sónar 2026 i es trasllada a la Llotja de Mar, un edifici neoclàssic que serà la nova seu d’aquest laboratori de música i tecnologia.

El Sónar+D ens vol recordar que la innovació forma part de la nostra cultura, per això, aquest any situarà la tecnologia més puntera entre salons i columnes plenes d’història. Com explica la seva directora, Andrea Faroppa, aquest canvi respon a una necessitat de reconnexió: “Vam prendre la decisió que el Sónar+D es quedés a Barcelona, separant-nos del ‘germà gran’, perquè hi vingui gent de la ciutat: estudiants, artistes i persones que mai no hi havien vingut per la barrera d’accés”.

Aquesta barrera també cau en l’àmbit econòmic. Per primera vegada, el festival estrena entrades independents i més assequibles (amb preus que van dels 15 als 25 €), perquè tothom qui vulgui pugui involucrar-se en el debat sense necessitat de comprar l’abonament del Sónar.

El nou paper de la IA en la música

Si l’any passat la Intel·ligència Artificial era allò més nou i cridaner, aquest 2026 el Sónar+D proposa una mirada molt més pragmàtica. Segons els organitzadors, hem entrat en el que denominen l’Era Post-IA: la intel·ligència artificial ja no ens espanta; ens acompanya.

El programa analitza com figures com el pianista Ignasi Terraza o Daito Manabe conviuen amb sistemes tecnològics que es generen de manera natural i orgànica. Tanmateix, Faroppa detecta un símptoma curiós en la comunitat creativa: el tedi.

“Notem que, mentre a nivell tècnic continua havent-hi molta esperança, des del vessant dels artistes hi ha molt d’avorriment: la IA ha passat de ser un potencial partner creatiu a no aportar inspiració”, confessa la directora. Aquest esgotament davant dels resultats perfectes de la IA està fent que els artistes busquin noves formes d’expressió que recuperin el valor d’allò humà.

Beyond the Screen: el futur també és humà

El segon gran eix del festival és Beyond the Screen (Més enllà de la pantalla), on artistes com niceaunties o la catalana Mónica Rikić defensaran un objectiu: retornar la humanitat a la tecnologia.

És el Sónar+D una resposta a la fatiga digital? Faroppa ho té clar: “És una demostració que hi ha alguna cosa més enllà. La pantalla ha estat el mitjà per excel·lència, però hi ha una reacció contra aquesta perfecció artificial. Moltes vegades, el futur és al passat”.

Aquest retorn a allò físic i corporal busca reconnectar amb folklors i cultures precolonials per recordar-nos que l’art digital no ha de ser necessàriament una experiència allunyada de la nostra realitat humana. La directora defensa aquesta postura recordant: “Almodóvar va dir una vegada: ‘Jo no tinc por de la IA perquè una IA no podria haver escrit Todo sobre mi madre’. Hi ha vivències que la tecnologia mai no podrà explicar”.

Deixar de ser només espectadors

Un dels grans desafiaments d’aquesta edició és trencar amb el consum passiu. El festival busca que l’assistent no sigui un “simple usuari”, sinó que s’involucri activament en l’aprenentatge de les tecnologies actuals.

Per a Faroppa, l’objectiu és que l’experiència tingui un impacte real en el dia a dia dels assistents: “El nostre repte és que la gent se’n vagi amb alguna cosa cap a casa; que dilluns o dimarts, quan tornin a la seva oficina o universitat, puguin fer tangibles i útils aquestes idees”. Per això, el Sónar+D recupera els tallers pràctics i les trobades professionals.

Aquesta aposta per la formació i el networking busca que el públic recuperi el control: “Volem recuperar l’autonomia en un món de ‘dictadures de l’algoritme’ que ens estan convertint en ximples i ens fan perdre la capacitat de pensar”, afirma la directora.

Mostrar el procés de la creació

El Sónar+D 2026 també vol ser un aparador d’allò inacabat i del procés creatiu. Espais com l’AI Performance Playground mostren experiments vius, on l’error no s’amaga. És una manera d’humanitzar la tecnologia: mostrar tota la feina que hi ha darrere de cada línia de codi.

Segons explica Andrea Faroppa, mostrar el que passa darrere l’escena és fonamental per a la tasca del laboratori: “Ensenyar les “bambolines” genera molta inspiració: pot ajudar un estudiant a descobrir a què es vol dedicar o un artista a desxifrar un problema de la seva obra. És la nostra manera d’humanitzar i d’aportar el nostre granet de sorra al sector”. Així, la tecnologia deixa de percebre’s com una caixa tancada per mostrar-se com una eina accessible i en constant evolució.

“Volem donar visibilitat al talent local i oferir-li una plataforma de projecció internacional.” (Andrea Faroppa)

El futur s’escriu de manera humana

La nova edició del Sónar+D està marcada per l’obertura i la reivindicació del talent local. El festival actua com una plataforma on la ciutat competeix al més alt nivell: “Barcelona és una ciutat feta per alimentar la innovació i les interconnexions. Volem donar visibilitat al talent local i oferir-li una plataforma de projecció internacional”, subratlla Andrea Faroppa.

Del 18 al 19 de juny, descobrirem que, per avançar cap al futur, potser el primer que haurem de fer serà entendre que la tecnologia només funciona quan serveix per potenciar la nostra pròpia humanitat.