L’espai ha deixat de ser un indret només reservat per a astronautes i coets. Des de fa dècades, milers de satèl·lits orbiten la Terra, rebent i enviant dades contínuament. Tanmateix, en els últims anys aquesta informació i dades han deixat de ser una eina exclusiva de governs i grans corporacions i s’estan convertint en una eina accessible i útil per a administracions i empreses, però fins i tot per a petits productors i agricultors. Aquest és l’objectiu de la startup catalana Spascat: democratitzar l’accés a aquestes dades i fer possible que empreses de diferents sectors puguin aprofitar el seu potencial.
Amb només dos anys de vida, des que l’any 2023 Roger Huerta i Bernat Gené van decidir fundar-la a El Masnou, Spascat ha aconseguit crear un sistema informàtic que fa accessibles i també comprensibles les dades generades per satèl·lits, transformant-les en informació útil per a diferents sectors, des de l’economia blava fins a l’agricultura. “En aquell moment, Catalunya començava a despuntar en el New Space, amb la primera estratègia per a posicionar-se mundialment, i, com a empresa, teníem l’ambició de formar part d’aquest ecosistema en creixement des del primer moment”, remarca Roger Huerta, conseller delegat de la startup.
“Era el lloc i el moment correcte”, resumeix Huerta. No només per un ecosistema espacial en creixement, sinó també perquè, en els últims anys, les imatges i dades generades per satèl·lits “s’han democratitzat, quan fa només una dècada estaven reservades exclusivament a governs i grans corporacions, principalment per a propòsits militars”, afegeix Bernat Gené, director tecnològic de la companyia. Un canvi que ha obert la porta a noves possibilitats d’usos d’aquestes dades, que es poden integrar a processos que, fins ara, es feien de forma manual, com, per exemple, el control dels camps de conreu.
Tanmateix, tot i que l’accés a aquestes dades s’ha democratitzat en els darrers anys —amb programes com Copernicus, sistema europeu que ofereix dades accessibles públicament, però també companyies privades que comercialitzen les imatges captades per aquests dispositius, o fins i tot per satèl·lits catalans com Menut— aquesta informació no és fàcilment comprensible. “Descarregar una imatge d’un satèl·lit no té valor si no sabem interpretar què estem mirant”, apunta Gené.
I és en aquest procés de traducció i comprensió de les imatges i dades d’aquests dispositius que piloten l’espai on entra en joc Spascat. La companyia disposa d’un algoritme propi de descàrrega, ingestió, digestió i presentació d’aquestes imatges captades per satèl·lits, complementades amb altres dades que també aporten aquests dispositius, perquè puguin ser utilitzades fins i tot per companyies petites que no disposen d’un equip tècnic especialitzat en georreferenciació o cartografia.
Aquest era precisament l’objectiu que perseguien fa dos anys Huerta i Gené, dos enginyers que es coneixien des del Batxillerat i que, després d’anys de trajectòries independents, van decidir tornar a la seva ciutat natal i apostar pel sector espacial català amb la seva pròpia startup. Ho van fer després d’anys treballant a l’estranger i en diferents companyies: Huerta als Estats Units, però també a l’Agència Espacial Europea des d’Alemanya i a Indra a la capital catalana; i Gené a Mònaco en el sector navilier.
L’impuls necessari per a fundar la companyia va arribar amb la victòria de l’Smart Catalonia Challenge 2022, concurs d’innovació promogut pel Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat que anima autònoms i emprenedors a idear solucions creatives per a reptes públics. En menys de tres anys de trajectòria, l’empresa ha aconseguit consolidar-se, triplicant la seva facturació cada any, i ja compta amb una plantilla de cinc empleats. I l’objectiu és continuar creixent encara més en els pròxims anys, amb la previsió d’assolir una facturació d’un milió d’euros de cara a 2027, després d’haver iniciat la seva fase comercial.
Així, la startup ja compta amb productes específics dissenyats perquè sectors concrets puguin treure rendiment a aquestes dades. D’una banda, han desenvolupat la tecnologia Sorraline per a monitorar l’estat de la línia de costa a partir de les imatges captades per aquests dispositius. Un sistema que permet, per exemple, fer un seguiment de la quantitat de sorra de platja de forma setmanal. “Amb aquest sistema, s’obté informació molt més fiable i actualitzada, ja que alguns Ajuntaments fins ara prenien de referència mapes o cartografia que no s’havien actualitzat en anys”, puntualitza Huerta. Actualment, el sistema s’està a l’Ajuntament del Masnou, tot i que també ha desembarcat a Itàlia, de la mà de la companyia italiana Coste360, on s’han integrat a la seva plataforma.
Tanmateix, també han aplicat la seva tecnologia a l’agricultura de precisió, especialitzant-se en cultius arboris i fruiters. “Tot i que l’agricultura és un dels sectors pioners en l’ús d’avionetes, drons i fins i tot satèl·lits, els sistemes no acostumen a estar pensats per al control dels sistemes arboris, per les seves particularitats, i, per aquest motiu, des de Spascat volem centrar-nos en aquest tipus de cultius”, insisteix Gené. De moment, però, han centrat el producte en les vinyes, a partir d’un projecte amb col·laboració publicoprivada, amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i Raventós-Codorníu.
“Fins ara els agricultors acostumaven a fer servir imatges d’avionetes o drons, però les fotografies dels satèl·lits, no només permeten abaratir els costos, sinó també tenir informació més actualitzada”, resumeix Huerta. De moment, la tecnologia de Spascat ja controla i fa seguiment de 4.000 hectàrees de vinya de Catalunya.
De cara al futur, la startup també planeja adaptar la seva tecnologia a altres sectors específics, com per exemple el de l’energia, facilitant el monitoratge i seguiment d’infraestructures de línies d’alta tensió. Per a escalar el seu producte i arribar a nous mercats, l’empresa es planteja buscar finançament extern de cara a 2026, ja que fins ara la startup s’havia finançat a partir d’ajudes públiques —com els 50.000 euros per formar part de la incubadora aeroespacial ESA BIC Barcelona instal·lada al Parc Mediterrani de la Tecnologia— i la comercialització dels seus serveis.
Tot i que l’empresa ja ha desembarcat en països com Itàlia, Spascat vol consolidar la seva presència al territori mediterrani, per exemple estenent la seva tecnologia per a vinyes per totes les denominacions d’origen catalanes, per després expandir-se a Portugal, França, Grècia… Però també més enllà, arribant fins i tot a la Xina, país que també disposa d’una gran quantitat de vinyes i on la seva plataforma podria tenir un elevat nombre de clients.
