Pantalles gegants —transparents, corbes o capaces fins i tot de simular el trencadís de Gaudí—, focus de múltiples colors, altaveus d’última generació o sales de reunions intel·ligents. Són només algunes de les tecnologies que aquests dies es despleguen amb magnificència amb l’arribada de l’Integrated Systems Europe (ISE), la major fira audiovisual del món i un dels congressos més importants que se celebren a Barcelona. Tecnologies que provoquen un immediat “wow” o “amazing” als passadissos, plens de professionals que hi fan negoci, però que també s’aturen a fotografiar i gravar aquestes innovacions. Tanmateix, més enllà de la sorpresa i l’impacte visual, aquestes tecnologies comparteixen una missió menys visible però molt més profunda: inspirar, despertar la imaginació, fer-nos somiar.
Un propòsit que, per molt que semblin mons oposats, la tecnologia comparteix amb la cultura. Quin és, si no, el sentit d’una pel·lícula, d’un poema o d’una Festa Major? Emocionar, commoure, inspirar, despertar la curiositat o obrir-nos nous horitzons. En definitiva, fer-nos imaginar. Així, no és casualitat que una de les paraules que més es repeteix en les consignes dels estands de l’ISE —més enllà de píxels o resolucions— sigui precisament aquesta: imaginar.
Però en aquest exercici de somiar i imaginar, la tecnologia pot ser aliada, mai un substitut. La tecnologia amplia els límits d’allò que podem sentir i percebre, però el motor ha de continuar sent humà. Així ho sintetitzava el director de l’ISE, Mike Blackman, en una entrevista a The New Barcelona Post: “Els creadors necessiten eines per crear. Un pintor necessita un llenç i un pinzell. Avui aquestes eines són més sofisticades i digitals, però el motor ha de continuar sent la creativitat”.
Amb aquesta convicció, en la seva quarta edició a Barcelona —després d’establir-s’hi l’any 2022, quan la seva antiga seu, Amsterdam, ja se’ls havia quedat petita—, l’ISE ha volgut reivindicar el seu vessant més desconegut: l’impuls a la creativitat. Ho fa amb Spark, un nou espai que connecta disciplines com el gaming, el disseny o els esdeveniments en directe per trencar fronteres entre indústries i fomentar col·laboracions inesperades. Fent veure que, avui, la cultura ja no coneix de fronteres ni de límits, i que la tecnologia fa que tot allò que imaginem sigui possible. Precisament, una de les grans tendències actuals de l’audiovisual és precisament l’encreuament d’indústries, llenguatges i formats que fins fa poc avançaven per separat. Les fronteres entre cinema, videojocs, arts escèniques, disseny, música, arquitectura o publicitat es difumen.
I és aquí on potser rau el seu impacte més profund a la ciutat. Més enllà de les xifres econòmiques—més de 520 milions d’euros d’impacte econòmic només l’any passat— o del posicionament de Barcelona com a capital mundial de congressos, l’ISE pot generar una petjada menys quantificable però decisiva: crear oportunitats per a les empreses i els creadors locals, despertar vocacions i alimentar la creativitat.
Però com es tradueixen tots aquests conceptes en la pràctica? Com poden empreses i creadors catalans transformar la tecnologia en cultura, en relats i en experiències que deixin empremta?
Noves experiències i nous formats. La tecnologia obre la porta a vivències que fa només uns anys semblaven ciència-ficció. Observar la Capella Sixtina a través d’ulleres de realitat virtual a l’IDEAL, o deixar-se guiar per un petit xef digital al restaurant Le Petit Chef (Hyatt Regency) ja no és futur: és present.
Aquestes noves formes de crear permeten als artistes i creadors concebre relats que van més enllà dels formats tradicionals. Experiències que fan viatjar el públic a altres mons, que el situen al centre de l’acció, transformant l’espectador en participant. Ja sigui a través de la realitat virtual, d’instal·lacions immersives o de narratives interactives, la tecnologia es converteix en un nou format per narrar històries i generar emocions.
A l’ISE, aquesta dimensió cultural es fa tangible als estands dels més de 1.700 expositors, molts dels quals converteixen l’espai expositiu en una obra en si mateixa: discoteques immersives, murs on pintar grafitis digitals o recorreguts sensorials, que fan que els estands deixin de ser simples aparadors de producte per a convertir-se en autèntiques vivències. Fins i tot el simple fet de caminar per la fira pot esdevenir una experiència artística, com passa amb Breathe —l’exposició immersiva creada per l’estudi barceloní instronic—, la instal·lació que connecta el vuitè pavelló de Fira de Barcelona i convida a aturar-se, respirar i reconnectar abans de reprendre el ritme intens de les reunions de negoci.
En aquest context s’emmarca Immersive Horizons: A journey across Catalan digital creativity, una proposta impulsada per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital. En un cub immersiu, la iniciativa presenta sis projectes catalans que exemplifiquen com la tecnologia pot repensar l’experiència cultural i obrir-la a nous formats amb projecció internacional.
Sis mirades diverses que utilitzen la tecnologia com a eina creativa: des de la reinterpretació espiritual d’Hilma af Klint de Brooder Lab, passant per les instal·lacions poètiques de Campmajó Studio o la proposta d’imaginar possibles futurs climàtics imaginats a la qual ens convida Onionlab. Projectes que demostren que l’ISE no és només negoci: és també un laboratori i un aparador de la creativitat catalana, alhora que aquesta creativitat s’encomana, inspirant a altres estudis i creadors, fins i tot aquells que no aposten per l’art digital.
La tecnologia com a porta d’entrada a nous públics. A la vegada, també són més els centres culturals que utilitzen la tecnologia per arribar a públics que tradicionalment no se senten interpel·lats per museus o les galeries. No és casualitat que entre les propostes culturals amb descompte que l’ISE ofereix als seus més de 85.000 assistents d’arreu del món hi hagi espais com l’IDEAL, un Aquàrium renovat amb experiències immersives o el Centre d’Art Ametller.
Cap experiència virtual pot substituir l’emoció d’entrar al MNAC i contemplar les pintures romàniques, però aixó no significa que la tecnologia hagi de ser, necessàriament, una amenaça per al patrimoni. Al contrari: pot actuar com una porta d’entrada, com un primer contacte capaç de despertar la curiositat, trencar barreres i acostar nous públics. Experiències immersives, recorreguts digitals o relats interactius permeten contextualitzar, explicar i despertar emocions fins i tot amb obres que acumulen segles d’antiguitat. En aquest terreny, diversos estudis catalans ja treballen per a connectar tecnologia i patrimoni, com blit.studio, Framemov o Layers of Reality.
Millors eines, millor qualitat. L’impacte de l’ISE en el sector cultural també es pot percebre de forma directa i tangible: aquest congrés és l’aparador de les eines que fan possible qualsevol espectacle contemporani. Des de focus teatrals fins a sistemes de so per a concerts, festivals o conferències —amb pavellons sencers dedicats a demostracions auditives ininterrompudes—.
Sobretot en un món on les fronteres entre disciplines s’han diluït. Quan una exposició incorpora llenguatges del cinema o del videojoc; o quan un esdeveniment en directe es construeix a partir de llum, so, narrativa i interacció. Ara bé, aquesta evolució tecnològica també planteja un repte: el risc que aquells projectes amb menys recursos, que no poden incorporar les últimes innovacions, quedin fora de joc o arribin a menys públic.
Cultura, però també indústria. Sovint es tendeix a separar cultura i negoci com si fossin mons oposats. Però darrere de qualsevol projecte cultural hi ha estructura, xifres i, inevitablement, indústria. I en aquesta àrea la tecnologia pot jugar un paper clau: no només com a eina creativa, sinó com a motor per professionalitzar el sector o millorar la comunicació amb el públic.
A l’ISE, la tecnologia aplicada a la cultura també es manifesta en aspectes aparentment menys visibles, però decisius: sales de reunions intel·ligents, solucions audiovisuals per a exposicions i festivals, o formats publicitaris immersius que permeten explicar un projecte cultural d’una manera més atractiva. Així, la tecnologia no només transforma l’escenari, sinó també tot allò que passa abans i després de l’acte.
I fins i tot com a final de festa. Fins fa no gaire, les Festes Majors no es podien concebre sense un inici o un final carregat de pirotècnia, llum i soroll. De fet, el foc forma part de l’imaginari col·lectiu català: dels correfocs a les fogueres. Tanmateix, la consciència ambiental, la inclusió i el respecte per les persones amb diversitat funcional o l’impacte dels focs artificials sobre els animals plantegen nous interrogants. Reptes socials i ambientals que interpel·len directament la cultura popular i obliguen a imaginar noves maneres de celebrar.
Davant d’aquest escenari, algunes festes han començat a explorar alternatives. La Mercè, per exemple, ha incorporat en els darrers anys un espectacle de drons, de la mà de l’empresa catalana Flock Drone Art, com a complement al tradicional piromusical. No es tracta de substituir el foc, sinó de repensar-lo. De trobar formes d’emocionar que siguin més inclusives, sostenibles i adaptades al present. En aquest sentit, l’ISE també ha volgut utilitzar aquesta manera de tancar la festa: concloent cadascuna de les seves jornades amb un espectacle de 600 drons, acompanyat d’actuacions artístiques com l’òpera o projeccions d’art digital.
Un final de festa que és també una declaració d’intencions: la tecnologia no es presenta com a rival de la cultura, sinó com un aliada per a imaginar el futur. La societat planteja nous reptes, la societat evoluciona, i potser la tecnologia —tot i que no és no l’única resposta— pot ser una manera d’afrontar-los. I l’ISE, sens dubte, n’és una bona mostra.
