La nova seu del Barcelona global hub d’AstraZeneca ja és una realitat. Aquest dilluns s’ha inaugurat oficialment el nou edifici Estel, obrint una nova fase de la contribució de l’empresa a la innovació en ciències de la vida a Barcelona. La missió principal del hub és accelerar el desenvolupament de nous tractaments a través de tecnologies revolucionàries per “aconseguir anar més enllà de la investigació tradicional”.
A través d’aquest mètode la companyia pretén accelerar el desenvolupament de noves teràpies per a millorar la vida dels pacients a escala mundial i contribuir al llançament de 20 nous medicaments abans del 2030 en àrees clau com l’oncologia, les malalties cardiovasculars, renals i metabòliques, respiratòries i immunològiques, així com malalties rares, vacunes i immunoteràpies. Des del 2023 la companyia britànica ja ha posat en marxa fins a 387 projectes d’R+D i més de 190 assajos clínics al hub barceloní.
La innovació científica del hub es recolza principalment en la digitalització. Actualment, ja hi ha més de 35 projectes que incorporen intel·ligència artificial i sistemes avançats de ciència de dades. A més, disposa d’un equip d’experts en digital health que dona suport al desenvolupament clínic a través d’accions com el reclutament de pacients, el monitoratge remot o l’anàlisi de dades. Aquestes tecnologies emprades per AstraZeneca l’han convertit en una palanca essencial de la recerca biomèdica a escala internacional, reforçant el posicionament de Barcelona i Catalunya com a enclavaments estratègics dins del sector de la recerca científica a Europa.
De fet, des de l’arribada del hub a Barcelona, AstraZeneca ja s’ha convertit en el principal motor de l’ecosistema català de ciències de la vida, amb un impacte sostingut en la generació d’ús d’alta qualificació i l’atracció de talent i inversió. Només durant el 2024 AstraZeneca va destinar 257,6 milions d’euros i va dur a terme 540 contractacions a Catalunya.
Actualment, al hub s’hi estan desenvolupant aquests més de 300 projectes, però la companyia n’ha presentat tres. Un d’ells és el que està desenvolupant la filial Evinova, que a través de la intel·ligència artificial està treballant per redefinir la confecció dels fàrmacs. Concretament, estan treballant per millorar la participació dels pacients en els diferents assajos clínics a través d’un entorn digital facilitant-se la seva participació.
Per altra banda, la companyia també ha situat a Barcelona un projecte europeu per a trobar nous tractaments per a malalties cardiovasculars a través de la IA i noves tecnologies. En total aquest projecte ha rebut un finançament de 17 milions d’euros, 15 dels quals provinents de la Unió Europea amb impacte sobre 15 països i amb l’ajuda de 15 socis. Finalment, des de Barcelona també s’està treballant per millorar el cicle de descoberta de medicaments a través de la IA. Concretament d’AstraZeneca asseguren que gràcies a les noves tecnologies poden reduir el cicle en un 30% i millorar en el disseny i fabricacions dels tractaments finals.
Aposta per Barcelona, sí, però calen compromisos
A més, el CEO de la companyia a Espanya, Rick Suárez, ha demostrat als presents a la inauguració la confiança d’AstraZeneca amb Barcelona anunciant que recentment han ocupat també la cinquena planta a l’edifici per continuar creixent. En total l’empresa ocuparà 8 de les 14 plantes de l’edifici, la qual cosa suposa una superfície total de 30.000 metres quadrats.
Tot i el to de celebració, el directiu també ha instat les autoritats presents que treballin per generar un entorn pròsper per a la competitivitat i inversió en salut. “Barcelona és una potència consolidada, però per ser líders del sector hem de continuar invertint en nous medicaments i que tothom hi pugui accedir”, ha sentenciat Suárez. En aquest sentit, el directiu ha demandat a les administracions “agilitat, estabilitat i visió a llarg termini”.
El guant l’ha recollit el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha anunciat un augment del pressupost en recerca de cara als pròxims anys a Catalunya. Concretament, Illa ha anunciat una inversió de fins a 2.000 milions d’euros dedicats a la innovació al país en els pròxims cinc anys. Això suposaria uns 400 milions d’euros més cada any fins al 2030. “Som un referent indiscutible en innovació” ha assegurat Illa, que ha recordat que Catalunya va decidir ja fa anys que Catalunya va triar la ciència com a mètode de creixement i prosperitat.
Per la seva part, la ministra de Sanitat, Mónica García, ha destacat que la posada en marxa del hub d’AstraZeneca genera un “win-win-win” en el que guanyen tant els pacients, com els sectors públic i privat. A més, ha agraït a la companyia l’aposta per Barcelona com un dels “motors de la innovació a Europa”.
Finalment, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, també ha volgut fer valdre els avenços científics que es faran d’ara endavant al hub d’AstraZeneca, ja que gràcies al sistema sanitari públic es garantirà que arribin a tothom que ho necessiti. Fora dels comentaris científics, l’alcalde també ha anunciat que de cara a l’any que ve començaran les noves obres de pacificació de l’avinguda de Roma que aniran des de l’edifici Estel fins a l’estació de Sants, convertint-la en una nova zona verda per a la ciutat.
