TheNBP Factory

Javier Guiu Farrè, participante del programa Siempre Acompañados de la Fundació La Caixa. © Martí Pujol Bonastre / Fundació La Caixa
Javier Guiu Farrè, participant del programa Sempre Acompanyats de la Fundació La Caixa. © Martí Pujol Bonastre / Fundació La Caixa

Una trucada per a trencar amb la soledat no desitjada

La Fundació 'La Caixa' impulsa el programa Sempre Acompanyats per atendre persones grans en situació de soledat i posar en valor la importància d’escoltar les seves històries. Una soledat sovint imperceptible, però que ja afecta més de tres milions de persones grans a tot Espanya. Només a Barcelona, gairebé un 20% de la població major de 65 anys declara sentir-se sola.

Ring, ring. Sona el telèfon. I no és una trucada qualsevol. Una persona despenja a l’altra banda. “Hola, com estàs?”. Amb aquest gest, aquesta pregunta i sota el lema “la soledat no es veu, se sent”, la Fundació ‘La Caixa’ ha llançat una acció amb l’objectiu de fer visible una realitat que afecta prop de tres milions de persones grans a Espanya. A Barcelona, segons l’última enquesta Òmnibus, un 18,7% de la població major de 65 anys declara sentir-se sola a vegades (un 14,6% de la població) o sovint (un 4,1%).

La iniciativa vol visibilitzar aquesta realitat a vegades imperceptible. Així, a través d’una cabina telefònica, les persones que contesten al telèfon poden conèixer les històries del Javier, el Josep, la Maria Teresa i la Blanca: tots comparteixen ―a l’altre costat del telèfon― les seves experiències de soledat no desitjada i la seva evolució després de passar pel programa Sempre Acompanyats de la Fundació ‘La Caixa’. D’aquesta manera, l’acció vol mostrar una realitat mitjançant una trucada que, al mateix temps, es converteix en una ‘trucada’, una crida, a la societat.

La missió del programa Sempre Acompanyats és empoderar les persones grans en situació de soledat posant-les al centre, com a subjectes actius del seu propi procés d’envelliment, i acompanyant-les en la cerca d’una vida plena a partir del foment de les relacions de benestar i de suport. Així mateix, el programa aposta per la implicació de la ciutadania i l’entorn comunitari per construir aliances i treballar en xarxa. L’objectiu és sensibilitzar la ciutadania i minimitzar les situacions de soledat de les persones grans.

El programa ha atès de manera personalitzada més de 1.400 persones grans a Catalunya i més de 3.300 de tot Espanya i Portugal el 2025, un 32 % més que durant el mateix període de l’any passat. Tot això, a través d’entitats socials locals i mitjançant una metodologia innovadora i en constant evolució amb la comunitat i les administracions.

En els seus més de 10 anys de trajectòria, el programa s’ha consolidat com a projecte pioner tant en l’abordatge de la soledat com en el model d’intervenció. Segons l’últim estudi dut a terme, en els sis primers mesos d’intervenció, els participants es mostren capaços de reduir els sentiments de soledat, sigui soledat social, emocional o existencial.

Més del 80 % dels participants experimenten un augment de confiança, se senten amb més capacitats per fer front a la soledat i treballen en el seu creixement personal. Un 85 % comprenen millor les seves emocions i connecten més amb els seus amics i familiars. A més, el 95 % dels participants, que en entrar al programa estaven malament, perceben una millora del seu estat emocional.

Blanca, participante del programa Siempre Acompañados de la Fundación ”la Caixa”, con una de las técnicas del programa. ©
Blanca Polanco, participant del programa Sempre Acompanyats de la Fundació ‘La Caixa’, amb una de les tècniques del programa. © Martí Pujol Bonastre / Fundación ‘La Caixa’

Fomentar les relacions socials per tenir una vida plena, amb sentit i significat

L’augment de l’esperança de vida, les noves formes de convivència familiar i una organització diferent de l’ús del temps plantegen una realitat cada vegada més complexa de la qual sorgeixen nous reptes, com ara la soledat. El programa de Gent Gran de la Fundació ‘La Caixa’, amb més de cent anys d’història, té com a objectiu abordar aquests nous desafiaments que es presenten en la vellesa.

Està demostrat científicament que afrontar la soledat i millorar les relacions socials aporta beneficis poderosos: l’augment de l’adaptació psicològica davant les situacions de pèrdua, malaltia o estrès crònic; la millora de la salut, de l’estat emocional i de l’esperança de vida; l’increment de la qualitat de vida, i la disminució de les probabilitats d’emmalaltir i patir demència. Així mateix, el programa ha constatat que fomentar les relacions socials facilita una vida plena, amb sentit i significat.

José Perucho, participant del programa Sempre Acompanyats de la Fundació ‘La Caixa’. © Martí Pujol Bonastre / Fundació ‘La Caixa’

Actualment, el programa Sempre Acompanyats s’implementa en 13 territoris de tot Espanya. A Catalunya, la iniciativa s’impulsa des de Sabadell, Terrassa, Tortosa, Girona, Tàrrega, Santa Coloma de Gramenet i Lleida, en col·laboració amb entitats socials locals. Així mateix, el programa també s’implementa a Lisboa i Oporto. En total, enguany ha impulsat més de 540 activitats comunitàries complementàries que han arribat a 12.000 persones.

“La soledat estreny, estreny, cada vegada estreny més. Llavors dius: “Déu meu, o em moro me’n surto d’una vegada”. Perquè no tens ganes de fer res. Ni de parlar ni d’agafar el telèfon, ni de sortir… Estàs tan ofuscada pensant que estàs sola… “Ai, que sola que estic! I què faré tan sola?”. I no penses en res més. La soledat és horrorosa”. Així se sentia fa un temps la Maria Teresa Mazón Sans.

“Tenia una casa enorme i va arribar un moment que m’enfonsava, el pis em venia gran. Va ser la primera vegada en la meva vida que em vaig trobar sola”, explica. “Vaig començar a dir “estic sola”. Cada vegada parlava menys, no parlava ni amb mi”, recorda. Descriu una soledat que “et va embolicant: ets en un forat i et va enfonsant, ets allà dins i et fa la sensació que cada vegada ets més avall”.

Per aprendre a lluitar contra la seva soledat, la Maria Teresa ha tingut l’ajuda del programa Sempre Acompanyats de la Fundació ‘La Caixa’. La Maria Teresa va acudir a aquest servei derivada pel seu psicòleg. La tècnica de Sempre Acompanyats, a través del contacte habitual amb ella, l’ha anat guiant perquè assolís els seus objectius: “Veus aquella llibreta d’allà? Aquí hi ha tot el que l’Ana m’escrivia que havia de fer. Em va ajudar molt. Em deia: “Bé, Maria Teresa, què has fet avui al pis nou?” Doncs hauria de comprar uns quadres. Apuntava a la llibreta: “Aquesta setmana comprarem els quadres”. El programa l’ha ajudat a millorar el seu benestar: “Em van ensenyar a viure com jo vull”.

María Teresa i la tècnica del programa Sempre Acompanyats que va donar seguiment al seu cas.© Martí Pujol Bonastre / Fundació ‘La Caixa’

A més del programa d’acopanyament, la Fundació ‘La Caixa’ també ha posat en marxa el postgrau en Atenció a Persones en Situació de Soledat de la Universitat de Vic (UVic-UCC), enfocat als professionals de l’àmbit social i sanitari per afavorir una intervenció i un abordatge integral de la soledat. Es tracta del primer programa d’aquestes característiques en llengua espanyola que aborda la soledat des d’una perspectiva global i multidisciplinària.

“La trucada de la soledat”: una experiència per parar i escoltar

Amb la finalitat de fer visible el fenomen de la soledat i fer-hi llum, la Fundació ‘La Caixa’ ha llançat creada en col·laboració amb quatre persones grans que han estat ateses pel programa Sempre Acompanyats. Una trucada a una cabina telefònica convida la societat a escoltar, a reflexionar i a actuar. És una trucada telefònica, però també és una ‘trucada’, una crida social: un so que ens porta a frenar uns instants per reflexionar, comprendre i viure d’una manera més present, empàtica i propera. Les persones que visquin l’experiència a la cabina situada actualment al CaixaForum de Sevilla, o a través del format online, poden deixar els seus missatges en format d’àudio o escrits, i tots arribaran a persones grans en situació de soledat.

La trucad telefònica de la campanya convida a escoltar, a reflexionar i a actuar. © Fundació ‘La Caixa’

“La soledat s’assembla molt al dolor que provoca estar malalt. Et va desgastant. Sents que no serveixes per a res, que cada vegada fas menys coses… Com si desapareguessis per als altres i per a tu mateix”, explica el Josep Perucho Miralles a la trucada. “Saber que hi ha algú que t’escolta, que es preocupa per tu, que et pregunta “Com estàs?” de cor…, em va salvar de no enfonsar-me. Aquesta va ser la mà que em va fer aixecar el cap en els moments en què no veia cap sortida a la meva vida”, explica el Javier Guiu Farrè.

“El programa Sempre Acompanyats em va ajudar a adonar-me que m’havia anat fent petita i m’havia oblidat de qui era. Ara he après a estimar-me una altra vegada, a prioritzar-me, a cuidar-me com sempre havia cuidat els altres”, relata la Blanca Polanco Borràs. “Vaig recuperar la sensació de no estar aïllada ni tancada, de tornar a existir”, afegeix la Maria Teresa Mazón Sans.

“La trajectòria del programa Sempre Acompanyats ens ha ensenyat que l’escolta és una habilitat imprescindible per a la transformació social. Saber que hi ha algú amb qui pots comptar millora l’estat d’ànim de les persones, especialment les que es troben en situació de soledat. Per això, des de la Fundació ‘La Caixa’ continuem apostant per acompanyar-les per contribuir a millorar el seu benestar”, ressalta el subdirector general de la Fundació ‘La Caixa’, Marc Simón.