El Balcó Gastronòmic i els seus inquilins es preparen per viure el primer estiu. Poc trepitjat encara per la majoria dels barcelonins, amb l’antiga i conflictiva imatge del Port Olímpic encara en la memòria, els restaurants d’aquest nou espai gastronòmic a la ciutat porten mesos de prova i error, corregint el que no funciona i perfeccionant el que sí, a l’espera que les vacances i el sol els converteixin en la gran sorpresa de la temporada. Si pot ser, no només per als turistes, amb els locals també atrevint-se a fer-se’l seu. És el cas de Nuara, el setè local de la família de restauradors darrere de Ca la Nuri.
L’última incorporació a Familia Nuri es va plantejar l’any passat amb la finalització de la concessió del seu primer establiment, situat a peu de platja, al Somorrostro, just davant de l’Hospital de la Mar, tal com explica Ricard Noguera, de la segona generació. Sense saber si la podrien renovar per deu anys més o no, els va arribar la possibilitat de formar part del Balcó Gastronòmic, no massa lluny de Ca la Nuri i, a més, amb l’avantatge que aquí els contractes s’allarguen durant més temps (16 anys). Nuara s’ha acabat sumant així a una llista formada per Ca la Nuri, la primera aposta de platja de l’empresa; Xiroi, al passeig marítim de la Nova Icària; Arrozal, a la ZAL del Port de Barcelona; Bar Nuri, a la Rambla del Poblenou, i el local que tenen al Time Out Market. “Tot ho tenim a prop. Puc anar caminant a tots”, resumeix el Ricard.
No era la primera vegada, però Noguera va tornar a lligar-se la manta al cap i va posar mans a l’obra amb el que és fins ara el seu projecte més ambiciós. Amb una superfície de 800 metres quadrats (repartits entre més de 500 metres quadrats a l’interior i gairebé 300 metres quadrats de terrassa), s’ha convertit en el restaurant més gran que mai ha tingut la família, que ha suposat una inversió dos milions d’euros. “Confiem en el boca a boca”, sosté el restaurador, conscient que la ubicació és encara una gran desconeguda, més després que la Copa de l’Amèrica no servís massa per popularitzar-la. No ajuda tampoc que hagin quedat locals buits. “Ens endarrerirà. És com quan vas a un centre comercial i hi ha botigues tancades”, assegura, preocupat per les dimensions dels espais que queden pendents d’omplir al Balcó Gastronòmic, gestionat per l’empresa municipal B:SM, ja que assenyala que no hi ha tantes companyies que puguin posar-se al capdavant.
Obert des de finals de desembre, els primers mesos d’activitat a Nuara han anat mesurant la demanda, però també han hagut de tenir paciència per acabar de trobar l’equip, un dels principals reptes del sector. “Si pagues bé, la gent ve”, remarca el restaurador. Una decoració calmada dona la benvinguda a un local sense massa taules, amb la cuina a la vista i el producte fresc passejant-se en una gran safata perquè el triïn els comensals. “Busquem donar un toc de més qualitat i tranquil·litat”, explica el gerent, a qui no li agrada que se li etiqueti com a grup de restauració. Fins i tot hi ha un reservat a l’interior de Nuara.
El tiquet mitjà puja en comparació amb la resta de locals i se situa en els 60 i els 80 euros, enfront dels 50 euros de Ca la Nuri, els 30 euros de Xiroi i els 20 euros de Bar Núria. El peix salvatge i la carn madurada, passats per la brasa, són els grans protagonistes de Nuara, en una carta on no poden faltar els clàssics de la família, els arrossos, des d’un caldós de llamàntol —cal armar-se amb pinces— fins a d’altres de gamba vermella o de llom baix de vaca a la brasa. “A vegades hem intentat canviar la carta, però la gent sempre ens demana la paella”, assenyala el Ricard. Però també hi ha espai per a la innovació, amb porros escabetxats amb meunière de ceps, avellanes i brots. Tot això, acompanyat per una immensa carta de vins, consultada via tablet per conèixer fins a l’últim detall de cada ampolla. Sense oblidar les postres, amb sorpreses com la pavlova de maduixes.
Una història de més de 60 anys
Tota aquesta tradició va començar amb la Nuri i el Jordi, els pares del Ricard. Van venir de Manresa i es van instal·lar al Poblenou, on van obrir l’any 1962 el Bar Núria, al carrer Espronceda. Sense cap mena de formació i amb només 24 anys, la Nuri es va posar a cuinar i el seu marit a atendre els clients. El seu fill no es cansa de repetir que es van passar 14 anys sense fer festa, només amb el dia de Nadal tancant a les tres del migdia.
Però la cuina de carbó no li anava bé a la mare, que va acabar amb asma, i es van mudar a l’Eixample, on van obrir una cafeteria, el Salamero, al carrer d’Aragó. A prop de la Basílica de la Puríssima Concepció i una clínica, els clients van venir fàcilment i la primera generació de la saga va començar a assaborir una vida més tranquil·la, sense fogons i només havent-se de preocupar pels entrepans.
Va acabar arribant la moda de les cafeteries i tot es va complicar, veient que els competidors es multiplicaven pel barri. Amb tots els germans acostumats des de ben petits a ajudar al negoci familiar, el Ricard es va buscar la vida i es va posar a vendre mobles. Malgrat estar pensant en altres coses, els va proposar als seus pares que oferissin peix fregit i tapes marineres al bar. Així va néixer Ca la Nuri a la dècada dels 90, on aviat van arribar les cues i van començar a servir-se paelles i fideuades. El bar que abans havia estat cafeteria se’ls va quedar petit i van buscar-ne un altre, no gaire lluny, a Consell de Cent. La mudança es va fer en un pont de la Puríssima i va obrir Ca la Nuri Eixample, que actualment es diu Terra Ca la Nuri i està fora del perímetre de Familia Nuri, en mans del germà del Ricard, el Jordi.
El Ricard continuava vivint al Poblenou on havia nascut i passejant pel passeig marítim va veure un local de copes en traspàs. Aquí s’inaugura Ca la Nuri l’any 2003. La mare se’n va anar cap a la platja i el pare es va quedar a l’Eixample. Fins que tots dos es van jubilar i van deixar el negoci a la segona generació, amb el Ricard i el Jordi seguint diferents camins: el primer apostant per fer créixer l’empresa, amb una plantilla actual de 180 treballadors, mentre que el segon s’ha concentrat en un únic local. “Espero que d’aquí a 10 anys continuïn els meus fills, la Laura i el David”, diu el Ricard, de 63 anys. A l’espera de la prova de foc de Nuara aquest estiu, el gerent de Familia Nuri no creu que incorporin més locals pròximament, concentrats ara a consolidar una oferta que s’està accelerant.
