Als anys 30, dues dones catalanes, Mari Pepa Colomer i Dolors Vives, van conquerir els cels de Barcelona, desafiant un món que reservava les ales per als homes. Avui, la Sala Colomer a la T1 de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, davant de les portes del Pont Aeri, ret homenatge a Mari Pepa, mentre l’eco de les seves fites i les de Dolors ressona en cada enlairament. Aquesta és la tercera entrega de The New Barcelona Post sobre les històries relacionades amb l’aeroport, on l’aviació i els somnis acaben convergint.
Ales de llibertat
Als anys 20 i 30, Barcelona vibrava amb el futur. Els aeròdroms de Canudas, la base Aeronaval i el camp francès a El Prat eren més que terra i hangars: eren l’escenari on els somnis prenien vol. Entre el rugit dels motors i l’olor de combustible, Mari Pepa Colomer i Dolors Vives, amigues unides per la passió de volar, van decidir que el cel també era seu. Les seves històries, teixides als aires de Catalunya, són un testimoni de valentia i lluita per un lloc a un món que no sempre les acollia.
La pionera del cel català
Mari Pepa Colomer va néixer a la Barcelona de 1913, filla d’un industrial tèxtil progressista i una mestra que defensava l’educació femenina. Des de petita, somiava amb volar: als set anys, va saltar d’un balcó amb un paraigua, fet que li va costar dues cames trencades i una lliçó clara: un vol requeria preparació. El 1930, amb 17 anys, pedalejava des de Gràcia fins a l’aeròdrom Canudas, convencent Josep Canudas, director de l’Escola d’Aviació de Barcelona, per ser la seva primera alumna femenina. La seva mare, pensant que assistia a classes de cultura general, va descobrir la veritat en veure-la a la portada de La Vanguardia el 22 de gener de 1931. Amb 60 hores de vol, Mari Pepa es va convertir en la primera dona catalana amb llicència de pilot.
No es va conformar: el 1932, va destacar al concurs d’aviació de Cardedeu, i el 1935 es va convertir en la primera instructora de vol a Espanya, formant pilots a l’Escola Catalana d’Aviació i la Cooperativa de Treball Aeri de Catalunya, que va ajudar a fundar. Per a ella, volar era la seva manera de demostrar que les dones podien liderar.
Dolors: La determinació que va alçar el vol
Dolors Vives, nascuda a Valls el 1908, va trobar la seva vocació el 1932 en veure Mari Pepa aterrar a El Prat. Aquell moment la va marcar. Es va matricular a l’Escola d’Aviació de Barcelona, també sota la tutela de Canudas, i el 1934, gràcies a una beca de l’Aero Popular, va obtenir la seva llicència de pilot. Més reservada que la seva amiga, la Dolors deixava que la seva determinació parlés per ella. Va volar sobre els Pirineus en una travessia aèria a La Seu d’Urgell el 1932 i, com la Mari Pepa, es va convertir en instructora l’any 1935. Als hangars de Canudas, totes dues compartien rialles, confidències i vivien una cosa en comú: un cel sense barreres.
Heroïnes del cel republicà
Quan va esclatar la Guerra Civil el 1936, el rugit dels motors es va barrejar amb l’estrèpit de la guerra. Els camps d’aviació de Barcelona es van convertir en el cor de la resistència, i la Mari Pepa i la Dolors no van dubtar a unir-s’hi. Colomer, instructora a l’Escola de Pilots Militars, va formar uns 70 aviadors per a la Força Aèria Republicana. Va pilotar missions de reconeixement a les costes catalanes i va traslladar ferits des del front d’Aragó a hospitals de Barcelona. Pilotant un de Havilland Dragon, va transportar subministraments i va llançar propaganda antifranquista. En els últims dies de la guerra, va arriscar la vida evacuant milers de republicans a França sota l’amenaça de caces enemics.
La Dolors, amb el rang d’alferes, va patrullar els cels de Barcelona i València, vigilant moviments aeris i donant suport a missions logístiques. Juntament amb la Mari Pepa, va entrenar joves pilots i va compartir moments de camaraderia als hangars d’El Prat, on la pols i el cansament no apagaven la seva esperança. Els aeròdroms Canudas i Aeronaval, avui part de les pistes d’El Prat, van ser la seva base i el seu orgull.
L’exili i un llegat etern
La victòria franquista del 1939 les va allunyar dels avions. La Mari Pepa va fugir a Tolosa i després a Anglaterra, on es va casar amb Josep Maria Carreras, el seu instructor i company republicà. A Surrey, va criar la seva família, sense tornar a volar professionalment. El seu llegat perdura: Iberia va batejar un Airbus A320neo en el seu honor, que avui cobreix, entre d’altres, la línia Barcelona-Madrid, sortint sovint des de les portes davant de la Sala Colomer. La Dolors es va quedar a Catalunya, tenint cura dels seus pares, i es va casar amb un metge vidu, pare de 10 fills, exercint com a professora de piano. Mai més va tornar als comandaments d’una aeronau.
Un homenatge a les dones i a Barcelona
La Mari Pepa i la Dolors no només van conquerir el cel; van desafiar els prejudicis del seu temps. A la Segona República, cada vol va ser una victòria contra un món que les volia a terra. Els aeròdroms de Barcelona, des de Canudas fins a l’Aeronaval, van ser casa seva i el seu escenari. Avui, cada avió que s’enlaira des d’El Prat porta una mica de les seves ales, recordant-nos que el cel pertany a aquells i aquelles que s’atreveixen a somiar.
