La veu de Barcelona ressona a nivell internacional, i no només en innovació, emprenedoria, gastronomia o fins i tot oci, sinó també en drets. “Quan Barcelona parla, el món escolta, i això és una responsabilitat”, ha defensat l’alcalde, Jaume Collboni. I encara més: “És una responsabilitat en un temps en el qual ens ha tocat viure un huracà i involució a tot el món”.
I aquesta veu de Barcelona no emana només de l’Ajuntament, sinó també de la societat civil, dels seus professionals o de les entitats del tercer sector, com ha resolt Collboni en una nova sessió del cicle Moments Estel·lars, organitzat per The New Barcelona Post amb la col·laboració de Casa Seat, Barcelona Global i Must Media Group, coincidint amb l’equador de mandat de l’alcalde.
En una situació en la qual estan en risc la llibertat d’expressió, el respecte a la democràcia o els drets LGTBI, segons l’alcalde, les ciutats s’han erigit com a “baluard en defensa dels drets i les llibertats democràtiques i dels valors fundacionals europeus”, ha proclamat en una sessió conduïda, com és habitual, pel periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira.
De fet, Collboni està adquirint una dimensió internacional que no tenia intenció d’exercir, segons ell. Tant és així que a l’agost liderarà una delegació d’alcaldes que visitaran el d’Estambul, Ekrem Imamoglu, empresonat acusat de corrupció pel règim de Recep Tayyip Erdogan. “El que tenim davant, i ja dins d’Europa, no és un relleu cíclic de la política en el qual s’alternen dretes i esquerres; el que tenim davant és un risc real d’involució, i ja el tenim dins d’Europa, d’Espanya, de Catalunya i de Barcelona”.
En aquest context, les ciutats alcen la veu, i la de Barcelona no passa desapercebuda. Les polítiques de la capital catalana s’observen des d’altres urbs amb problemàtiques similars. De fet, algunes són “l’enveja de mig món”, ha assegurat Collboni, en referència a la futura eliminació dels pisos turístics. Aquesta mesura, prevista per a 2028, tindrà efectes tant en el turisme com en l’habitatge, dos de les prioritats de la ciutat.
“Encara patim un model de turisme massificat que, encara que en part ens reporta beneficis, té conseqüències que hem de revertir, i ho estem fent”, ha agregat l’alcalde. I per “desmassificar i desconcentrar” el turisme en determinades zones de la ciutat, han de prendre’s mesures, com la que assegura que es tancarà durant els pròxims dies en referència als creueristes que fan escala a la ciutat: “Hem de prendre decisions que comencin a restringir i limitar l’arribada de creueristes d’escala”.
“Començarem a prendre decisions acordades amb el Port per començar a limitar i a reduir el nombre de creueristes d’escala”, ha insistit l’alcalde, en referència a aquells visitants que arriben al port, desembarquen per unes hores i tornen a salpar. I és que, com ja va defensar l’any passat en una sessió també organitzada per TheNBP, Collboni aposta per prioritzar els creuers en els quals Barcelona exerceix de base, ja que els d’escala impliquen un ús més intensiu de l’espai públic i menys retorn per a la ciutat.
Al marge d’aquesta gestió del turisme i de la diversificació de l’economia, Barcelona té una prioritat: garantir l’accés a l’habitatge. Collboni, el Govern municipal del qual ha posposat la reforma del 30% de reserva d’habitatge per al pròxim mandat, ha posat en valor que els preus del lloguer han deixat de pujar, després d’una dècada d’augment constant: “Estem aplicant la regulació dels lloguers i l’eliminació dels pisos turístics per el 2028, i això contribueix al fet que hi hagi menys especulació i que comenci a baixar el preu del lloguer”.
L’accés a un habitatge assequible és un dels elements que conformen la ciutat del futur que projecta Collboni. La Barcelona de 2035 —perquè “una ciutat ha de tenir projecte i saber cap a on va”— ha d’oferir oportunitats i habitatge perquè cap ciutadà es vegi obligat a anar-se’n; ha de ser una ciutat de cultura i econòmicament equilibrada. “Darrere de tot hi ha una idea, que és fer una ciutat assequible; aquest seria per a mi el major èxit”.
Aquesta Barcelona del futur es dibuixa també mitjançant transformacions urbanístiques, com la Sagrera, la Marina del Prat Vermell, Sants i les obres del passeig marítim de la Mar Bella. “Aquest és el millor treball del món, en la millor ciutat del món, i això també és veure que projectes que eren un somni per a molts ara ja tenen màquines funcionant”, ha dit en referència a la Mar Bella.
Dins d’aquests projectes de transformació, s’inclou la de Montjuïc, que acaba de moure la primera fitxa: la ciutat transformarà el Sant Jordi Club perquè pugui acollir fins a 9.000 espectadors. Amb una inversió de 70 milions d’euros, es preveu que les obres estiguin llestes el 2029, per gairebé triplicar la seva capacitat, ara de 3.500 espectadors. “Avui hem anunciat un concurs internacional per refer el Sant Jordi Club, per fer-lo més gran i més tecnològic”, ha remarcat Collboni.
“Mai un Govern municipal tan petit havia fet tant en tan poc temps”, ha proclamat Collboni, al capdavant d’un equip en minoria i monocolor. Malgrat aquesta minoria, compta amb suports a l’altre costat de la plaça Sant Jaume, amb Salvador Illa com a president de la Generalitat. De fet, l’alcalde ha enumerat les tres peticions que va fer a Illa quan va assumir la presidència: més mossos per millorar la seguretat; més habitatge públic, i més metro; “De les tres coses que vaig demanar al president, les tres estan en marxa”.
De la veu internacional a les gavines
Per avançar, segons Collboni, “el primer que ha de fer un alcalde és reconèixer que hi ha un problema i no negar-lo”, i ha de fer-ho escoltant els ciutadans. I és que les preocupacions de la ciutadania sovint es mouen més enllà de la projecció internacional de Barcelona o del panorama geopolític. Una ronda de preguntes als assistents de la sessió ha estat suficient per corroborar-ho: intervencions sobre obres, mobilitat i, fins i tot, coloms i gavines. “En efecte, les gavines han canviat de comportament, i estem veient què passa. Hem d’insistir a dir a la gent que no doni menjar als animals de la ciutat”.
Arran d’aquesta escolta de la ciutadania, el Govern de Collboni va iniciar el mandat “agafant una escombra”, davant les queixes de l’estat de l’espai públic, i posant en marxa el Pla Endreça. “Soc un alcalde que camina, i això et dona una perspectiva de la ciutat”, en permetre-li parlar amb ciutadans, veure el desenvolupament d’obres i projectes i detectar problemes. Collboni ha posat el focus en un d’ells: l’incivisme, que aspira a combatre amb la reforma de la coneguda com a Ordenança de Civisme. “La tenim preparada, i espero que els grups municipals la tramitin, perquè el que fa és augmentar sancions i tipificar nous comportaments que abans no estaven contemplats”.
“Els pròxims mesos parlarem molt de civisme”, ha anticipat l’alcalde. I és que Collboni ha garantit que “Barcelona està millor que fa dos anys; tenim reptes, tenim problemes, però estem millor” respecte a quan va assumir el càrrec. Però ha anat més enllà: “Estarà encara millor d’aquí dos anys”.
