Ca l'Alier
La iniciativa de Nacions Unides s'ubicarà a Ca l'Alier. © Curro Palacios

Barcelona atreu la seu d’un programa de l’ONU per reduir la bretxa digital en l’educació

Tenir el Mobile World Congress juga a favor de la capital catalana

Barcelona continua demostrant el seu lideratge internacional. La capital catalana ha estat escollida per acollir el centre tecnològic Giga, una iniciativa de Nacions Unides que treballa per garantir la inclusió educativa i digital dels nens, clarament afectada amb la pandèmia, especialment als països en desenvolupament. Unicef, l’agència de l’ONU per a la infància, i la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) impulsen el programa, que compta amb un pressupost de gairebé cinc mil milions d’euros per connectar a Internet totes les escoles del món de cara a 2030.

En només tres anys des de la seva creació, el programa Giga ja ha servit per detectar més d’1,1 milions d’escoles en les quals cal actuar i connectar uns 3.700 col·legis a països com Kenya, Sierra Leone, Ruanda, Botswana, el Kazakhstan i Kirguizistan. D’aquesta manera, 1,35 milions d’estudiants i professors han pogut deixar enrere la bretxa digital.

A partir de finals d’any, l’antiga fàbrica tèxtil de Ca l’Alier serà la seu del programa, que compartirà espai amb la fundació municipal BIT-Habitat i el Centre de Coinnovació de la multinacional Cisco per a la transformació digital i la Internet de les Coses. Precisament, el centre Giga es nodrirà del ric ecosistema TIC que hi ha a la ciutat, buscant solucions als reptes que vol afrontar a través de la seva col·laboració amb les empreses, universitats, centres de recerca i institucions locals.

“El treball d’enginyeria que va començar amb el suport de la Musk Foundation, Ericsson i Dell, entre altres, es desenvoluparà i ampliarà a la ciutat que acull el Mobile World Congress i les principals companyies tecnològiques mundials. Això canviarà les regles del joc per a milions d’estudiants a tot el món”, sostenen des de Giga. “Barcelona és una ciutat reconeguda per la seva innovació tecnològica i les seves polítiques digitals a favor de la inclusió digital i de les solucions de codi obert. La ciutat donarà accés a Giga al seu vibrant ecosistema d’empreses tecnològiques i servirà per reunir tecnòlegs de mercats emergents en un espai físic per construir, col·laborar i escalar solucions de connectivitat per a nens”, afegeixen.

Un dels deures que té assignat el programa de l’ONU és el desenvolupament de noves solucions tecnològiques que assegurin la connectivitat a qualsevol país, a través de l’ús de blockchain, l’anàlisi d’imatges de satèl·lit i la intel·ligència artificial, sempre amb codi obert. També ha d’acabar de completar el mapa mundial d’escoles, pas essencial per poder arribar a elles i connectar-les.

“Barcelona és una ciutat reconeguda per la seva innovació tecnològica i les seves polítiques digitals a favor de la inclusió digital i de les solucions de codi obert. La ciutat donarà accés a Giga al seu vibrant ecosistema d’empreses tecnològiques”

L’elecció de Barcelona per part de Nacions Unides ha comptat amb el suport del Govern central, el Govern i l’Ajuntament. Aquest dilluns s’han reunit a la ciutat representants de les tres administracions amb els impulsors del projecte per avaluar els avenços en l’acord. “El centre tecnològic Giga consolida a Barcelona un ecosistema tecnològic de primera categoria amb una transició digital justa. L’Ajuntament treballa per tancar la bretxa digital a la ciutat; amb Giga, contribuirem a fer-ho també a la resta del món”, valora la tinent d’alcaldia d’Agenda 2030, Transició Digital i Relacions Internacionals, Laia Bonet.

Segons publica La Vanguardia, les tres administracions estan a punt de tancar el conveni que defineixi l’establiment a la ciutat del programa de l’ONU. S’espera que un equip científic d’una quinzena de persones s’instal·li inicialment a Ca l’Alier, entre els quals hi haurà enginyers i especialistes en blockchain, intel·ligència artificial i robòtica. La plantilla s’anirà ampliant segons les necessitats que tingui el projecte. Les administracions hauran d’aportar 17 milions d’euros de manera conjunta en els tres primers anys.