“Un emprenedor és un empresari que no guanya diners”; així ho veu Jordi Romero, cofundador de Factorial, i amb aquest humor realista ho ha explicat davant 200 joves empresaris congregats per Pimec Joves. Sigui com sigui, els emprenedors són una peça clau per a l’economia i la innovació, com ha defensat la presidenta de Pimec Joves, Gemma Roy: “L’esperit emprenedor ha de ser reconegut, acompanyat i reforçat”.
En la segona edició del Congrés de Joves Empresaris i Empresàries, figures destacades del panorama empresarial i emprenedor barceloní han relatat les seves aventures —i desventures—, posant el focus en els seus encerts i també en els seus errors, amb punts de vista diferents però amb elements comuns: el propòsit, la coherència i l’aprenentatge a base de prova i error. “Els joves empresaris busquen generar valor compartit i impulsar projectes alineats amb la sostenibilitat, el benestar social i la revolució tecnològica”, ha defensat Antoni Cañete. El president de Pimec ho ha dit en una conversa amb la directora general de Joventut de la Generalitat, Clara Quirante, que ha apostat per “treballar en una reforma de l’administració, per a fer-ho més fàcil i que, qui vulgui emprendre, pugui fer-ho”.
En aquest aprenentatge en el camí emprenedor, ha de potenciar-se el “no tenir ego”, com ha defensat el cofundador de Talkual, Oriol Aldomà, premiat durant la gala juntament amb Marc Ibós en la categoria d’Iniciativa Emprenedora. En el premi a la Innovació, ha estat reconeguda la cofundadora de Honest Chefs, Júia Pastor, que ha compartit la seva recepta per emprendre: “Comprendre quina necessitat de la societat estàs cobrint i ser capaç d’adaptar la teva idea per cobrir aquesta necessitat de la millor forma possible”. A tot això, Mariona Masnou, amb el guardó Relleu Generacional a Recuperacions Masnou, hi ha afegit els seus ingredients: innovar i ser resilient: “No hi ha un dia en què no hi hagi alguna cosa a solucionar”.
En aquest camí d’innovació i resiliència transita també Jordi Romero. El cofundador de Factorial ha repassat davant els joves empresaris el seu camí fins a liderar una startup que s’ha convertit en unicorn i referent tecnològic europeu. Tot va començar fa molts anys, quan els seus companys a l’escola començaven a jugar a videojocs en ordinadors, i ell jugava a desmuntar-los per veure com funcionaven. Va començar a programar per automatitzar tasques que realitzava per ajudar al seu pare, arquitecte, i després es va decantar per estudiar Enginyeria Informàtica a la UPC, on va descobrir que “no només era divertit fer software, sinó també vendre’l a empreses”.
Però el gran aprenentatge de Romero no va ser durant la carrera, sinó quan es va embarcar en l’aventura emprenedora d’un company seu, que els va dur fins a Silicon Valley a la recerca de finançament. “Aquí vaig descobrir que un emprenedor de Barcelona a Silicon Valley val el mateix que un emprenedor de Silicon Valley a Silicon Valley”. I així van aconseguir captar finançament, fins a un total de 20 milions, fins que el consell d’administració va apostar per vendre l’empresa: “Ens van oferir 20 milions, i ho vam rebutjar; després van ser 40, i ho vam rebutjar; després van ser 80, i ho vam rebutjar una altra vegada. Al final la vam vendre per 20, el mateix que havíem captat d’inversió”. I va tornar a Barcelona “amb una maleta plena d’aprenentatges però ni un duro”. Amb tot aquest aprenentatge i al costat de Bernat Farrero, van llançar el que ara és Factorial, amb un propòsit: solucionar els problemes d’empreses en la seva gestió a través de software: “Continuem buscant problemes per solucionar-los”.
El propòsit és clau també per a empreses com Vallformosa, Joncake i Two Poles. Malgrat venir d’àmbits tan diversos com l’enologia, els pastissos de formatge i la cosmètica, les tres empreses tenen un factor en comú: el propòsit en el seu ADN. “No pots simular un propòsit si no el tens. Per a mi és una cosa intrínseca a la companyia i s’ha de compartir amb tot l’equip”, ha defensat des de Vallformosa la seva CEO, Marta Vidal: “L’èxit és que la gent de l’equip comparteix aquest propòsit”.
En el cas de la fundadora de Two Poles, Anna Fuster, “el propòsit va estar molt abans que la marca i el producte”. I és que ella, llavors consultora financera en Mango, va començar a destinar molt de temps a investigar solucions cosmètiques i dermatològiques, amb l’objectiu de tractar la pell atòpica de la seva filla. Arran d’aquesta recerca, va anar trobant ingredients i fórmules amb gran potència, i va acabar per decidir-se a estudiar dermofarmàcia. Després va arribar un compte en Instagram i, després, Two Poles.
L’impuls de les xarxes socials és també un punt que comparteix amb Joncake, a més del propòsit. El del seu fundador, Jon García, va impulsar el seu negoci amb una fita clara: “El projecte va néixer de la intenció de fer el millor pastís de formatge del món”. Ara, les cues en els seus locals són un bon indicador d’aquest objectiu. “Al final, neix abans el propòsit que la marca. Quan vaig començar el projecte, la idea era trencar amb el que era el pastís de formatge habitual, fer una cosa diferent en la qual em pogués sentir identificat a nivell de creativitat i de cuina”. A base de passió i de coherència, la resta va anar arribant.
Aquesta coherència és bàsica per arribar també al públic, com ha destacat el cofundador de Vicio, Aleix Puig. “Ha d’haver-hi una coherència en tot el que es fa. Has de ser coherent i tenir el teu to, també sobre la base de les teves arrels”, ha defensat el que va ser el guanyador de MasterChef el 2019. Ara amb més de 40 locals de Vicio, l’empresa va arrencar “més amb una filosofia d’un ecommerce que d’un restaurant”. Així, Puig va sumar a l’equip fundador a Oriol de Pablos per impulsar una empresa digital. I ha tancat la seva intervenció amb una reivindicació: “Sempre han estat els de fora els que ens han ensenyat com es mengen les hamburgueses, i ara ho fa una marca jove d’aquí”.
I de la coherència, a la innovació com a motor, com passa en casos com el d’Smart Lollipop, un dispositiu mèdic amb forma de piruleta per recollir saliva per a anàlisi. Com ha explicat la seva cofundadora i CEO, Diana Ballart, la idea va néixer el 2017, i precisament ara acaben de rebre la certificació que necessiten per sortir al mercat, mentre realitzen un estudi clínic a Sant Joan de Deú: “El primer o segon trimestre de l’any que ve estarem en el mercat”, ha garantit. En aquest camí, és clau el rol de l’equip, segons la cofundadora i CEO de Blindstair, Marta Rodríguez: “S’ha d’incentivar que els membres de l’equip puguin dir la seva i provin noves idees”, sempre en favor de la innovació.
Aquesta innovació també és el motor de Bookline, que ha desenvolupat un assistent de veu per a restaurants, hotels i taxis. El seu general manager, Quique Roca, ha destacat que el projecte ha tancat recentment una ronda de 3,5 milions. “Han estat mesos de reunions, i hem rebut molts nos”, ha detallat davant els joves de Pimec. En aquest sentit, Ballart també ha posat el focus en els problemes per trobar inversió: “Els inversors no aposten prou per la innovació real. Com a país tenim molt de marge de millora, i alhora tenim la sort que som una societat motivada i emprenedora, i gràcies a això la innovació tira endavant”.
