Durant dècades hem viscut instal·lats en la idea que l’empresari o empresària és una mena de figura infal·lible, capaç de resistir qualsevol tempesta i d’aixecar el negoci a força de sacrifici personal. Aquest relat, que encara avui continua molt present, ha invisibilitzat una realitat incòmoda: les persones que lideren empreses també es cremen. També s’esgoten. També pateixen. I, fins ara, no disposaven de cap eina pensada específicament per a elles. Per això és tan rellevant que la Fundació Pimec, amb el suport de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, MGC Mútua i la Fundación Salud y Persona, hagi presentat la primera guia de burnout per a persones empresàries i autònomes. No és simplement un document més; és un canvi de mirada imprescindible.
Aquesta guia neix d’una constatació que ja no es pot ignorar: liderar una empresa implica una càrrega emocional molt elevada. Les persones que ocupen posicions de lideratge sovint treballen moltes hores, prenen decisions de risc, assumeixen incerteses constants i, a més, ho fan des d’una solitud que no s’acostuma a verbalitzar. Tal com remarca la Fundació Pimec, l’activitat empresarial comporta un estrès que pot derivar en un esgotament físic, mental i emocional profund. Fins ara, la narrativa sobre el burnout s’havia centrat sobretot en els treballadors i treballadores, però havia deixat de banda qui sosté bona part del teixit productiu del país.
Que aquesta sigui la primera eina creada exclusivament per a ús de persones empresàries és molt significatiu. No només perquè evidencia un problema silenciat, sinó perquè per primer cop es proposa una metodologia específica per detectar i abordar aquest risc. La guia incorpora un test de cribratge, desenvolupat amb l’Institut de Recerca – Hospital del Mar, que permet valorar el nivell d’esgotament, el distanciament mental i la sensació d’ineficàcia. És una aproximació rigorosa, que va més enllà del consell superficial i ofereix saber el nivell de burnout inicial amb criteris clars. I, sobretot, acompanya aquests resultats amb recomanacions concretes segons el nivell de risc detectat, un fet que converteix la guia en una eina realment útil i accionable.
Tanmateix, la importància de la guia va més enllà del seu contingut. La seva existència interpel·la directament la cultura empresarial. L’ideal del líder que sempre pot amb tot, que no descansa, que està disponible a qualsevol hora i que assumeix totes les responsabilitats de l’empresa com si fos un mur inamovible, no és només inhumà: és contraproduent. Quan la persona que lidera s’esgota, l’empresa també ho fa. Aquesta és la realitat que la guia vol posar damunt la taula i que fins ara s’havia esquivat.
Ara bé, perquè aquesta guia representi un punt d’inflexió real, cal que les persones empresàries i autònomes decideixin incorporar-la en la seva rutina i de si, a partir d’aquí, les organitzacions assumeixen que la salut mental també forma part de l’estructura d’una empresa saludable. La prevenció del burnout no pot ser un afegit: ha de ser una peça central del lideratge modern. Requereix revisar horaris, expectatives, processos i maneres de treballar. Requereix tenir converses incòmodes sobre límits, delegació i cura personal. Requereix, sobretot, abandonar la idea que cuidar-se és un signe de debilitat.
És evident que el repte és gran, però també ho és l’oportunitat. Disposar de la primera guia d’aquest tipus obre la porta a una nova manera d’entendre el lideratge empresarial: més humà, més sostenible i més alineat amb el benestar de totes les persones implicades en el projecte. En un context econòmic exigent i canviant, on la pressió és constant i les incerteses són la norma, tenir líders emocionalment sans no és només desitjable, és imprescindible.
El que vindrà a partir d’ara dependrà, en bona part, de com s’aculli aquesta iniciativa. Si la guia serveix per legitimar les emocions, per desestigmatitzar el cansament, per normalitzar la necessitat de suport i per canviar la manera com entenem la responsabilitat empresarial, llavors sí, estarem davant d’un abans i un després. De moment, el simple fet que existeixi ja és una victòria: és el primer pas d’un camí llarg que pot transformar el món empresarial. I, sobretot, és un recordatori necessari que liderar no ha de ser sinònim de cremar-se.
