La desinformació és un fenomen global, però la credulitat en veritat és força idiosincràtica i, per tant, força local: depèn dels territoris i de les seves cultures. I pot sorprendre però es veu que nosaltres som més aviat crèduls en comparació amb altres parts del món. Segons Ipsos Global Advisor, que analitza l’auge del fenomen de les fake news a escala mundial, els espanyols ocupen la cinquena posició del rànquing mundial a l’hora d’empassar-se notícies falses. Qui encapçala la llista? El Brasil, Aràbia Saudita, Corea del Sud i el Perú.
Concretament, segons l’enquesta d’Ipsos Global Advisor realitzada a 26 països, el 57% de la població espanyola admeten haver donat per bona alguna vegada una fake news, una notícia falsa. I això, en veritat, no és el pitjor: sinó que el fet de saber que estem contínuament exposats a notícies falses o informació confusa o manipulada (suposen el 62% del contingut publicat a Internet) fa que acabem renunciant a saber què és cert i què no. La sospita davant d’una imatge, un vídeo o una informació que llegim s’ha convertit en un hàbit més habitual del desitjable i la confiança en una forma de supervivència quotidiana. Hem perdut la nostra capacitat crítica?
Segons el periodista Gabriel Gatehouse només una societat que recuperi la confiança en la seva capacitat crítica pot evitar el col·lapse del debat públic. I la batalla no és només política: és, sobretot, cultural i simbòlica. És una batalla pel sentit.
L’escriptora Míriam Cano a Es mengen els gats —llibre molt recomanable per al trajecte en AVE de Barcelona a Madrid, per cert— recorda que “defensar la veritat no només consisteix en dir la veritat, sinó a crear les condicions necessàries perquè pugui ser escoltada i, amb sort, integrada”. I aquí és on el periodisme esdevé alguna cosa més que un ofici: esdevé infraestructura democràtica. La qüestió no és només saber què passa, sinó qui ens ho explica, i amb quina intenció. Perquè sense confiança en qui informa, tampoc hi ha confiança en la nostra pròpia capacitat de comprendre el món.
El filòsof estatunidenc Jason Stanley ho adverteix: l’autoritarisme contemporani no s’alimenta tant de la censura com de la confusió. No cal silenciar: n’hi ha prou amb saturar, distorsionar, exagerar. “L’exageració és la forma de la mentida moderna”, escriu també Cano al seu llibre. I enmig d’aquest soroll constant, la veritat queda diluïda, fragmentada, esgotada.
Davant d’això, el repte no és només informar millor. És construir espais on la informació pugui ser entesa, situada, processada. Espais on el lector no sigui tractat com un clic, sinó com un ciutadà. On el relat no busqui la catarsi ni el conflicte permanent, sinó el context, la proporció, el matís i el temps de lectura.
Perquè també hi ha una altra evidència: la gent està cansada de llegir segons què. A Europa creix el nombre de persones que eviten les notícies per l’excés de negativitat. A Espanya, tres de cada deu persones reconeixen que eviten informar-se sovint o molt sovint. I un 36% d’aquests afirma que les notícies tenen un impacte negatiu en el seu estat d’ànim.
No volem viure espantats, pensant que tot se’n va en orris per la delinqüència, per la immigració, per les guerres o per la falta d’inversió en infraestructures. Al final, una societat espantada és una societat més disposada a renunciar a llibertats a canvi de seguretat. Per això, el relat importa. I per això també importa com es construeix i des d’on.
I ull, que fer periodisme en positiu no és sinònim de blanquejar cap realitat ni edulcorar-la. És assumir la responsabilitat de construir un relat capaç d’explicar el malestar sense amplificar-lo, de transformar la incertesa en comprensió, la por en connexió, la turbulència en ecosistemes que s’entenen. És recuperar el llenguatge de l’esperança i de la confiança sense renunciar al rigor.
I avui celebrem que aquest espai de Good News i True Stories que cuidem a Barcelona amb tanta estima i dedicació es multipliqui també a una altra capital europea com Madrid. Ahir vam celebrar que l’estela del The New Barcelona Post creix i, a més, ho fa agafant forma pròpia, The New Madrid Post, amb una societat impulsada per BEKANE Media i The Good News Magazine. Com bé diu un dels seus pensadors i impulsors, l’arquitecte Fernando Caballero, “vivim a l’era de les ciutats. El segle XXI és el moment de les metròpolis”.
“Són el motor de l’economia, l’epicentre de la innovació cultural i els laboratoris on s’estan dissenyant les solucions als grans reptes del nostre temps. Són sistemes complexos, dins d’una xarxa global interconnectada, i a través del diàleg dins i entre elles, en la seva competència i, sobretot, en la seva col·laboració, es troba el camí per construir el nostre futur”. I així és com imaginem nosaltres també aquest futur. Enhorabona The New Madrid Post, i enhorabona Madrid per tenir a partir d’ara un espai, un magazine, que parli de tot allò que sí funciona.
