Contra pronòstic, el mercat d’oficines de Barcelona ha arrencat el 2026 amb més força de l’esperada. En un context global encara travessat per la incertesa —tipus d’interès elevats, tensions geopolítiques i decisions corporatives més lentes—, la capital catalana registra un primer trimestre amb creixements significatius tant en contractació com en inversió.
Les dades, provinents dels informes de Savills Aguirre Newman i Forcadell, divergeixen en xifres absolutes —principalment perquè Savills inclou grans operacions com la del Banc d’Espanya—, però convergeixen en el diagnòstic: el mercat no només resisteix, sinó que entra en una nova fase de maduresa.
Segons Forcadell, la contractació ha assolit els 74.000 metres quadrats, un 37% més que fa un any. Savills eleva aquesta xifra fins als 90.700 metres quadrats, amb un increment interanual del 58%. Més enllà de la diferència metodològica, el missatge és inequívoc: l’activitat s’accelera.
De la inversió en oficines a escala estatal, Madrid concentra el 47% i Barcelona el 53%
Aquest bon inici d’any té, en part, una explicació aparentment paradoxal. Algunes grans operacions previstes s’han retardat, cosa que ha moderat les expectatives inicials. Però, al mateix temps, la base de demanda s’ha revelat més sòlida i diversificada del que molts actors anticipaven.
En paral·lel, el context inversor comença a girar. A escala estatal, la inversió en oficines ha assolit els 950 milions d’euros en el primer trimestre de l’any —el millor registre dels últims quinze anys—, multiplicant per quatre el volum del mateix període de 2025, segons Savills Aguirre Newman. D’aquest volum, Madrid concentra el 47% i Barcelona el 53%, fet que situa la capital catalana com a principal receptor de capital en aquest inici d’any. Aquest retorn de la inversió coincideix amb la millora dels fonaments del mercat d’usuaris.
Però si hi ha un indicador que explica millor el canvi de cicle és la disponibilitat. Fa només uns anys, el debat girava al voltant d’un possible excés d’oferta d’oficines a la ciutat. Avui, en canvi, el mercat encadena trimestres de descens, amb una taxa que se situa entre el 10% i l’11,7%, i amb mínims especialment acusats al centre, on amb prou feines arriba al 4%.
En paral·lel, també canvia la naturalesa de la demanda. Una part significativa de les operacions responen a ampliacions d’espai, un moviment que apunta a una correcció de les decisions preses durant la pandèmia. “Amb la covid-19, moltes empreses es van quedar curtes a l’hora de fer previsions i no van encertar amb els creixements que estan registrant ara”, explica Manel de Bes, director d’Oficines de Forcadell.
El 22@, de districte emergent a epicentre consolidat
Si hi ha un protagonista clar d’aquest cicle és el 22@. El districte tecnològic concentra el 41% de les operacions i més del 60% de la superfície contractada segons Forcadell, mentre que Savills li atribueix 38.000 metres quadrats només en aquest trimestre, per sobre de la seva mitjana històrica.
La seva consolidació respon a diverses dinàmiques. D’una banda, la manca d’oferta al centre de la ciutat —amb nivells de disponibilitat que freguen el 4%— desplaça la demanda cap a noves àrees de negoci. De l’altra, el 22@ ha sabut adaptar-se a un nou tipus d’usuari: empreses que necessiten flexibilitat, espais preparats i capacitat d’escalar.
En aquest sentit, guanyen pes els formats plug & play, oficines llestes per entrar-hi que redueixen temps i inversió inicial. No és només una qüestió d’eficiència operativa; és també una resposta a processos de decisió més llargs i prudents.
En aquest context de maduresa, els moviments dels principals agents del districte esdevenen indicadors rellevants. Aquest dilluns, 22@Network Barcelona ha anunciat el trasllat de la seva seu cap al 22@Nord.
El canvi s’emmarca en l’activació del 22@Nord, amb nous espais flexibles, presència d’empreses tecnològiques i iniciatives orientades a startups, en un entorn cada cop més connectat amb l’ecosistema local.
