Garantir el dret a l’habitatge s’ha convertit en un dels grans reptes de les ciutats europees, i Barcelona no n’és una excepció. En un context de pressió immobiliària sostinguda, amb preus elevats i dificultats creixents d’accés, l’Ajuntament ha situat l’habitatge al centre de l’agenda pública a través del Pla Viure, l’estratègia que ordena i impulsa les polítiques municipals en aquest àmbit sota un lema clar: Prioritzem l’habitatge.
El Pla Viure s’articula al voltant de tres grans eixos: universalitzar el dret a l’habitatge, rehabilitar i millorar el parc existent amb criteris de sostenibilitat, accessibilitat i confort, i atendre la vulnerabilitat social, el repte demogràfic i els diferents moments vitals de la ciutadania. Dins d’aquest marc, el primer eix —l’ampliació del parc públic d’habitatge— és clau per fer efectiu el dret a viure a la ciutat.
Construir, rehabilitar… i comprar
Per assolir aquest objectiu, l’Ajuntament no només construeix habitatge nou o rehabilita edificis existents. També compra habitatge al mercat, una política que s’ha consolidat com una eina estructural per incrementar el parc públic, protegir l’habitatge assequible i evitar dinàmiques especulatives en barris especialment tensionats.
Des que el consistori va iniciar aquesta política d’adquisicions, s’han incorporat més de 1.600 habitatges al parc públic de la ciutat. Només durant el 2025, les diferents operacions tancades permetran sumar 296 nous pisos, una xifra que exemplifica l’escala creixent d’aquesta línia d’actuació i el seu pes dins del Pla Viure.
Un any clau: gairebé 300 habitatges més al parc municipal
Al llarg del 2025, l’Ajuntament de Barcelona ha tancat un conjunt d’operacions que inclouen la compra directa d’habitatges, l’exercici del dret de tanteig i retracte, i l’adquisició de solars que permetran generar habitatge públic en el futur. En total, s’han adquirit 97 habitatges ja construïts, tres solars amb capacitat per generar fins a 119 pisos nous, i una finca estratègica —la de Via Laietana 8-10— on aniran a treballar prop de 700 funcionaris municipals, i que permetrà alliberar cinc dependències municipals (carrer Avinyó 7, 15 i 32, carrer ciutat, 3 i carrer Paradís, 14) que es rehabilitaran per transformar-se en 80 habitatges més.
Aquestes operacions han suposat una inversió de 21,71 milions d’euros durant el 2025 només en compra d’habitatge. A aquesta quantitat cal afegir la inversió de 4,89 milions d’euros en tres solars i els 22,35 milions d’euros de l’operació Via Laietana 8-10, per una inversió total de 48,95 milions d’euros l’any 2025. Una xifra rècord que eleva fins als 44 milions d’euros la inversió total en adquisicions des de l’inici del mandat. L’evolució és significativa: el 2023 es van destinar 13 milions a comprar 105 pisos, i el 2024, 9 milions per adquirir-ne 36.
Habitatges repartits per tota la ciutat
Una de les característiques principals d’aquesta política de compres és la seva distribució territorial, amb operacions en diferents barris i districtes de Barcelona. Entre els habitatges adquirits hi ha:
- 26 pisos a la Casa Orsola, als carrers Consell de Cent i Calàbria, una operació conjunta amb la Fundació Hàbitat3 que va permetre aturar els processos de desnonament i garantir la continuïtat dels llogaters.
- 11 habitatges al passatge d’Alió, 21, al barri del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.
- 10 pisos al carrer de València, 419, a l’Eixample.
- 4 habitatges al carrer de Llull, 181, i 8 al carrer dels Garrofers, 40, adquirits mitjançant l’exercici del dret d’adquisició preferent associat a la reserva del 30% en noves promocions.
- 38 pisos comprats a la immobiliària Building Center, propietat de CaixaBank, repartits en diversos barris de la ciutat.
A aquestes adquisicions s’hi sumen les operacions sobre sòl, com la compra del solar del carrer de l’Escolapi Càncer, 19, a Torre Baró —la primera adquisició directa a la SAREB i on es construiran 61 habitatges—; la consolidació de la titularitat municipal del solar del carrer de Roc Boronat, 75, al Poblenou, per a construir-hi 14 habitatges; així com al carrer Juan de Sada, al barri de Sants-Badal, per a edificar 44 nous habitatges.
Exercir totes les competències, sumar aliances
Les operacions de compra d’habitatge s’emmarquen en dos elements centrals del relat del Pla Viure. D’una banda, el desplegament màxim del marc competencial municipal, amb instruments com la reserva del 30%, el tanteig i retracte o la mobilització de béns en proindivís. De l’altra, la col·laboració entre administracions, agents públics, agents privats i socials, com exemplifica la compra d’actius a la SAREB o les fórmules de compra conjunta amb entitats socials.
Un cas paradigmàtic és el de la Casa Orsola, on l’Ajuntament va aplicar una fórmula innovadora i excepcional que va permetre preservar l’ús residencial de l’edifici i protegir els veïns i veïnes. Aquest tipus d’operacions mostren com la política d’adquisicions va més enllà de sumar habitatges: també serveix per estabilitzar comunitats i garantir arrelament.
Una nova ordenança per facilitar futures compres
El desembre del 2025, el Consell Plenari va aprovar definitivament la nova ordenança del dret de tanteig i retracte, una eina clau per reforçar aquesta política en els propers anys. La normativa dota de més seguretat jurídica tots els agents implicats, amplia les possibilitats de col·laboració amb entitats i veïns, i permet actuar amb més eficàcia en zones on la densitat urbana fa inviable la construcció de nou habitatge.
Amb la nova ordenança, l’Ajuntament pot traspassar el dret de tanteig a terceres persones —com entitats sense ànim de lucre o els mateixos ocupants legals— o exercir-lo de manera conjunta, obrint la porta a models més flexibles i adaptats a cada realitat.
Mirant cap al 2027: un objectiu compartit
La política de compres és una de les peces que ha de permetre assolir l’objectiu aspiracional del Pla Viure: arribar als 15.000 habitatges públics l’any 2027. Un repte que només es pot abordar combinant totes les vies disponibles: construcció de nova promoció, rehabilitació del parc existent i adquisició d’habitatge al mercat.
En conjunt, aquestes actuacions dibuixen una estratègia de ciutat que entén l’habitatge com una infraestructura social essencial. Prioritzar l’habitatge, en definitiva, és garantir que Barcelona continuï sent una ciutat habitable, diversa i accessible per a tothom.
