Anys després d’obrir-se el debat sobre l’ampliació del Prat, el Govern, el Ministeri de Transports i Aena han tancat un acord. L’Aeroport s’ampliarà amb una inversió de 3.200 milions d’euros, que es destinaran a allargar la tercera pista, i també a construir una terminal satèl·lit i a remodelar la T1 i la T2, amb la finalitat de convertir-lo en un hub intercontinental que estigui operatiu el 2033.
El nou projecte preveu afectacions sobre la zona natural de la Ricarda i, per compensar-les, proposa renaturalitzar unes 270 hectàrees de terreny agrícola, “multiplicant per 10” la superfície del delta afectada per l’ampliació, com ha anunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa.
Amb l’ampliació, el Govern preveu que l’Aeroport Josep Tarradellas arribi a les 90 operacions per hora. I és que calcula que, amb la infraestructura ampliada, podria arribar a moure 70 milions de viatgers anuals —el 2024 va aconseguir un rècord de 55 milions—, i es podrien sumar una vintena de rutes intercontinentals a les més de 50 ja existents, incloent-hi les anhelades de Delhi i Tòquio.
En concret, l’acord planteja allargar la tercera pista —la més pròxima a la mar— amb 500 metres, fins a aconseguir la longitud “mínima” per a poder acollir vols intercontinentals; en total, sumarà 3.160 metres de llarg. L’ampliació de la pista es farà en paral·lel a la remodelació de la T1 i de la T2, i a la creació d’una nova terminal satèl·lit, que implicarà la construcció d’un tren subterrani per connectar-la amb la T1.
Ara, s’obre el procés de redacció del nou pla director de l’aeroport i el procediment de valoració ambiental; una vegada superada aquesta fase, arribarà el moment de la redacció tècnica arquitectònica i, després, de la declaració d’impacte ambiental. Amb aquests tràmits, la previsió és aprovar el Pla Director el 2028, per a començar a executar-lo el 2030 i tenir l’ampliació enllestida de cara a 2033.
Quant a aquest impacte ambiental, la proposta s’ha dissenyat buscant disminuir l’afectació sobre els espais naturals. Utilitzant parcialment les zones dels extrems de pista, la llacuna de la Ricarda preservarà la major part de la làmina d’aigua, ja que la pista acabarà abans del braç principal que la connecta amb la mar. Amb la nova proposta, l’afectació sobre la llacuna es redueix en 87 metres respecte al plantejament inicial, i no s’afectarà la zona del Remolar fora del perímetre aeroportuari.
Tot i provocar la desaparició de part de la Ricarda, la proposta “compleix escrupolosament” els criteris per preservar i millorar el delta del Llobregat, i està “alineada amb Europa”, segons el president de la Generalitat. De fet, la Comissió Europea està estudiant la proposta, en un context en el qual Brussel·les manté obert un expedient sancionador pel deteriorament d’espècies del Delta del Llobregat amb l’anterior ampliació del Prat.
Per contrarestar l’impacte mediambiental de la nova ampliació, el projecte preveu actuacions per millorar el delta i guanyar aquestes 270 hectàrees d’espais renaturalitzats, amb l’objectiu de generar una anella verda al voltant de l’aeroport i crear un fons ambiental, amb la finalitat de reforçar la protecció del delta. En aquest sentit, Aena ha coincidit a defensar que la proposta permet “compatibilitzar el desenvolupament del hub intercontinental i la preservació de la llacuna de la Ricarda”.
Proposta “definitiva”
“Comptem amb una proposta sòlida, consensuada i definitiva per fer realitat la millora i modernització de l’aeroport del Prat perquè esdevingui un gran hub de connexions intercontinentals”, ha destacat el president del Govern, després de reunir-se amb la comissió tècnica que ha abordat el projecte. “No podem perdre més temps, cal passar a l’acció”, ha remarcat, i és que Catalunya ha de poder viatjar “per tot el món sense passar per Madrid, Londres o Frankfurt”.
La proposta arriba després d’anys de debat, avivat sobretot arran del desacord el 2021 entre el Govern central i la Generalitat llavors de Pere Aragonès, especialment per les afectacions mediambientals. El projecte que llavors es va guardar en el calaix preveia una inversió de 1.700 milions d’euros per a allargar la pista, i la construcció d’una terminal satèl·lit, sense la remodelació de la T1 i la T2.
Aplaudiments i crítiques
Aquesta ampliació suposarà, segons l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, una millora de la posició econòmica tant de la capital catalana com de Catalunya, ja que la ciutat i el seu entorn estarà “més ben connectat”. Des de la Moncloa, la portaveu del Govern central, Pilar Alegría, ha coincidit a assegurar que l’ampliació del Prat és “indispensable per al progrés de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya”, i que tindrà un impacte mediambiental “mínim”. No obstant això, els seus socis de govern rebutgen la proposta, i el Ministeri de Cultura d’Ernest Urtasun demanarà detallar l’afectació que l’ampliació tindrà sobre la racionalista Casa Gomis, que el Ministeri va adquirir al gener per a instal·lar-hi un centre cultural gestionat pel MNAC.
El Govern assegura que l’ampliació no interferirà en l’operativa del Port
Pel seu costat, les institucions del teixit econòmic i empresarial català s’han llançat a aplaudir l’acord, i han anat més enllà. En un comunicat conjunt, la Cambra de Comerç de Barcelona, Pimec, el Racc, el Cercle d’Economia, Barcelona Global, FemCat, el Col·legi d’Economistes i Fira de Barcelona han destacat la necessitat de “garantir una governança compartida i una visió global per a tot el sistema aeroportuari català”.
A més, les entitats han remarcat que estan pendents de conèixer tots els detalls del projecte, especialment l’encaix amb el desenvolupament del port i de la xarxa viària i ferroviària. “L’àrea aeroportuària i portuària constitueixen un ecosistema logístic i econòmic estratègic per al país, i qualsevol proposta d’ampliació ha d’assegurar la plena compatibilitat operativa i urbanística”, avisen. En aquest sentit, el Govern ja ha assegurat que l’ampliació no interferirà en l’operativa del Port ni en el seu creixement en els molls Catalunya i Prat, amb grues que s’acosten als 100 metres d’altura.
Des de Foment del Treball, el vicepresident de la patronal, Lluís Moreno, ha aplaudit l’acord i ha demanat nomenar un responsable per a liderar el projecte i assegurar que avança ràpidament. En la mateixa línia s’ha expressat el president de Cecot, que ha destacat que, “tenint en compte els anys que fa que es reivindica aquesta actuació, la proposta arriba tard”.
Actualment, l’aeroport té connexió directa amb 54 destinacions intercontinentals
L’acord, que genera controvèrsia entre els diferents partits polítics —amb ERC i els Comuns en contra i Junts demanant el traspàs integral de l’aeroport, entre altres—, s’ha tancat tot i l’oposició de l’Ajuntament del Prat de Llobregat: la seva alcaldessa, Alba Bou, ha mantingut el rebuig “inequívoc” del consistori enfront de l’ampliació: “És el mateix projecte, amb la diferència que ara afecta a dos espais naturals, en lloc d’un”, en referència a la Ricarda i al Remolar. En el mateix sentit, entitats com Ecologistes en Acció i Zeroport s’han oposat frontalment a la proposta, i preveuen convocar mobilitzacions per expressar aquest rebuig.
Actualment, l’aeroport té connexió directa amb 54 destinacions intercontinentals. Aquestes ciutats més enllà d’Europa aporten al Prat el 7% dels seus passatgers —a Madrid, aquesta xifra arriba al 30%— i, d’aquestes connexions, una vintena són amb el continent americà, mentre que 17 acosten Barcelona a Àsia, i 15, a Àfrica. Els prop de quatre milions de passatgers que van viatjar en aquestes rutes intercontinentals van créixer un 22% el 2024, any en què l’aeroport va batre el seu propi rècord i va aconseguir els 55 milions de passatgers, que van fregar el màxim de la seva capacitat actual.
