“Qui va decidir posar-li el nom d’intel·ligència artificial, és una mala persona”. Així de contundent ha arrencat el consultor Genís Roca la seva intervenció davant un auditori del Cosmocaixa ple per la XXIII Jornada Retail de Comertia. I és que el nom d’intel·ligència artificial ha conduït a obrir debats sobre què és la intel·ligència, i sobre si un actor no humà pot ser intel·ligent: “El nom ens ha despistat quan, en realitat, l’hem mirat al dret i al revés, i fa tota la pinta de ser un software”.
Així, treient pàtines de grandiloqüència a la IA i relativitzant la seva complexitat, Roca ha convidat el teixit d’empreses familiars catalanes a endinsar-se en el món de la malanomenada IA abordant-la com el que és: un canvi de software. Pot ser que representi —o no— un canvi de paradigma, però això arribarà després. Primer, Roca ha convidat els empresaris congregats per Comertia a restar-li capes de complexitat i veure el que alguns defineixen com la revolució de la IA com un canvi de software que, com qualsevol altre canvi, tindrà les seves implicacions en l’operativa de l’empresa.
“Entrem tots en un moment en el qual haurem d’anar substituint tot el nostre programari, a mesura que ho tinguem clar, a mesura que es pugui, i a mesura que el mercat vagi oferint bones solucions, ja que encara estem en fase exploratòria”, ha agregat el consultor i president d’Accent Obert, en una trobada que ha girat entorn de la IA i que ha jugat amb el seu nom i el de la cita —l’ha plantejat com la Jornada RetAIl, que podria llegir-se com el repte de la IA per al sector—.
De fet, Roca ha anat més enllà: amb la irrupció de la IA, “molts s’han posat en estat d’emergència i en dinàmica de sprint, quan el que toca és una marató”. I és que, segons el consultor —i arqueòleg de formació—, el procés de canvi que arrenca ara s’allargarà almenys entre cinc i deu anys, durant els quals les empreses hauran d’adaptar-se a les noves oportunitats que brinda aquesta tecnologia. Davant el murmuri que ha despertat entre el públic, Roca ha donat la seva recepta per als següents passos: contactar amb els actuals proveïdors de programari, estudiar les seves opcions i les que ofereix el mercat, veure quines encaixen per possibilitats i pressupost, i calendaritzar. I després, és clar, executar —i en aquest cas, executar és adaptar-se—. Roca ha llançat una recomanació més: “No correu, reflexioneu bé per on convé començar, i reviseu el pla cada sis mesos”.
Així ho ha compartit també en una taula rodona que ha moderat amb l’expresident del Cercle d’Economia Jaume Guardiola i el fundador i director general del Grup Bon Preu, Joan Font. En un diàleg ple de complicitat que s’ha traslladat als assistents en forma d’aplaudiments i fins i tot alguna riallada, han abordat les implicacions de la IA com un aliat útil i necessari, que ha d’estudiar-se amb criteri i amb “seny”, segons Font: “Les empreses ens podem arruïnar moltes vegades, i ara tenim una nova oportunitat d’arruïnar-nos amb la IA, si no fem les coses bé”.
Precisament per fer-ho bé, Bon Preu ha creat una oficina d’IA per estudiar el seu potencial en la companyia, que pot anar des de l’automatització de tasques repetitives fins a l’anàlisi del comportament i del consum a través dels tiquets, per llançar recomanacions o promocions personalitzades. Les possibilitats de la IA afecten tant el canal físic com a l’online, que ja representa un 6% dels ingressos del grup, encara que continua generant pèrdues. Malgrat no ser rendible, aquest canal online genera un impacte imprevist, ha destacat Font: “Els clients que ens compren pels dos canals són els millors clients, amb el tiquet mitjà més alt”. Així, Font aposta per deixar de mirar només el compte de resultats de cada canal, i tenir un enfocament global que posi el client en el centre.
A més del client, en l’era de la IA prenen especial rellevància les dades. “Ja hi ha fabricants molt interessats en com li va a un competidor amb un determinat producte o promoció, i ens demanen que els venguem dades per tenir aquesta informació”, ha explicat Font al costat de Guardiola, que ha assegurat que la IA representa una revolució que pot optimitzar processos i facilitar el dia a dia de les empreses i, per tant, la productivitat. El fins a juny president del Cercle d’Economia ha recordat que, des de la institució, van impulsar un think tank per impulsar aspectes com aquesta productivitat, que ara pot veure’s beneficiada amb la IA. “Permetrà mecanitzar processos de tota mena, o fins i tot identificar punts febles”, ha ressaltat el també exconseller delegat de Banc Sabadell.
Així, la IA s’encara com un repte i oportunitat. Per a la rectora de la UOC i vicedegana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Àngels Fitó, és alguna cosa més: “És una carrera armamentística tecnològica”, ha dit en una taula rodona al costat del catedràtic de la UPF Barcelona School of Management Oriol Amat, que ha ressaltat que la IA arriba ja fins a espais insospitats. Fins i tot ho fa a les cuines d’Udon, com ha ressaltat el seu CEO i cofundador, Jordi Pascual, que ha intervingut al costat de l’experta en tecnologia Anna Navarro, i a l’AI Factory Service Manager del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Santi Gallardo, que han apostat per buscar acompanyament i els partners adequats a l’hora d’endinsar-se en la IA.
“Necessitem una gran millora de la productivitat, i la IA ens ha de poder ajudar”, ha proclamat el president de Comertia, Ignasi Pietx, en la clausura de la jornada. I és que “a Europa, Espanya i Catalunya tenim un problema greu de retrocés de la nostra productivitat, i el gap diferencial amb els Estats Units i Àsia s’està incrementant”. Alhora, aquesta IA hauria de permetre agilitzar l’administració: “Fa falta menys burocràcia, que frena el dinamisme de les empreses”.
“Cal ajudar a les empreses amb seu social a Catalunya, perquè creen llocs de treball de qualitat, paguen els impostos i segueixen aquí quan alguna cosa va malament”, ha defensat Pietx, i no s’ha quedat aquí: “Hem d’ajudar a les empreses familiars, que tenen un propòsit i són més resilients al llarg del temps; busquen un llegat”. Per això, ha demanat millores fiscals i eliminar l’impost de societats, en una llista de demandes que ha recollit el conseller d’Empresa de la Generalitat, Miquel Sàmper. Després d’apostar per impulsar la col·laboració público-privada com a motor d’aquestes millores, ha elogiat la figura de l’empresari: “Són els generadors de riquesa del país; la generació de riquesa requereix que algú hagi arriscat, i no sempre surt bé”. I entre aquest teixit empresarial, Sàmper ha enaltit el rol de les empreses familiars com les que aglutina Comertia: “Són les que millor resisteixen les crisis i s’avancen a les següents generacions”.
