Denis Gloger: “Barcelona ha sabut reinventar-se, i els expats alemanys es reinventen amb ella”

Denis Gloger és el president de NeDeNa, una associació empresarial nascuda fa deu anys a Barcelona per connectar emprenedors, empresaris i professionals de parla alemanya amb el teixit econòmic local. El que va començar com una petita xarxa davant de vint persones ha crescut fins a més de mil associats només a Barcelona, i 250 més a Madrid. En ocasió de la celebració del seu desè aniversari, Gloger reflexiona sobre l’evolució de la comunitat expat germanoparlant a la ciutat, els hubs digitals que estan transformant el panorama empresarial, la fiscalitat, l’habitatge i la integració. Una conversa sobre deu anys de fusió entre dues cultures amb molt més en comú del que sembla.

— Qui sou i què feu a Barcelona?

— Fa deu anys que vam tenir la idea de crear una xarxa empresarial emprenedora per als joves que venien aquí a Barcelona, i trobaven a faltar un espai per connectar, crear sinergies i ampliar contactes. És una comunitat oberta a persones que comparteixen un element comú: parlar alemany. 

— No només als alemanys, doncs?

— No: poden ser gent d’aquí, austríacs, suïssos o de qualsevol altra nacionalitat… només cal que sàpiguen parlar alemany. Vam començar amb una idea i vam buscar perfils que ens poguessin interessar, vam fer el primer pitch davant de 20 persones i avui ja celebrem els deu anys, amb més de mil associats només a Barcelona i 250 a Madrid (on fa dos anys que també vam començar a actuar). Què fem? Ens reunim un cop al mes, muntem un esdeveniment, convidem ponents que puguin aportar valor a aquesta comunitat. Poden ser gent vinguda d’Alemanya, però també poden ser, per exemple, polítics de la Unió Europea, de l’Ajuntament, de la Generalitat… Hem col·laborat amb totes aquestes institucions, però la majoria són empresaris que es troben aquí, establerts a Barcelona.

— Que jo recordi, NeDeNa tenia un límit d’edat per als seus associats. Encara és així?

— Aquest és un tema que volem canviar ara. Fins ara el límit era de 45 anys, que ja és un límit una mica elevat per a un emprenedor i un professional, però perquè els nostres associats es van fent més grans i el que era un emprenedor o jove professional ara és un empresari o directiu. Això és un bon senyal: vol dir que es queden aquí, que no venen un cert temps i marxen. Hi ha molta gent que vol entrar en aquesta xarxa i que no troba una alternativa vàlida. Per tant, volem no limitar ni excloure per edat. Si l’esperit de NeDeNa (no conservador, més del món startup, més tecnològic) t’interessa i t’agrada, doncs no volem excloure’t per edat.

“Amb molts expats que viuen a Barcelona tenim la sensació que els falta l’accés (sigui per activa o per passiva) a la comunitat local”

— Aquesta comunitat germanoparlant, és molt endògena i tancada, o tendeix a arrelar-se i relacionar-se amb la societat local?

— Jo diria que una de les idees darrere de NeDeNa també era aquesta: ajudar la comunitat expat, en aquest cas concret de parla alemanya, a integrar-se. Perquè sí que és veritat que amb molts expats que viuen a Barcelona tenim la sensació que els falta l’accés (sigui per activa o per passiva) a la comunitat local. Per tant, la idea era aquesta: ajuntar o obrir aquesta bombolla en què viuen els expats fent esdeveniments amb altres grups comparables, amb gent d’aquí local, institucions locals (pot ser l’Ajuntament, poden ser empreses locals) i, també obrir els esdeveniments socials (Nadal, o festa d’estiu) perquè hi hagi més barreja i més contacte amb la realitat local.

— El perfil de les empreses associades acostuma a ser molt específicament startup, o hi ha una mica de tot?

— Crec que el perfil ha anat canviant els últims 10 anys. Al principi predominaven les startups, empreses de nova creació, que potser estaven a la primera o segona ronda de finançament; podien ser empreses molt petites creades per gent local o empreses amb capital estranger que es creaven aquí a Barcelona per diversos motius. El que estem observant és un canvi del món startup al món del hub digital. Barcelona s’ha consolidat com un pol d’atracció per a grans empreses internacionals (que creen més de 200.000 llocs de treball) incloses moltes alemanyes, com Porsche Digital, Schwarz IT… Nosaltres hi col·laborem sovint, organitzant esdeveniments i projectes conjunts. Aquestes empreses troben aquí un ecosistema amb talent tecnològic molt ben format, i això genera ocupació i aporta molt valor a la ciutat.

“Espanya, Barcelona o Catalunya en alguns àmbits administratius i digitals estan molt més avançades que Alemanya”

— Per què creus que venen a Barcelona?

— Hi ha molts factors. El que no compro ja és que aquí hi ha només sol i platges. La qualitat de vida sí que és molt bona; però també tenim una infraestructura molt bona, tenim la formació i el talent, business schools excel·lents, universitats de qualitat i fàcilment accessibles… Tenim un aeroport connectat amb tota Europa, gràcies al qual en dues hores pots quasi arribar on sigui a Europa. Tots aquests factors, juntament amb l’impacte del Mobile World Congress, que ha ajudat a crear un ecosistema tecnològic molt potent fan de Barcelona una ciutat molt atractiva per a empreses i professionals internacionals.

— Té alguna cosa a veure amb el desenvolupament digital? Està Barcelona més o menys avançada que Alemanya en termes digitals?

— Deixa’m dir-te que Espanya, Barcelona o Catalunya en alguns àmbits administratius i digitals estan molt més avançades que Alemanya. Les comunicacions amb l’agència tributària, amb la seguretat social són completament digitals. Disposem del certificat digital, que ens facilita enormement molts tràmits i processos administratius. A Alemanya, en canvi, tot és per escrit, quasi a mà; de manera molt poc digitalitzada. També la infraestructura tecnològica, com la fibra òptica, està molt més desenvolupada aquí.

I sí, Barcelona és especialment atractiva no només per tenir el congrés mundial de telefonia mòbil, sinó també perquè està desenvolupada digitalment com a ciutat.

—- També hi ha una connexió històrica entre Catalunya i Alemanya, oi?

— Exacte. Hi ha la connexió històrica que té Catalunya amb Alemanya: els quatre motors d’Europa que als anys 80 van formar aquest pacte entre Alvèrnia-Roine-Alps, Baden-Württemberg, Catalunya i la Llombardia. Això va treure moltíssima inversió de l’empresa mitjana i gran alemanya cap a Catalunya. De totes les empreses alemanyes que hi ha a l’Estat espanyol, més del 50% es troba aquí a Catalunya. I això ja evidentment fa que el següent ho tingui més fàcil per decidir on instal·lar-se.

— Coneixes alguna associació similar a NeDeNa en altres països?

— Els holandesos són força potents en temes de networking, els italians acostumen a fer-ho més a través de la Cambra de Comerç italiana. A Alemanya, a NeDeNa, tenim aquest target de startup tecnològica, d’emprenedor; no coneixem res semblant, ni aquí a la ciutat ni a Espanya. Per tant, crec que en el moment adequat vam tenir la idea adequada.

“Constituir una empresa a Barcelona encara pot trigar setmanes, mentre que en països com el Regne Unit o els Estats Units el procés és molt més ràpid”

— Com veus la fiscalitat aquí? La percepció és d’una fiscalitat excessiva?

— Si ho comparem amb Alemanya, no diria que Espanya tingui una fiscalitat especialment més elevada; en molts aspectes, la càrrega és força similar. On sí que hi ha marge de millora és en la burocràcia i l’agilitat administrativa. Constituir una empresa aquí encara pot trigar setmanes, mentre que en països com el Regne Unit o els Estats Units el procés és molt més ràpid.

Dit això, Espanya, Catalunya i Barcelona també té eines atractives per captar talent internacional, com la coneguda Llei Beckham –que permet als estrangers que es traslladen a Espanya per a treballar tributar com a no residents—, que facilita l’arribada de professionals estrangers i fa més competitiva la contractació internacional.

— Tens la sensació que l’Agència Tributària espanyola és molt invasiva o intervencionista?

— Sí que hi ha una certa percepció d’un control administratiu intens, sobretot en comparació amb altres països europeus. Però també s’ha de dir que, en general, els procediments són clars i que, si la documentació està en ordre, l’administració acostuma a respondre correctament.

— I en el tema immobiliari, com el veus?

— És un problema global; compartim el problema de l’habitatge amb ciutats grans europees, amb els preus descontrolats i el problema afegit que tenim poc habitatge, que no podem créixer fàcilment a causa de les limitacions del mar i la muntanya. És un problema present.

— I tot allò dels quatre motors com ha quedat? Tens la sensació que els estats han guanyat paper enfront de les regions econòmiques?

— Sí, tinc aquesta sensació. Crec que avui Europa mira menys les competències internes entre regions perquè el focus és molt més global. La competència real és amb els Estats Units, la Xina i altres grans blocs econòmics.

Per això crec que Europa ha d’actuar cada vegada més de manera coordinada, sense perdre la identitat i la força de les seves regions.

“El debat no hauria de centrar-se en si els expats són “bons” o “dolents”, sinó en com s’integren i quin impacte positiu poden tenir“

— La gent de NeDeNa té la sensació que la societat barcelonina és tancada o poc accessible?

— És una pregunta complicada perquè, quan ens reunim, principalment parlem de temes econòmics. D’empresa, de feina. La meva experiència particular és que sí que existeix una certa distància entre el món expat i la societat local i això és el que intentem eliminar. Però la gent quan porta més temps aquí evidentment té una altra sensibilitat. Hi ha molts exemples d’associats que aprenen el català, que volen integrar-se, que no tenen el pla de venir uns anys i marxar. A mesura que passen els anys, també creix l’afinitat amb la cultura i la realitat local.

— La societat d’aquí a vegades culpa l’expat d’apujar els preus de l’habitatge o de no integrar-se. Ho noteu o és exagerat?

— Crec que aquesta percepció és una mica exagerada, tot i que sí que la notem de vegades. El debat, al meu entendre, no hauria de centrar-se en si els expats són “bons” o “dolents”, sinó en com s’integren i quin impacte positiu poden tenir.

Molts d’ells creen llocs de treball, aporten talent i tenen un nivell formatiu alt. És cert que poden contribuir a tensionar el mercat immobiliari, però això també planteja reptes de planificació i d’integració per part de la ciutat. En general, crec que els aspectes positius pesen més que els negatius.

— Per acabar: les millors virtuts de Barcelona ara mateix, i allò que desitjaries que millorés.

— Les millors virtuts: la capacitat d’adaptació d’una ciutat que vivia molt del turisme, del disseny, de l’arquitectura, i que ha fet el canvi a una ciutat digital i tecnològica que està atraient un rècord d’inversió estrangera (més de 1.000 milions l’any 2024) i que ha sabut adaptar-se, com ha fet en molts moments de la seva història. Els catalans en general i Barcelona sempre s’han anat adaptant i reinventant. 

“Molts expats creen llocs de treball, aporten talent i tenen un nivell formatiu alt”

— I el més negatiu?

— Crec que el més negatiu és la percepció d’inseguretat que té una part de la població. Aquesta percepció pot ser més o menys ajustada a la realitat, i sovint també està condicionada per determinades tendències o discursos, però el cert és que la imatge que es projecta, tant cap a fora com cap a dins, és la d’una ciutat amb força criminalitat.

Un altre aspecte important és la neteja. Tot i que hi ha barris on ja es destinen recursos molt elevats, Barcelona té una densitat urbana excepcional i rep milions de turistes cada any, fet que genera una pressió enorme sobre l’espai públic. Probablement caldria continuar reforçant la inversió en neteja i manteniment, perquè la imatge d’una ciutat cuidada i neta és clau tant per als residents com per a la projecció internacional de la ciutat.