Xavier Pagès-Corella: Coordenades fixes per a vol lliure

“Soc abstemi i no bec cafè, així que no soc massa de bars”, avisa el músic, compositor i director titular de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Xavier Pagès-Corella. Colzat a la barra a mig matí, demana un suc de préssec i, en la mesura que sigui possible, que hi hagi silenci de fons.

Caràcter rotundament renaixentista, al seu cap hi nien multitud d’inquietuds molt diverses, que uneixen el món artístic i el tècnic. Això l’ha portat a formar-se en música i, alhora, en enginyeria. “Combinar aquestes dues facetes em permet crear un marc mental en el qual fixo unes coordenades dins de les quals em moc amb llibertat. La meva part cartesiana sap cap a on vaig, però el trajecte és totalment lliure”. La música flueix sense fre, dins d’una ànima metòdica i planificadora.

De família treballadora —“em van inculcar l’ètica del treball i sempre em van donar tot el seu suport”— i caràcter obsessiu i perfeccionista, el Xavier va arrencar amb la seva carrera als 27, uns cinc anys més tard del que acostuma a ser habitual. “Clar, jo m’havia llicenciat abans en enginyeria, presentant com a treball de final de carrera un afinador electrònic de piano, i després em vaig graduar en piano, composició i direcció d’orquestra”. Això últim, ho va fer obtenint una Menció d’Honor.

Cinc anys semblen pocs, però a aquesta edat suposaven un gap important que va superar a base d’esforç i tenacitat. “La meva primera feina va ser dirigint a la Jove Orquestra de Figueres i allà em vaig adobar”. Va ser un primer pas de molts, en aquesta carrera de fons que ha significat un aprenentatge constant. S’ha seguit formant amb alguns dels millors (Reinhard Schwarz, Georg Mark, Ovidiu Balan, Robert Gutter…) i la seva amplitud de mires musical l’ha portat a dirigir diverses formacions, des del Barcelona Modern Ensemble fins a la Cobla de Sant Jordi. Clàssica, contemporània i popular, una cosa que també es reflecteix en la gran varietat de composicions de diversos gèneres, tant vocals com instrumentals, que ha escrit per a vàries formacions i amb les quals ha atresorat un interminable llistat de premis i honors, des del Centelles a l’Andrés Gaos. Un llarg camí que l’ha anat preparant pel millor. Que, com sempre, va arribar quan ja no s’ho esperava.

Un regal de la vida

Quan tenia uns 40 anys, Xavier Pagès-Corella va entrar en el Conservatori Superior del Liceu com a professor titular. Allà, gràcies al seu esperit eclèctic, hi dona una gran varietat d’assignatures: “Composició, música de cambra, direcció d’orquestra, contemporània, cobla…”. I això semblava ser tot. Vivia amb la dona de la seva vida, l’Elisenda, també enginyera, i els seus dos fills bessons apuntaven cap a matemàtics. Compartien la seva casa a Sant Pere de Ribes, on passava llargues hores estudiant i treballant en dolça solitud, i es guanyava bé la vida dirigint formacions, ensenyant i component.

Però en aquell context bucòlic hi faltava alguna cosa, un somni que semblava que mai no es faria realitat, fins que —es podria dir que en temps de descompte— sí que es va complir. El gener del 2025, va guanyar per concurs la plaça de director artístic i titular de l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida. “Pensava que ja no ho aconseguiria. Per a mi, la titularitat d’una de les millors orquestres simfòniques del país és un regal que m’ha fet la vida, i el meu principal repte vital, ara mateix, és dur-la el més amunt possible”.

Pagès-Corella dirigeix l’orquestra des de l’any passat. @ May ZirkusAquesta activitat es complementa amb un altre repte, “el d’escriure un llibre en el qual he reflexionat durant deu anys i que estic començant ara a estructurar”. Un text de to divulgatiu mitjançant el qual vol donar resposta a grans preguntes sobre la música, l’art i la vida, “sobre la base de l’experiència que he anat acumulant en aquests anys”.

La inaccessible ciutat de les mil oportunitats

Barcelona s’ha anat integrant en la seva vida per etapes. “Era la ciutat on em venia a examinar de piano quan era nen, després es va convertir en la ciutat on venia a formar-me en música i enginyeria. Més tard, es va convertir en la ciutat on vinc a fer un munt de coses importants: concerts, classes… Encara que m’agrada aquesta relació a distància, perquè jo soc més aviat ermità, i ho passo molt bé en el meu estudi a Sant Pere de Ribes”.

Pagès-Corella té previst escriure un llibre divulgatiu. @ May ZirkusEn aquest sentit, per a ell, Barcelona és el lloc on ve a expressar tot el que ha anat cuinant en la solitud de la seva llar, “una ciutat d’infinites oportunitats per viure-hi coses i ampliar les que ja tens dins, encara que —lamenta, després de posar punt final al seu suc de préssec— és horrible el col·lapse, els embussos, els carrers saturats de gent, els transports que no funcionen… tot el que dificulta venir aquí”.

— Encara que no siguis de bars, i aprofitant que ja ets aquí, potser et podria venir de gust dinar alguna cosa, que ja és hora.

El migdia avança, i el paisanatge del Bar es va animant. Xavier Pagès-Corella mira al voltant. El tràfec de plats i coberts, els aromes que escapen de la cuina, els apetits a punt de ser satisfets. Somriu.

— Tinc una feblesa pels menús casolans –afirma–, així que a veure què teniu avui.