Llegir contribueix a reduir l’estrès, a prevenir el deteriorament cognitiu, a fomentar el son… La lectura potencia també les habilitats socials i augmenta els coneixements. Aquests són només alguns dels beneficis de la lectura per a la nostra salut. I a qualsevol edat. Des de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) aquests beneficis, que el Departament de Salut recull al seu Canal Salut, es tenen també molt presents. Així ho explica el director de la ILC Eduard Escoffet (Barcelona, 1979), que defensa la lectura com un hàbit saludable i imprescindible.
Poeta i cofundador del col·lectiu projectes poètics sense títol, Escoffet va ser codirector del Barcelona Poesia (Festival Internacional de Poesia de Barcelona) entre el 2010 i el 2012 i va dirigir el festival de pràctiques poètiques actuals PROPOSTA, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2000-2004). I, en paral·lel, ha treballat com a assessor en polítiques culturals. El pròxim 2 de gener farà un any que està al capdavant de la Institució de les Lletres catalanes, un ens amb una missió clara: la promoció de la literatura catalana i el foment de la lectura.
— Quin és l’estat actual de la literatura catalana, des del punt de vista de la producció?
— En general, és un bon moment, jo soc molt optimista, en el sentit que s’està produint molt, literatura de molta qualitat i amb una diversitat de mirades molt important. Amb això hem guanyat, i no només en els gèneres més consumits, sinó també en la literatura dramàtica, el còmic, i el llibre infantil i juvenil. Aquesta és la imatge global arreu del territori amb domini lingüístic del català, que és on la ILC emmarca la seva tasca.
— I pel que fa al consum, com estem?
— Segons indica el darrer informe publicat per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), ens anem mantenint —l’estudi d’Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya indicia que, com a mínim un cop al trimestre, el 96,9% dels majors de catorze anys a Catalunya llegeix algun tipus de material en qualsevol suport, imprès o digital—. El nostre objectiu és augmentar aquest índex de lectura. I en aquesta missió ens ens guia el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que va ser aprovat l’any 2023 per un ampli consens, a l’anterior legislatura, però que, per aquest gran consens, l’actual Govern s’ha fet seu també. Recull setanta-tres mesures perquè apliquem diferents responsables, entitats culturals, privades i públiques i l’administració, per tal d’augmentar l’índex de lectura.
Ja veiem una lleugera tendència a l’alça, i hem de treballar perquè augmenti encara més. Però, en l’àmbit general, l’ecosistema editorial està en un bon moment i hem de treballar per no abaixar la guàrdia, i millorar. Fent una mirada global sobre aquest ecosistema, des d’autors, editorials, traductors, clubs de lectura, biblioteques… hem de veure com podem ajudar les diferents cadenes perquè la bona producció en català arribi a tot arreu.
— Com s’organitzen aquestes setanta-tres mesures?
— N’hi ha de molt diverses, parteixen de quatre eixos: el foment de l’hàbit lector; el dret a la lectura i l’atenció a la diversitat; el suport a l’ecosistema del llibre (creació, edició i producció, difusió i distribució, comercialització i accés) i governança, que és diàleg, concertació i planificació, dades i investigació. Aquelles que depenen de nosaltres, les desenvolupem des de la ILC. Algunes tenen més visibilitat, com la creació de la futura Casa de les Lletres, prevista per al 2028.
— On serà?
— Estarà ubicada al Palau Requesens (C/ Bisbe Caçador, 3), on hi ha ara la seu de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. Allà hi haurà la nostra seu i d’altres entitats com el PEN Català i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i hi haurà també un espai per a la irradiació d’activitats. Per primera vegada tindrem una seu pública, amb una vinculació més alta amb la ciutadania.
— Com són les accions desenvolupades ja dins del Pla Nacional del Llibre i la Lectura?
— Un dels exemples que ha tingut molt d’èxit ha estat el programa Totes les veus, del qual s’ha fet una prova pilot aquest 2025 a Osona i ara el 2026 doblarem els grups a Osona i es començarà a fer també a Lleida. És un programa de detecció de talent literari per a tercer i quart d’ESO i primer de Batxillerat, que posa especialment focus en la diversitat de mirades. Amb ell es pretén donar eines a adolescents joves perquè puguin desenvolupar-se com a escriptors. Per al dret a la participació cultural i per afavorir aquesta amplitud de mirades, seleccionem joves de diferents instituts que es troben en tallers de creació literària.
— On es fan aquests tallers?
— A Osona, ho fem a la Universitat de Vic, i els de Lleida, a la Universitat de Lleida (UdL), i s’organitza amb l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. L’objectiu és que tinguin accés a la creació literària, amb eines i recursos, i que la creació faci de nexe entre els joves. Aquesta és una de les mesures que es va cuinar al pla, ja es va iniciar durant l’etapa de l’anterior directora de la ILC, Izaskun Arretxe, i és una de les propostes d’orfebreria molt importants. I la nostra idea és ampliar progressivament la seva acció i portar-ho a tot el país.
— Un important incentiu per als autors novells és el gran nombre de convocatòries de premis literaris.
— Sí. El nostre paper és purament de recopilatori i difusió dels premis. Nosaltres oferim informació de tots els premis que recollim i que ens arriben. Els premis són una característica molt pròpia de la literatura catalana. En poesia, per exemple, n’hi ha molts més que en altres literatures. Aquí tenim una xarxa molt important de premis, de més petits i grans per tot el territori. El repte és aconseguir que tinguin més incidència i acompanyar les obres premiades perquè arribin a més públic, i és rellevant combinar premis d’obra inèdita i obra publicada. És a dir, que sigui molt diversa l’oferta de premis, de més professionalitzada a l’amateur i promocionar les obres, en prosa o poesia. La dels premis és una de les seccions més visitades del web de la ILC.
— Com es dona a conèixer els autors no tan coneguts?
— Tenim un projecte, Lletres compartides, amb el qual donem a conèixer aquests autors poc coneguts arreu del territori. Treballem a Andorra, a les Illes Balears, a la Catalunya Nord i a l’Alguer, a banda d’aquí, a Catalunya. Fem que autors dels diferents llocs circulin per tot el territori. Això incideix en el contacte entre autors i lectors, a través de clubs de lectura. I, als centres educatius, el programa Lletres a les aules també crea aquesta interacció amb els autors, en aquest cas dels estudiants. Anem cap als trenta anys amb aquest programa a les aules, va ser un dels projectes pioners de cooperació entre el Departament de Cultura i el d’Educació. Va néixer l’any 97, per afavorir la presència de la literatura als centres docents. I, en els últims anys, ha viscut un augment molt important. Ja portem vuit-centes visites bàsicament al Principat.
“Com serà la literatura del futur ho estem escrivint ara”
— El Pla Nacional enfoca totes les edats?
— Sí, la visió del pla és atendre totes les franges d’edat, perquè els més petits tinguin accés a la creació literària, i no només donem suport als ja consolidats. Per això tenim beques per autors emergents, novells, consolidats i fem també reconeixements als sèniors i homenatges a autors cèlebres. No només focalitzar-nos en afavorir que gent més jove s’hi pugui dedicar, el nostre suport és per a gent amb vint anys, quaranta o seixanta. Aquest 2025 hem començat amb sis beques, un ajut econòmic i sessions d’acompanyament amb jornades de professionalització perquè els més joves entenguin l’ecosistema literari i se’ls fa una mentoria a càrrec d’un autor consolidat. I això es fa en una màxima diversitat gèneres. Un dels reptes de la institució, que també es planteja al pla nacional és no només treballar per fer viu i conèixer el patrimoni literari que ja tenim, sinó assegurar el futur. Per això a la ILC podem dir que tenim un peu al passat i un altre al futur.
— Preparant el relleu dels literats ara consolidats.
— Com serà la literatura del futur ho estem escrivint ara. Hi ha reptes complicats, pel que fa a la llengua, per exemple, i el paper de la literatura a la nostra societat. Però hem de sortir al camp a aconseguir el màxim, no a perdre. El nostre patrimoni és molt potent, i tenim una escena literària amb molt de recorregut i pes, a més del compromís per generar el patrimoni del futur, que serà una barreja dels ja consolidats i dels nous. Per als consolidats, aquest 2026 hem augmentat a 12.000 euros els ajuts a la creació. És una inversió perquè hi ha propostes literàries que necessiten tancar-te uns quants mesos i, si no oferim les condicions per a poder-ho fer, no té sentit. I això afavoreix els autors, però també les editorials i la societat en general. I, d’aquesta manera, esperonem la professionalització dels autors i garantim més qualitat en les obres. Jo sempre penso que en un ecosistema, si fas un canvi, per petit que sigui, té efectes en tota la resta, en aquest cas, en tota la societat.
— Fins i tot ja hi ha estudis de la repercussió de la cultura en la salut. Salut i cultura és un altre dels punts d’atenció de la ILC.
— Sí, nosaltres tenim dues grans aliances que s’estan treballant i que en els pròxims anys seran cabdals. Una és entre cultura i educació, amb un programa dels departaments de Cultura i Educació que fa més de vint-i-cinc anys que hi treballem a les aules. I l’altre és en l’àmbit de la salut perquè sabem què aporta la cultura a la salut i, en el nostre cas, és obvi que la lectura n’és part. Especialistes com Sebastià Serrano insisteixen molt a dir que la lectura pot ser un element molt important per a les persones, i aquestes són les coses que hem d’afavorir. Les prescripcions mèdiques, a banda dels bons hàbits, hem d’aconseguir que incloguin cultura, que es prescrigui cultura. Aquest és un dels reptes que el Departament de Cultura té sobre la taula.
“Una prioritat com a país és que Cultura pugui arribar a comptar amb el 2% del pressupost públic, que és un acord de mínims que demana tot el sector”
— La ILC també fa atenció a les residències literàries.
— Sí, fomentem les residències de creació literària, espais de creació, per tal d’enfortir la relació entre els centres de creació i els escriptors i els traductors. Al web tenim un mapa on s’ubiquen les residències estrictament literàries o artístiques i culturals i ara treballem com podem afavorir més la presència d’autors catalans en aquestes residències. La Fundació Ramon Llull se n’ocupa en territori fora del domini lingüístic, en residències a l’estranger. Amb ells treballem de bracet per si podem ajudar amb beques per al transport o la manutenció. Cada vegada és més important això, perquè sempre mirem de donar suport a la difusió de les obres, però abans que aquestes arribin a les llibreries, hem d’assegurar que hi ha espais per a desenvolupar-les, per a crear, i això vol dir temps i espai per al creador, per poder fer una obra més ambiciosa. Igual que un bon cuinat necessita fer el seu xup-xup, en literatura passa igual, s’hi ha de dedicar temps. Si no, es perden matisos.
— La ILC també s’encarrega d’organitzar les commemoracions, quines es faran l’any 2026?
— Farem les de Josep Maria Llompart, Blai Bonet, Clementina Arderiu i Josep Maria Castellet, i a banda farem un homenatge a Joan Alcover amb motiu dels cent anys de la seva mort.
“La llibreria ha de funcionar com a negoci, però també actuen com a prescriptores, amb un compromís amb la literatura que va més enllà de les vendes”
— Quins són els principals reptes per al 2026 de la Institució de les Lletres Catalanes?
— Una prioritat com a país és que Cultura pugui arribar a comptar amb el 2% del pressupost públic, que és un acord de mínims que demana tot el sector. Hi ha consens polític i, per tant, hi hem de poder arribar en poc temps. I, des de la institució, un repte és l’estratègia de professionalització del sector. Per això són importants els cicles i festivals literaris i clubs de lectura: per afavorir la difusió de les obres i, a la vegada, fomentar la lectura. També són una pota més per als creadors, que gràcies a aquesta professionalització poden ingressar més per activitats paral·leles a l’escriptura.
Estem desenvolupant diferents estratègies per afavorir aquesta professionalització, parlant amb organitzadors de festivals i cicles, i aportant més diners a la seva promoció. També promoure més la literatura infantil i juvenil, el còmic i la literatura dramàtica, fer que arribi més al conjunt de la societat i que els autors entenguin que la Institució de les Lletres Catalanes també és el seu interlocutor. I estem fent canvis per encabir tot això de la millor manera possible.
— I quant a les les llibreries, quin és el seu estat de salut?
— Bé, ho hauríem de preguntar al Gremi de Llibreters, però tot i que se n’han tancat, també n’estan obrint de noves i, a més, amb una gran diversitat de mirades. Són llibreries que actuen com a centres culturals. Com les biblioteques, les llibreries són un puntal i els clubs de lectura que s’hi fan són un element molt important en l’ecosistema literari. També per a poder portar els autors als clubs de lectura fora dels nuclis urbans. La llibreria ha de funcionar com a negoci, però també actuen com a prescriptores, amb un compromís amb la literatura que va més enllà de les vendes.
Malgrat que hem perdut diversos comerços de proxmimitat, perdent l’ànima dels carres i convertint les ciutats en espais més inhòspits sense aquests comerços, encara conservem la llibreria com a experiència. Qui hi entra no sempre en surt amb un llibre, però el seu paper continua sent molt important, i crec que les xifres són positives. Una llibreria depèn molt del compromís d’aquests llibreters que les sostenen. Gràcies a ells, les llibreries es mantenen i, si a principis de segle pensàvem que les llibreries, biblioteques i el llibre en paper ja no hi serien, avui veiem que no ha estat així.
