Barcelona ha exercit aquest octubre d’epicentre d’un moviment que fa anys que es gesta en els marges i que, per fi, comença a reclamar el protagonisme que mereix. El primer The Change Congress — Las voces del cambio va aterrar el 6 d’octubre al Palau Macaya amb un objectiu clar: visibilitzar, impulsar i transformar el paper de la dona en l’esport. I ho fa des d’una ciutat que ja s’ha acostumat a ser capital de canvis, no només culturals o socials, sinó també esportius.
Aquest congrés neix de la trobada de tres dones de tres continents diferents, vinculades a l’esport: Begoña Villarrubia, periodista de llarga trajectòria i redactora a Mundo Deportivo, on és la responsable de futbol femení, a més de ser la coordinadora la Gala de Futbol Femení Europeu; Ana Cristina Maye, coordinadora general de la Federació de Futbol de Guinea Equatorial i FIFA Guardian, i Jennifer Seefoo, periodista i membre del Comitè del Saló de la Fama del Futbol Internacional. Les tres, en un moment donat, es van plantejar com visibilitzar i potenciar el talent femení a través de l’esport. Així mateix, col·laboren amb clubs, federacions, fundacions, entitats públiques i empreses per a promoure l’accés equitatiu a l’esport i donar protagonisme a històries de superació que serveixin de referents.
Durant la jornada, esportistes pioneres, directives, investigadores i referents del sector van compartir experiències sobre igualtat, visibilitat i futur de l’esport femení. La raó és que aquest congrés no és un esdeveniment més. És un espai de trobada, sí, però també una declaració d’intencions. Aquí, les dones que estan liderant, gestionant, jugant i lluitant des de dins de l’esport comparteixen les seves històries i les seves experiències amb l’ambició comuna de canviar el relat, i amb ell, les regles del joc.
El congrés va arrencar amb la benvinguda de Mayé, cofundadora de The Change, acompanyada per Josep Ollé, director del Palau Macaya de la Fundació La Caixa, i Carme Bastida, del Consell Català de l’Esport. La periodista Irati Vidal va ser l’encarregada de conduir l’esdeveniment, imprimint dinamisme i proximitat a cada intervenció.
El que diferencia aquest congrés és la seva vocació de transcendència. No es tracta d’omplir titulars per un dia, sinó de teixir xarxes, converses i compromisos que perdurin. L’agenda de l’esdeveniment ha combinat taules rodones amb figures clau de l’esport femení —com Carme Nieto (històrica del Barça), Dolors Ribalta (RCD Espanyol), o la regatista olímpica Natalia Vía-Dufresne— amb debats que transcendeixen el marcador: Com es finança l’esport femení? Quines barreres encara frenen l’accés de les dones a la gestió esportiva? Com trencar els sostres invisibles?
La gran protagonista de l’obertura de la jornada va ser Kathrine Switzer, la primera dona a córrer oficialment la Marató de Boston el 1967. El seu gest —córrer quan les dones tenien prohibit fer-ho— la va convertir en un símbol global d’igualtat, i Switzer va recordar com aquell moment va marcar la seva vida i va donar origen al seu projecte 261 Fearless, que avui empodera a dones a través del running a tot el món.
L’escenari es va omplir d’emoció amb Honey Thaljieh, cofundadora de la selecció femenina de Palestina i actual executiva de la FIFA. Thaljieh va compartir la seva història de resistència i esperança explicant com el futbol es va convertir per a ella en una eina de pau en un dels contextos més difícils del planeta, i com ha traslladat la seva experiència a la pràctica per a crear espais segurs per a les noies en els quals compartir i alliberar-se del trauma que viuen tots els dies. El seu missatge és clar: jugar és un acte de llibertat. Des de la seva posició en la FIFA, continua treballant per a promoure el futbol entre les dones més desfavorides del món.
La taula de debat següent va tenir dos protagonistes clau: Pati Roura, directora de la Fundació Cruyff, qui va exposar com l’esport pot ser una eina d’inclusió social, i Marta Perarnau, nova presidenta de Futpro —el primer sindicat de jugadores professionals de futbol—, qui va presentar un estudi realment sorprenent sobre com la menstruació afecta el rendiment de les esportistes, amb informació i mesures per a acompanyar i revertir la situació que poden patir moltes esportistes pel desconeixement per part del staff de l’afectació d’aquests factors. Reclama la necessitat d’investigar específicament la salut femenina en l’esport.
No és casual que aquest congrés se celebri a Barcelona; la ciutat ha estat, històricament, un espai fèrtil per als canvis socials i culturals
I encara que el focus està en l’esport, el rerefons és molt més ampli. The Change Congress és, en realitat, una conversa sobre poder, representació, oportunitats i justícia. Una conversa que durant massa temps s’ha donat en els marges i que ara busca ocupar el centre.
El panell empresarial va comptar amb Alejandra Domínguez del Women’s Sports Institute, qui declara que hi ha una inèrcia costumista que cal revertir a partir del coneixement no només de l’esport, sinó de l’ecosistema on aquest se situa; ser coneixedors de l’esfera política en la qual es mou. Andrés de la Dehesa, president de AFYDAD, va defensar la col·laboració entre marques i federacions per a impulsar lligues més sostenibles. I Natalie Batlle, fundadora de Juno House, va subratllar que el consumidor és femení i és qui té el poder, però que ens oblidem d’això. Que cal aprofitar millor els mitjans a l’abast i crear referents, sense oblidar la importància de salut mental. Els tres van coincidir que és necessari invertir en les dones esportistes perquè s’activi el canvi.
No és casual que aquest congrés se celebri a Barcelona. La ciutat ha estat, històricament, un espai fèrtil per als canvis socials i culturals. Des dels Jocs Olímpics del 92, que van transformar la seva fisonomia i la seva autoestima, fins al seu recent lideratge en polítiques d’igualtat, Barcelona ha demostrat que l’esport pot ser un catalitzador de transformacions profundes.
D’aquí l’exemple de la centenària Fundació Tennis Barcelona, presentat per Anna Turull, la seva directora. Un projecte que es basa, mitjançant l’aprenentatge del tennis, a ajudar a joves en risc d’exclusió. Una història emocionant i commovedora, exemple de com és possible generar el canvi. I també el de Clara Lapiedra, CEO de KUIK Sport, qui va presentar els innovadors productes que desenvolupen en la seva empresa de complements alimentaris per acompanyar la salut femenina i el rendiment esportiu en diferents etapes vitals de les dones.
Premis a la inspiració, als valors i a l’excel·lència
També hi va haver espai per premis. El trofeu Inspira, va ser per la Fundació Futbol Club Barcelona; el trofeu Valors va ser pel projecte de l’Ajuntament de Barcelona Dones amb Impacte, i el tercer guardó, el trofeu Excel·lència, va ser per la nedadora Iris Tió. El disseny d’aquests premis ha sortit de la ment creativa de l’artista urbà TV Boy, conegut pel mural d’Alexia Putellas com a superheroina.
Les aquí presentades, són estratègies reals, preguntes incòmodes i propostes concretes per accelerar un canvi que ja està en marxa. Per això, aquest congrés és una plataforma imprescindible per a mantenir el pols. Per passar de la inspiració a l’acció. I per assegurar-se que aquestes veus del canvi —que durant tant de temps van parlar en veu baixa— ara s’escoltin alt i clar.
L’esport femení viu un moment de visibilitat sense precedents. Les audiències creixen, els patrocinis comencen a arribar i les nenes, per fi, troben referents en la pista. Però també és un moment fràgil. Els avanços corren el risc de diluir-se si no van acompanyats d’estructures sòlides, inversió sostinguda i voluntat política.
El tancament de Maye, El poder de la utopia, ens va deixar algunes perles com “el que veiem és un horitzó que es mou amb nosaltres (…), que ens aplaudeixin per brillar, no per existir”. Si alguna cosa deixa clar aquest congrés és que el futur de l’esport no pot construir-se sense l’ajuda de tots. I no només com a atletes, sinó com a entrenadores, directives, comunicadores, inversores i referents. És per això que llancem la pregunta: I ara, què?
