Tres dècades enrere, familiars de persones amb malalties neurològiques del Vallès es van trobar sense els recursos ni el suport necessaris, i van optar per no quedar-se de braços plegats. Aplegats pel llavors cap de Neurologia de la Mútua de Terrassa, Miquel Aguilar, les famílies van crear l’Associació Vallès Amics de la Neurologia, el germen del que avui és la Fundació Avan.
Més de 30 anys després, la fundació s’ha convertit en referent en la millora de la qualitat de vida de les persones afectades per malalties neurològiques, les seves famílies i entorn. I ho fa de manera multidisciplinària, oferint des de suport social a programes d’assistència, neurorehabilitació i tractament integral, passant per activitats d’oci i projectes de divulgació i sensibilització sobre aquestes malalties.
Així, el que va començar sent un espai de trobada de familiars a la casa d’un d’un dels seus membres va anar creixent fins a obrir espais a Sabadell, que van començar a replicar en altres ciutats del Vallès, com Sant Cugat, Rubí i Terrassa. Ara, l’entitat atén més d’un miler de persones anualment, amb 65 empleats i més de 200 voluntaris, que atenen persones afectades que van des dels pocs mesos de vida fins a la vellesa, cobrint tot el cicle vital.
El creixement de l’entitat es deu precisament al fet d’estar en contacte amb els usuaris i les seves famílies i, sobretot, d’estar atenta a les seves necessitats. “A poc a poc ens vam dotar d’estructura i de professionals, per atendre aquestes necessitats”, explica la directora general de la fundació, Anna Soler.
Així, créixer en usuaris va portar a créixer en serveis, la qual cosa implica, també, créixer en espai. Per aquest motiu, ampliar els seus centres es presenta com una necessitat, a la qual han començat a donar resposta des de Terrassa. Després d’anys operant des d’espais diversos d’un centre cívic, l’Ajuntament ha cedit a l’entitat una antiga nau tèxtil per 50 anys, amb 1.600 metres quadrats. Després d’una rehabilitació que s’ha allargat tres anys i que ha requerit una inversió de tres milions per part de l’Avan, la fundació acaba d’inaugurar el nou centre, que començarà a operar l’1 de setembre. Amb el nou espai, l’entitat podrà arribar a més que duplicar el nombre de persones ateses a la ciutat, amb un creixement que serà progressiu: passaran de poder atendre unes 300 persones, a més de 700, fet que representarà un punt d’inflexió per l’entitat.
I és que l’Avan dona resposta a necessitats que no arriben a cobrir la sanitat pública i els serveis socials. “Seria ideal que li donessin resposta, però, ara com ara, no és possible”, destaca Soler. Així, els usuaris acudeixen a l’Avan també derivats des de la sanitat pública. Per atendre’ls, la fundació es presenta anualment a més de 50 convocatòries de subvencions, un sistema per obtenir finançament que implica inestabilitat i incertesa: “Mai saps d’un any per a un altre amb quant pots comptar, així que no pots planificar”.
“Hauríem de poder optar a un concert o a subvencions a diversos anys, per aconseguir aquesta estabilitat. L’administració ens dona suport, però ens agradaria tenir més finançament públic i estabilitat”, defensa la directora general de la fundació. Tot i el personal, temps i recursos que destinen a la convocatòria de subvencions, enguany representen només el 12% del total del pressupost de l’entitat. La resta del pressupost —que aquest any ha ascendit a un total de 2,3 milions— prové de finançament propi, incloent-hi col·laboracions econòmiques de més de mil persones sòcies i de més de 70 empreses col·laboradores, que fan costat a la fundació amb aportacions econòmiques o contribucions en espècie. A més, els usuaris paguen quotes reduïdes per determinats serveis —per sota de les habituals en l’àmbit privat—, que l’entitat pot becar fins al 90% per a les famílies sense recursos suficients.
Més enllà d’aquestes vies de finançament, l’entitat potencia els esdeveniments per recaptar fons per potenciar els seus centres i serveis, com la Nit de l’Esperança, que celebrarà la seva tercera edició el 18 de setembre a Barcelona. Ho farà com una sopar-còctel solidari per sensibilitzar sobre les malalties neurològiques i recollir fons. Després d’una primera edició amb 80 assistents, a la segona van ser 130, i enguany esperen més de 150: “Una vegada algú ens coneix, ja segueix vinculat; qui ve a un sopar, ve al següent”, assegura Soler.
L’esdeveniment, organitzat amb la col·laboració d’empreses ambaixadores, se centrarà en aquesta edició a recollir fons per equipar el Petit Avan del nou centre de Terrassa, dirigit als infants. I és que el centre podrà començar a operar al setembre, però “queda molt equip per adquirir”, explica Soler: “Ara tenim l’equipament més bàsic i podem obrir el nou centre, però no és suficient”. Per aquest motiu, dedicarà la Nit de l’Esperança a equipar el Petit Avan, i el seu XXI Sopar Solidari, a l’octubre, a l’equipament del centre en general: “Els equips són cars, amb el temps s’espatllen o surten al mercat opcions innovadores, com un exoesquelet que volem adquirir, però fa falta finançament”.
El nou centre, a més, s’anirà ampliant també amb l’equip de professionals i amb un altre actor clau per a la fundació: els voluntaris. Amb més de 200, aquesta figura és essencial per a l’escolta i suport dels usuaris i les seves famílies, entre altres aspectes, que inclouen tasques de gestió i d’acompanyament en activitats d’oci i sortides.
Ara, la fundació té el focus posat en el centre de Terrassa i en la seva reorganització interna, a més del futur centre que obrirà a Sant Cugat. Ho farà pròximament en un espai que està construint l’Ajuntament i que previsiblement se cedirà a la fundació i a una altra entitat, amb un objectiu: “Poder arribar a quantes més persones, millor”, per millorar la seva qualitat de vida i de les seves famílies.
