L’últim trimestre del 2025 va portar la resurrecció d’un dels allotjaments més icònics de Barcelona, a la part alta del Tibidabo, reobert com a Hotel Mett Barcelona després d’una intensa reforma. L’antic Gran Hotel La Florida va estrenar propietat i nova gestió, amb el resultat d’un cinc estrelles de luxe que manté tot el seu caràcter centenari (acabat de fer el segle) però eleva al capdamunt el llistó de glamur i el confort contemporani.
Amb unes vistes inigualables de tota la metròpoli i el seu horitzó marí, tant els viatgers com els barcelonins amb curiositat gastronòmica es trobaran amb dos restaurants on gaudir amb la ciutat als peus. A l’estiu les àmplies terrasses amplifiquen l’experiència, però també a l’hivern trenquen qualsevol altre pla hoteler.
Al marge de la proposta que acompanyarà el seu jardí amb piscina el proper estiu, de moment Mett Barcelona tempta amb un doblet saborós.
1925 Vermuteria i Albarada es troben un al costat de l’altre, inspirats en els sabors mediterranis, però ben diferenciats. El primer ho diu tot amb el nom, evocant la solera de l’espai, però amb un interiorisme vibrant i finestrals abocats sobre la ciutat. Amb un horari diari de 12.00 a 00.00h, es rendeix a aperitius i tapes informals però en un ambient estilós i molt social.
La seva vocació és combinar la tradició vermutera local amb tendències cosmopolites, expliquen. Per això funciona tant al migdia com de tarda: del vermut amb oliva a la sangria artesanal o els còctels.
A la seva carta, desfilen els clàssics que un espera, sigui viatger internacional o urbanita que escull el Mett per a una escapada de cap de setmana o per a un aperitiu en el millor dels escenaris. Per això, conviuen gildes, braves, anxoves, croquetes de pernil ibèric, truita espanyola, o escalivada, amb plats més propis com el deliciós salmó curat amb ajoblanco.
Aperitiu sense horari
Sense sortir del format de tapa o platet fàcil de compartir, destaquen el Bacallà amb cigrons, la galta de vedella a la seva salsa, o la Cuixa de pollastre a la graella amb salsa romescu, entre d’altres. L’interior és tan agradable com l’animada terrassa panoràmica que l’envolta.
El cas d’Albarada és l’altra cara de la moneda, més tranquil, íntim i elegant. Al matí és l’espai on se serveix l’esmorzar (carta o buffet), mentre que ofereix servei de dinars els caps de setmana i de sopars de dimecres a diumenges (19.00 a 22.30h).
Una olivera contribueix a aquesta sensació de calma, que potencia la disposició de les seves taules, preservant la intimitat en les més petites amb racons tous, però permetent la creació d’eventuals taules grupals, per a famílies o amics.
Albarada, que evoca a l’alba i la llum que banya la capital catalana, és un espai molt atractiu tant a la llum del dia com a la nit, quan està il·luminat amb encert per potenciar-ne l’estil serè. El marc és perfecte per desplegar una carta ben pensada, on no tastem cap plat que flaquegi.
El seu artífex és el xef Ruben Briones, que aprofundeix en els productes locals i de temporada. Cosa que sona ja a tòpic en l’historial recent de noves obertures a la ciutat, però que aquí vola alt amb un equilibri rodó de combinacions, amaniments, presentacions i servei.
Una carta rodona
La carta no és llarga, però cada elaboració excel·leix. Entre els entrants, l’Amanida d’arrels és una delícia, delicada malgrat el seu sabor a hortalisses i terra, i amb un guarniment de 10. Però el plat que cap carnívor hauria de perdre’s és l’Steak Tartar tallat a mà i servit sobre moll rostit, la combinació del qual és un dels millors sabors que hem tastat en els darrers mesos.
Hi ha altres bones opcions, com el Carpaccio d’escamarlà, o l’Albergínia a la Graella amb espècies mediterrànies, magrana i feta, que permeten que un vegetarià també pugui sortir aplaudint del restaurant.
El nivell segueix brillant en els principals, on un dels plats top és la Costella de porc. A priori no és el plat que molts comensals triarien, però la recomanació del maitre ho avala: carn suau i tendra, amb una elaboració impecable i acompanyada de puré de poma i pebrots de Padró. Al bàndol del peix, també va resultar sensacional el llobarro Salvatge amb sofregit, salsa de porro i julivert, excel·lent producte, que no perd força entre el guarniment.
El repertori inclou dues opcions d’arrossos (amb llamàntol o bolets) i fins i tot la gran Xuleta de vaca a la brasa. Qui no perdoni unes postres pot anar d’una refrescant Pinya rostida especiada, al Pastís de formatge al forn, que sens dubte hauria de figurar al podi local.
Entre els punts destacats d’Albarada figuren també la carta de vins, amb una interessant selecció de tota la península si s’opta pel maridatge.
