A simple vista, costa associar la imatge d’una larva —petita, anònima i fràgil— amb conceptes com innovació o biotecnologia. Tanmateix, a pocs quilòmetres de Barcelona, al polígon industrial d’Abrera, Dapibus demostra que aquesta associació no només és possible, sinó que ja és una realitat. Dins d’una planta de 3.000 metres quadrats, governada per la tecnologia i l’automatització dels processos, milions de larves de Black Soldier Fly (mosca soldat negra) s’estan convertint en proteïnes o greixos amb grans propietats per a l’alimentació animal, i fins i tot en fertilitzants orgànics i ecològics per al camp. I, potencialment, aquestes diminutes larves també podrien ser l’origen de nous medicaments capaços de combatre fins i tot bacteris que avui encara es desconeixen.
L’origen d’aquest ambiciós projecte es remunta a l’any 2021, quan Álex Segura va decidir emprendre’l juntament amb Arturo Almazor i Carlos Conde. Segura, que provenia d’un sector aparentment llunyà —el sector tèxtil—, però que ja treballava en iniciatives vinculades a la sostenibilitat, defensa que l’objectiu dels tres fundadors era clar: “liderar la indústria alimentària cap a un model més automatitzat i sostenible”. I van decidir fer-ho amb la larva Black Soldier Fly com a protagonista, “un insecte molt estudiat acadèmicament, per les seves múltiples propietats, però poc aprofitat industrialment”, segons remarca Segura.
En començar a investigar sobre aquest insecte, aviat van descobrir tot el seu potencial: a través d’aquests insectes es podien transformar residus i aliments de baixa qualitat en valuoses proteïnes i greixos tant per a l’alimentació animal com per a l’agricultura, però amb possibles aplicacions en moltes altres indústries, com la farmacèutica o la cosmètica. El nom de l’empresa resumia aquesta ambició: Dapibus prové del llatí i significa proteïna, en referència a les propietats nutritives que aquesta larva presenta.
Allò que va començar com una idea pionera, aquest any 2025 ha deixat de ser un projecte i s’ha convertit en una realitat, amb l’obertura del primer centre de biotransformació totalment automatitzat d’Espanya. Una fàbrica de 3.000 metres quadrats situada a Abrera, just davant de la SEAT de Martorell, que té l’objectiu de produir unes 3.500 tones anuals de farina proteica, oli i fertilitzant orgànic.
En entrar a la fàbrica, el primer que crida l’atenció és que no es tracta d’una planta controlada per humans, sinó per la tecnologia. En ella, els operaris no en són els protagonistes, sinó els supervisors d’aquest complex procés en què les larves i els residus es converteixen en aliments per a animals i fertilitzants per al camp. Brasos robòtics, cintes transportadores i maquinària especialitzada treballen a un ritme frenètic, en un procés coordinat amb precisió mil·limètrica, com si es tractés d’un ball d’execució difícil, en què cada pas, per petit que sigui, compta.
Tanmateix, en aquesta fàbrica la tecnologia no acompanya, sinó que és la protagonista del procés. De fet, la seva tecnologia pionera i el seu gran procés automatitzat l’han convertida en un referent per a indústries d’altres sectors, rebent la visita de personalitats com Alícia Romero, consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, o Jordi Hereu, ministre d’Indústria i Turisme.
Anualment, més de 17.000 tones de residus orgànics procedents de l’entorn proper —com polpes i pells descartades de fruites en processos industrials— arriben a la fàbrica per convertir-se en la font d’alimentació d’aquestes larves. Els insectes passen per diferents fases de creixement durant aproximadament deu dies, moment en què estan llestos per a la fase de dessecació i transformació, on es converteixen en productes per a l’alimentació animal o fertilitzant per al camp.
Els productes es destinen a l’alimentació d’animals de companyia (gossos i gats) o aus, però també a la indústria porcina o, per exemple, a l’aqüicultura, adaptant-se a diferents formulacions segons la dieta que segueixi cada animal: farina proteica (que es pot integrar en els diferents aliments d’aquests animals), greix o fins i tot la larva sencera dissecada, que presenta una forma molt atractiva per a animals com les gallines. Actualment, la fàbrica produeix al voltant de deu tones mensuals de farina, dues de greix i 20 tones de fertilitzant orgànic i ecològic per al camp, tot i que l’objectiu és assolir unes 50 tones de farina, 100 de fertilitzant i deu de greix al mes.
Aquests productes, doncs, són beneficiosos en termes d’alimentació per als animals que els consumeixen. En proves amb gallines ponedores, per exemple, s’han observat millores notables en la digestió, actuant com a protector d’estómac, a més de ser una gran font de proteïna i aportar-los el complement energètic que aquests animals necessiten. La farina, per exemple, és rica en aminoàcids, minerals i vitamines; i el greix conté al voltant d’un 40 % d’àcid làuric. “A més, també suposen una menor petjada ambiental que les proteïnes animals convencionals; al mateix temps que s’està apostant per la sobirania alimentària europea, en un context en què Europa depèn d’ingredients importats com la soja”, afegeix Segura.
Més enllà de l’alimentació: medicaments i cosmètica
Però reduir Dapibus a una fàbrica d’alimentació animal seria quedar-se a la superfície. La veritable ambició de l’empresa és en allò que encara no es veu. “Estem demostrant que aquestes larves no només serveixen com a complement proteic o com a protector digestiu per als animals, sinó que l’insecte presenta característiques amb un gran potencial per a la indústria mèdica o farmacèutica”, afirma Segura.
La larva de Black Soldier Fly és el segon ésser viu que expressa més pèptids coneguts, “unes partícules amb grans propietats antibacterianes, antivirals i antifúngiques”, remarca Segura. No és casualitat: aquestes larves han evolucionat entre residus i matèria en descomposició, desenvolupant un gran sistema immunitari i defenses naturals potents, que podrien ser estudiades i utilitzades fins i tot per combatre bacteris que avui encara ni es coneixen. Un fet especialment rellevant en un context d’alarma per la grip porcina o la grip aviària com l’actual.
Dapibus ja participa en projectes de R+D per caracteritzar aquests pèptids i avaluar la seva eficàcia davant patògens especialment problemàtics, provant-los amb bacteris coneguts com l’E. Coli, presentant beneficis tant per a animals com, potencialment, per a humans. A més, components com l’àcid làuric, que conté el greix que es fabrica a Dapibus, també s’utilitzen àmpliament en la indústria cosmètica. “Hem d’aprofitar el potencial biotecnològic de Barcelona”, remarca Segura. Un ecosistema format per grans empreses farmacèutiques i per institucions punteres com el Barcelona Supercomputing Center, amb qui ja han començat a col·laborar.
“Si, a més de nodrir millor els animals, podem ajudar a combatre bacteris de manera natural, el valor del producte es multiplica”, resumeix el conseller delegat. Tot i això, admet que la validació científica i la regulació farmacèutica són complexes i exigents, de manera que el recorregut d’aquests projectes de RD en els quals ja estan invertint serà a mitjà i llarg termini. Segura admet, a més, que aquesta larva té grans propietats que “encara estan per descobrir”.
Escalat industrial
Tanmateix, a curt termini, l’empresa biotecnològica catalana té altres plans ambiciosos a les mans: construir una fàbrica amb una superfície i una capacitat productiva fins a vuit vegades més gran. “Aquesta primera planta és només demostradora”, insisteix Segura, “servint per conèixer, provar i millorar el procés de transformació d’aquestes larves”. “Però hem de pensar en el següent pas: en el gran salt industrial”, enfatitza el seu conseller delegat.
Per finançar aquests ambiciosos plans de creixement, l’empresa prepara una nova ronda d’entre 30 i 40 milions d’euros. La startup preveu replicar el model financer dels més de vuit milions invertits en la posada en marxa d’aquesta primera fàbrica —aproximadament un 40 % d’aquest capital provenia de fonts privades, un altre 40 % de subvencions o préstecs públics, com el projecte LIFE de la Unió Europea, i la resta de préstecs bancaris—. L’objectiu és tancar la següent ronda entre finals del proper any i mitjans del següent, amb l’ambició de posar en marxa la següent planta entre 2028 i 2029.
Actualment, Dapibus subministra els seus productes a fabricants d’alimentació per a animals de companyia, avicultura, porcinicultura i aqüicultura, amb Quimidroga com a principal distribuïdor a la Península Ibèrica, a més de Fertiberia per a la distribució dels seus fertilitzants. Tot i això, l’empresa està treballant amb grans clients industrials per tancar acords comercials que concentrin una gran part de la facturació. La seva cartera de clients és majoritàriament europea, encara que l’empresa no descarta aliances futures a Llatinoamèrica o Nord-amèrica, uns mercats amb gran potencial, segons l’empresa.
La futura instal·lació aspira a ser “el Rolls-Royce de les plantes industrials”, bromeja Segura, “amb millores en el procés d’automatització, eficiència, sostenibilitat i reducció d’emissions”. “Multiplicarem per vuit la capacitat productiva”, insisteix Segura. Aquest creixement també es reflectirà en l’ocupació: dels actuals 12–15 treballadors, la plantilla podria situar-se entre 70 i 100 persones, amb un fort pes de perfils científics, tècnics i enginyers, com a supervisors d’un procés altament automatitzat dins la planta.
Així com els metres quadrats i la plantilla, també augmentaria la facturació: la previsió és assolir una facturació de quatre milions d’euros per al 2026, quan Dapibus encara estaria produint en aquesta primera planta, i multiplicar-la també per vuit amb la nova fàbrica ja en ple rendiment.
Per ara, el que no és entre els plans de l’empresa és transformar aquestes larves per al consum humà. “Hi ha barreres culturals”, reconeix Segura, tot i que no descarta que d’aquí a deu o vint anys els insectes puguin convertir-se en un ingredient més de la dieta —com ja passa en altres països—, especialment pel seu alt valor proteic. Tot i això, el seu focus actual és clar: alimentació animal, agricultura sostenible i biotecnologia avançada.
