Amb Barcelona al capdavant, Catalunya s’erigeix com a territori de ciència. Centres de recerca, talent local i internacional i hospitals de referència conflueixen en la metròpolis barcelonina. Perquè desenvolupi tot el seu potencial, aquest pol científic necessita talent i equipaments, però també finançament, en una equació en la qual entren institucions públiques però també recursos privats.
En aquest context en el qual el finançament públic no pot seguir el ritme al qual avança la ciència, el mecenatge es presenta com una eina clau per sostenir i accelerar projectes d’alt impacte. Fundacions, empreses i donants particulars assumeixen un paper determinant en l’impuls d’aquests projectes, complementant la inversió pública i facilitant que equips científics desenvolupin línies de treball que, d’una altra manera, quedarien paralitzades.
Així, des de la biomedicina fins a la intel·ligència artificial, l’aportació privada és crucial per a una Catalunya que vol liderar l’ecosistema científic del sud d’Europa. No són pocs els exemples d’empreses i fundacions que propulsen la recerca a Catalunya, però l‘ecosistema científic clama per més iniciatives de mecenatge. Actors com la Fundació Catalunya La Pedrera i els seus programes per a joves investigadors, la Fundació La Caixa amb l’impuls del CaixaResearch Institute i la Fundació Puig amb beques per a estudiants són alguns exemples, al costat d’altres entitats com la Fundació Vila Casas, que combina el mecenatge artístic amb el seu suport a la recerca mèdica.
“La ciència és fonamental; sense recerca, no hi ha cura, ni informació per prendre decisions”, reivindica Sonia Mulero, directora general de la Fundació Banc Sabadell. “Tant de bo hi haguessin més fundacions i organitzacions privades, i també més recursos públics en aquest àmbit”, ha afegit Mulero, que capitaneja una fundació amb una doble vessant: promou tant la cultura i l’art com la ciència i l’educació, des del talent jove com a element transversal: “Sense fer costat als joves no hi ha futur”. En l’àmbit de la cultura i les arts, l’entitat recolza projectes com el de l’Orquestra Simfònica del Vallès i múltiples iniciatives i centres culturals i artístics, així com artistes mitjançant residències i premis. Gran part de l’activitat de la fundació aterrarà en el futur centre cultural que obrirà a Sabadell, on exposarà a més 500 peces de la col·lecció d’art del banc, en tres edificis modernistes que s’estan reformant.
I l’impuls no és menor en l’àmbit de la recerca. “Si hi ha alguna cosa que ens distingeix és la ciència”, amb reconeixements a investigadors joves amb premis d’entre 30.000 i 50.000 euros. Amb un jurat extern d’experts, la fundació lliura guardons com el Premi a Recerca Biomèdica, el de Ciències i Enginyeria, el d’Economia i, com a novetat, el de Sostenibilitat Marina. L’impacte de la fundació amb els seus premis es complementa amb beques, programes i activitats en col·laboració amb altres actors: “D’alguna manera volem ser catalitzadors i, des del nostre paraigua, promoure moltes iniciatives des d’un esperit col·laboratiu”. Així, la fundació fa costat a projectes d’altres entitats per a generar un “exemple multiplicador”.
L’aposta de la fundació per promoure el mecenatge en l’àmbit científic és compartida per entitats de tot origen i mida. En un espai de confluència entre ciència i art, Incite treballa com una innovadora plataforma de comunicació social de la ciència, a través del teatre, amb l’objectiu de generar un impacte social. “El mecenatge hauria de tenir un paper fonamental”, defensa la directora de la iniciativa, Susana Eva Martínez.
Des de la seva trajectòria científica i la seva passió pel teatre, Martínez va ajuntar tots dos mons el 2013 per acostar qüestions d’alt rigor científic a la ciutadania i, en aquest camí, va arribar a la Fundació Catalunya Cultura, on va connectar amb l’àmbit del mecenatge. Aquí, Incite va posar en valor l’impacte que genera amb l’impuls de la cultura científica, tant en obres de teatre dirigides al gran públic com amb interpretacions enfocades a pacients o professionals de l’àmbit de la salut: “Ens hem trobat amb pacients que ens han dit que per primera vegada han entès la seva malaltia”. La labor d’Incite —per la qual va obtenir el premi The New Barcelona Post dins dels Premis Impulsa Cultura 2024— contribueix així a impulsar la cultura científica per a guanyar criteri i “poder distingir les fake news”, i a “professionalitzar la divulgació científica”.
Aliances estratègiques més enllà de l’economia
Però, més enllà del suport econòmic, el nou mecenatge científic es concep com una aliança estratègica. Els mecenes no només aporten recursos, sinó també visió, xarxa de contactes i capacitat per connectar el món investigador amb la societat i el teixit empresarial. Factors com els que va trobar, encara que en l’altre costat de l’oceà, la catalana Neuroelectrics. Després de néixer el 2011 després d’una dècada de recerca des de l’Observatori Fabra, Neuroelectrics va obrir seu a Boston, on va entrar en contacte amb grans mecenes i mentors, inclòs Henri Termeer, figura clau en la creació de l’ecosistema biotecnològic de Boston.
“Impulsar el mecenatge requereix no només incentius, sinó també pedagogia”
“Aquí fan falta més mecenes. En el món de la ciència costa trobar finançament, perquè implica risc i terminis molt llargs, i necessitem més recursos”, destaca Ana Maiques, CEO i cofundadora de Neuroelectrics. “La ciència hauria de tenir més mecenes, i una via per facilitar-ho és a través d’un sistema d’incentius fiscals a les donacions”, remarca Maiques. El fet que Neuroelectrics aixequés 25 milions de dòlars des de Boston “demostra que la ciència de Barcelona pot competir a primer nivell”; ara, la companyia vol captar 40 milions més per a la seva tecnologia no invasiva per estudiar, diagnosticar i tractar malalties neuropsiquiàtriques.
Són nombrosos els projectes i professionals científics que han crescut de la mà de mecenes i finançament més enllà de les fronteres, com és el cas de Gemma de les Coves. La física quàntica ha estat 17 anys entre Àustria i Munic —on va treballar amb Ignacio Cirac—, etapa durant la qual ha conegut un “ric ecosistema” amb nombroses opcions de finançament, inclòs el mecenatge per part de fundacions de grans empreses. Ara ha tornat a Catalunya amb una plaça Icrea, finançada pel *Govern, “un programa que hauria de ser un orgull de país”.
“Calen més persones amb recursos o influència que s’animin a ajudar a fer brillar el talent científic local. Es necessiten més facilitats per fer créixer aquests projectes”, destaca la científica. I posa el focus en un factor que va més enllà de la qüestió econòmica: “Allà els investigadors i doctors estan molt reconeguts i es veuen des del prestigi, i això ajuda a les persones amb capacitat econòmica a plantejar-se donar suport amb diners a aquestes persones, perquè ho veuen com una manera d’invertir en el bé públic de l’avanç de la nostra societat”.
Així, donar aquest impuls al mecenatge en ciència no només passa per millorar els incentius fiscals, sinó per una narrativa social que reconegui el valor dels investigadors i dels qui aposten per ells des de l’àmbit privat. I aquesta aposta no té per què ser a través de grans sumes de diners; el teixit científic i social català s’articula en nombroses iniciatives que impacten directament en la recerca. La Marató, que enguany se centra en el càncer, és un dels exemples paradigmàtics que canalitzen la pulsió ciutadana de contribuir a l’avanç científic vinculat a la salut, al costat de moltes altres iniciatives, com la que promou el Clínic a través de Girem Full. El projecte combina el foment de la lectura amb la recerca contra el càncer: de finals de març a abril —entre el Dia de la Poesia i Sant Jordi—, convida a la ciutadania a llegir i a escriure ressenyes sobre les lectures; després, mecenes que s’han inscrit com a padrins aporten finançament per cada lectura. El 2025, van aconseguir més de 15.000 ressenyes, que es van traduir en 2.000 hores de recerca contra el càncer.
“Volem portar la iniciativa al teixit empresarial, i que les empreses s’animin a participar”, destaca la responsable de Mecenatge del Clínic, Núria Vilamajó. Aquesta “iniciativa polièdrica” — reconeguda amb el guardó de The New Barcelona Post dins dels Premis Impulsa Cultura 2024— se suma a nombroses iniciatives del Clínic per alimentar els seus projectes de recerca, que l’any passat van sumar 2,8 milions d’euros captats des del mecenatge: “La suma de molts petits esforços permet fer meravelles”.
El mateix defensa la responsable de Socis i Donatius de la Fundació Josep Carreras, Tina Grau. Creada pel tenor arran del seu diagnòstic de leucèmia, la fundació neix per ella mateixa del mecenatge, i ara es dedica a combatre la malaltia mitjançant programes de recerca i de l’Institut de Recerca Josep Carreras. “Tenim més de 40 línies de recerca i 400 investigadors”, a més de pisos per als pacients que venen des de lluny, pels quals el 2024 van passar més de 100 famílies. Tot això, sense finançament públic: “Tot és possible pels nostres socis, per promotors d’activitats que recapten fons, per herències que ens donen i per les empreses que col·laboren amb la fundació”. A més de 150.000 socis, l’entitat compta amb més de 1.300 empreses. “Les anem a buscar, i costa. Hauria d’haver-hi més activitat de mecenatge”. I com aconseguir-ho? No només amb incentius, sinó amb més cultura del mecenatge: “Amb pedagogia, i des de la infància”.
