El Normal dels germans Roca, grans plats assequibles

Normal fa un mes i mig que ha obert, concentrant les mirades de molts curiosos que desitgen veure com els Roca aborden aquest esglaó intermedi gastronòmic. No sorprendrà saber que aquest projecte feia temps que es gestava i no va ser fins passada la primera part de la pandèmia que va començar a prendre forma. Joaquín Cufré, cap de sala, introdueix l’experiència d’aquesta manera tan precisa: “Que Normal fos un lloc on gaudir de plats de cullera, forquilla i ganivet, així com guisats saborosos, ja estava en la ment dels germans Roca des de fa temps”.

En essència, Normal vol crear un cercle de coherència al voltant de plats reconeixibles no només per la seva recepta sinó pels seus ingredients. Des de la senzillesa i el respecte, donant a aquesta quotidianitat un nou enfocament. Tot busca enaltir el territori: des de la ceràmica Pantaleu de Palau Sator, el disseny de recuperació d’Andreu Carulla o les verdures de Terra Endins, el projecte que des del Celler s’està implementant a la Masia per anar aconseguint proveir a la totalitat de restaurants gradualment. Fins i tot la camamilla prové de Mas Marroch! Això és comptar amb el territori per traslladar-lo a la taula d’una forma més pròxima, deixant la floritura i el concepte en mans del Celler.

Si Joaquín Cufré regenta la sala, la cuina està dirigida per la joveníssima Eli Nolla, que encara que amb el suport dels germans, té una posició on rep més visibilitat i responsabilitat, guanyada a pols. “La carta està feta amb els Roca”, explica Nolla, “amb la idea que a mesura que anem rodant, l’equip prengui més les regnes i pugui proposar la introducció d’un o dos plats setmanals segons la temporada, amb la idea d’aprofitar el producte quan està en el seu millor moment”.

Es percep entusiasme en aquesta etapa. Nolla assegura que “Normal seria el restaurant que jo hauria obert”; Cufré afirma que “després de cinc anys al Celler, aquest projecte a Girona em va seduir tant que em vaig postular per formar part de l’equip” i Joël Calsina (sommelier) somriu quan explica que “els vins que ha triat el Josep provenen del seu cor”. Entusiasme davant un projecte que està ben lligat, és coherent i treballa amb un tiquet mitjà molt correcte: entre 50 i 70 euros. La ubicació, en ple casc antic de Girona, és un altre punt a favor.

La carta presenta una altra estructura “normal”: entrants, primers i principals. Curta i concisa, tots els plats són apetibles: tortita de gambeta blanca (el plat preferit del Pitu), croqueta de pernil elaborada amb llet d’ovella, la truita oberta en homenatge a Sacha o l’albergínia blanca (el foie vegetal del Bages!) en tempura amb una salsa agredolça. La lluerna adobada o el verat amb ajoblanco són bones opcions per demanar per compartir. El que sens dubte serà el plat estrella és l’arròs de colomí, melós i suculent en una ració més que justa.

Les opcions del celler ja semblen menys normals, però l’adjectiu “normal” s’aplica al criteri de Josep Roca per triar aquestes 380 referències que segurament aniran in crescendo: reunir la grandesa del pagès i del petit viticultor amb una voluntat de recopilar tots els vins dels pobles de la D.O. Empordà que vinifiquen (al voltant d’uns 25). A aquest compendi se sumen referències de Beaune, reflex de l’estima del Pitu per la Borgonya, i no falten tampoc exponents de Jerez, Riesling i el Priorat. Un celler que reflecteix aquest afecte íntim que els Roca han imprès a fer d’aquesta nova proposta tot un esdeveniment.

Normal és que aquest esglaó intermedi es fes realitat. Així, podem gaudir del geni dels Roca i el seu equip en la seva més alta expressió al Celler o, fins i tot, viatjar a través de la memòria i degustar els plats icònics d’aquest trio estrellat. Normal serà un recurrent, un format per repetir més sovint i, amb aquest nou hit en el mapa gastronòmic, Girona guanya visibilitat enfront del públic local i al món sencer.