Cinc novetats musicals locals que no poden faltar en el teu estiu

Hi ha joves promeses que apunten alt, bandes que s’animen a fer una pel·lícula i dos dels grups més populars de la ciutat.

1- Una banda en estat de gràcia

El Petit de Cal Eril – Cap a tu

Ningú pot negar que treu cançons màgiques de la cistella cada vegada que entra a l’estudi. Una nova mostra d’això és Cap a tu, avançament del nou treball de Joan Pons, El Petit de Cal Eril, N.S.C.A.L.H, que veurà la llum coincidint amb la tornada a la feina, a principis de setembre.

Pons i el seu equip sembla que seguiran amb l’aposta que van començar en els seus dos últims treballs, fent cançons somiadores, preciosistes i que saben trobar els arranjaments justos.

Al músic de Guissona cal gaudir-lo mentre dura el seu estat de gràcia, perquè de moment no baixa el llistó i segueix mirant a noms com Mac Demarco o Sam Evian i afegint collita pròpia. Celebrem-ho mentre esperem el seu pròxim disc amb l’estrena d’aquesta cançó, segona que podem escoltar del nou disc després de Non tornerai, una peça en italià que ja prometia continuïtat. I beneïda sigui.

2- La revolució del pop adolescent

Socunbohemio – Conte de primavera

Una involuntària resposta pop a la música urbana del fes-t’ho tu mateix. No hi ha res més underground que el pop fet a l’habitació d’un adolescent, perquè és en aquesta intimitat on l’artista expressa preocupacions, amors i desamors, penes i alegries. Això és el bedroom pop, un dels moviments més interessants i prolífics dels últims anys.

Socunbohemio té exactament aquest esperit: baixa fidelitat però cançons grandioses. La seva aparició el 2020 va ser una glopada d’aire fresc, amb temes com Els nostres amants o la meravellosa La cançó, un dels millors llançaments melòdics de l’any passat. Per a aquest estiu, Artur Viñas, nom real de l’autor, torna amb un precís tret estiuenc, encara que d’homenatge primaveral, als jardins que ens regalen verd i vida. Una cançó amb ressons als enyorats La Iaia.

3- La inesgotable pedrera mallorquina

Maria Hein – Es teus ulls davant la mar

És habitual parlar de l’univers d’un artista sense que aquest sigui massa interessant. Això no passa aquí. Natural de la mallorquina Felantix, Maria Hein és el nou talent arribat de les Balears, territori que no es cansa de donar-nos bones notícies musicals. Si hi ha una escena excitant avui dia, és aquesta, amb noms com Maria Jaume, Jorra i Gomorra o Da Souza. Hein és l’última incorporació del selecte grup de bandes joves amb ganes d’unir-se a ells, com els manacorins Reïna.

Cantautora pop de melodies dolces i produccions netes, presenta Es teus ulls davant la mar, primer senzill del que serà el seu LP de debut, a la tardor. Aquí hi ha una mica de tot, de Núria Graham a Maria del Mar Bonet: pop mediterrani amb l’aval de Ferran Palau, qui s’ha ocupat de la producció del seu primer disc.

4- Una pel·lícula feta cançó

Doble Pletina – Esdrújulos epítetos

Cada vegada queden menys bandes en l’univers pop amb la personalitat de Doble Pletina, un grup que fa diversos anys que va decidir deixar la cançó fàcil per anar a buscar la perfecta. En això segueixen aquests barcelonins, que s’han passat l’últim any gravant una pel·lícula de ficció que protagonitzen ells mateixos. Es diu Stop, està dirigida per Stanley Sunday i ja es pot veure en cinemes… I escoltar en plataformes, perquè evidentment ells s’han ocupat de la banda sonora.

A Esdrújulos epítetos tornen els Doble Platina més naïf i cinematogràfics. Un pla seqüència sonor ple d’imatges i música inquietant que enganxa. Un d’aquests temes als quals no li fa falta tornada, però que es fica al cap com un cop de martell.

5- Els millors himnes de Barcelona

Mujeres – Rock y amistad

Cançons de gent normal i per a gent normal. Mujeres no publiquen nou material si no tenen un himne per a oferir al personal. El seu últim artefacte, Rock y amistad, on col·laboren amb els madrilenys Carolina Durante, és un dels millors que han tret mai: un cant a l’amor més corrent i, a la vegada, més memorable. Una oda a l’entusiasme i l’ètica pop amb les tornades habituals marca de la casa. En un context pandèmic les cançons d’aquest trio de Barcelona són el millor remei i la pitjor malaltia: això no ho pots escoltar mantenint la distància social. És impossible.